Prou d’acomiadaments, de reducció de salaris, al sector públic. Entre el deute i la recuperació econòmica, cal modular i optar pel rellançament de l’economia, i, també, com és lògic, cal retornar en terminis raonables i prudents els diners prestats. És cert, ho diu tothom, que cal austeritat, generar estalvis, trobar fórmules de contenció i/o reducció de certes despeses. Convé assegurar l’Estat de benestar fent-lo realment sostenible. Avui dia 28 de gener, gran manifestació a Barcelona. Una manifestació que tracta de tot això, que parla del present i de l’esdevenidor. Serà, a les 17h, a Plaça Universitat/Ronda. Per sentit comú, per instint de supervivència, per la cohesió nacional, per patriotisme, oi que vindràs? (...)
L’acord en temes salarials entre els sindicats UGT i CCOO, i les patronals CEOE i CEPYME, constitueix, a parer meu, un pacte necessari, profitós, i en concordança plena amb els requeriments per acarar la crisi econòmica vigent. Mesures d’austeritat, de contenció salarial, en època de vaques ben magres, constitueixen una formula raonable per facilitar l’estabilitat i continuïtat d’empreses i plantilles. En document annex, hi teniu el document signat per les parts (...)
Texto del positivo aunque insuficiente acuerdo alcanzado mediante diálogo social en los últimos días, y sobre un conjunto de materias, entre la patronal CEOE-CEPYME, Unión General de Trabadores y Comisiones Obreras. El documento que os adjuntamos, íntegro, da cumplida cuenta del carácter y calado de los acuerdos conseguidos (...)
641.40 euros cada mes, és el que perceben en concepte de salari mínim interprofessional, 134.000 persones, si fa no fa, de l’Estat espanyol. El salari més baix de l’Europa dels 15. Fins i tot Grècia, paga una mica millor, i Gran Bretanya, França, Bèlgica, Holanda, Irlanda, Luxemburg, en paguen més del doble. Doncs bé, el nou govern espanyol ha comunicat la seva congelació (si poguessin, i tal com recomana el senyor Milton Friedman, el suprimirien) (...)
Després d’analitzar "els pros i contres de cadascuna de les tres possibilitats", l’empresa consultora recomana a l’Ajuntament que tiri pel dret i faci una "subrogació de cop". Proposa també que la nova empresa es comprometi a mantenir, de manera temporal, les condicions laborals que tenen els treballadors, però que canviarien amb els nous contractats (...)
L’atur juvenil frega el 50% a Espanya, mentre que a Alemanya, està per sota del 8%. Una delegació catalana ha visitat el país germànic per conèixer de primera mà un dels sistemes de Formació Professional que ofereixen millors resultats en termes formatius i d’incorporació al mercat de treball. Catalunya, en definitiva, aprèn d’Alemanya (...)
La Generalitat de Catalunya se fija en los complementos para ahorrar sin tocar los salarios. Los afectados y afectadas son cientos de miles de empleados y empleadas de la Generalitat y las empresas públicas. UGT, CCOO y CATAC-IAC pactarán un calendario de movilizaciones (…)
Mig centenar de dones de 16 països són les primeres afiliades al primer sindicat d’aquest sector laboral a l’estat espanyol. El primer sindicat de treballadores i cuidadores de la llar a l’estat espanyol ha nascut aquest 22 d’octubre, a Barcelona, en una molt diversa assemblea on hi van assistir mig centenar de dones de 16 països. Les primeres afiliades van decidir anomenar-se “Sindihogar - Sindillar” a l’entitat que les representarà i que defensarà els seus drets com treballadores (...)
El llibre descriu el desenvolupament de la lluita de classes, del poder obrer, i de la presa de consciència dels treballadors de la construcció, entre 1964 i 1978, al cinturó roig de Barcelona. Un moviment obrer que va despertar tard, però que va explicitar, tant en aquella àrea com a les comarques gironines, una gran, una extraordinària, una irresistible combativitat, gràcies a l’esforç i al delit d’un bon grapat de bons i ferrenys quadres comunistes, sobretot del PSU, però també de Bandera Roja, Moviment Comunista, Lliga Comunista (...)
El que ha passat aquestes darreres setmanes, no té nom. Em refereixo a l’ús de la declaració d’estat d’alarma –sense precedents- per esclafar un conflicte laboral fruit de la desídia, de la incompetència, nascut de la complicitat de l’estat. Una declaració que vulnera drets fonamentals i que constitueix, a parer meu, una amenaça a les llibertats en tota regla. Situació, per més inri, que serà prorrogada. Grossa manifestació, a més, d’un estat feble i, amb dèficit democràtic, i que no se’n surt (...)
“El logro más importante de la huelga general, al margen del porcentaje de participación en esta, ha sido poner de manifiesto un malestar general en nuestra sociedad: de quienes han participado y de quienes –por motivos de índole muy diversa– no la han secundado. La reforma laboral y el anunciado tratamiento de las pensiones, las medidas contra la crisis, la falta de alternativas de la oposición política y de la patronal y el alejamiento en el que se percibe a los sindicatos respecto a la realidad concreta de los trabajadores. Todo ello ha bullido en el trasfondo de la jornada de huelga, pero ha quedado, de algún modo, soterrado bajo una capa de desesperanza”.
Hi ha tingut un recolzament acceptable. Visible. Que es pot quantificar. Un ressò raonablement positiu i fort. Ara, el govern de la metròpolis ha de moure fitxa. És hora, doncs, de negociar. De negociar. I de negociar. De debò. Mirant de trobar posicions de síntesi entre totes les parts i agents socials. Per trobar una manera concertada de sortir de la greu crisi econòmica (...)
Les empreses no fan servir mesures de flexibilitat perquè no tenim un bon model. No neguem una reforma laboral però lligada al canvi de model productiu. Cal, decididament, una acció reformista, però en la bona direcció, no només en benefici dels de sempre: el neoliberalisme, la dreta, el capital! (...)
En quant treuen el cap les crisis sovintegen més les ocurrències que les idees. Recorrents ocurrències sobre les noves reformes laborals que l’únic que renoven, amb tossuderia, és la degradació del treball. Perquè, com l’energia en el primer principi de la termodinàmica, l’ocupació ni es crea ni es destrueix amb les normes laborals, tal vegada indueixen la seva transformació i si és per fer-ho més fràgil, facilitaran també la seva precària creació en èpoques de bonança i la seva massiva destrucció a les primeres de canvi (del cicle econòmic, s’entèn) (...)
Sense cap mena de dubte. Com vaig fer en totes les ocasions anteriors. Per raons ben semblants. La principal? la sortida a la crisi s'està gestionant, només, en benefici del Capital. Sense un repartiment just dels costos i de les conseqüències. I per això, és hora de dir prou! (...)
El vaig conèixer, només, d’un parell de trucades telefòniques –per tal d’empendre alguna “iniciativa sindical d'abast”- i de força referències de gent del moviment obrer organitzat i de l’esquerra d’esquerres de casa nostra. Me’l dibuixaven com una persona de projecció gairebé mítica, propera, lligada a les lluites aferrissades en defensa dels treballadors i les treballadores. Un home com cal i n’hi ha hagut de ben pocs (...)
Una historiadora professional, Martine; són pare, Amand Sonnet, obrer metal·lúrgic de la RENAULT a Billancourt; un llibre de la filla tot retratant la pròpia infantesa i el pare i la fàbrica i la família i l’entorn, amb tot de pinzellades ben fetes, precises, d’un univers obrer ocult i silenciat (...)
Llibre magnífic, inesperat, insòlit; la veu dels silenciats. Quina paradoxa: parlem de la primera organització civil, no exclusivament de serveis, de Catalunya: 200.000 membres (...)
Sense cap mena de dubte. Com vaig fer en totes les ocasions anteriors. Per raons ben semblants. La principal? la sortida a la crisi s'està gestionant, només, en benefici del Capital. Sense un repartiment just dels costos i de les conseqüències. I per això, és hora de dir prou! (...)
És un dret legal, legítim (...)
