Durant l’any que vaig viure entre Santa Cruz de Tenerife i La Laguna, mentre prestava servei en una Unitat d’Intervenció Immediata de l’Exèrcit de Terra –tot llicenciant-me el 19 de febrer de 1981, dos dies abans del cop d’estat militar, rebel.lió que vaig viure-la a Bilbao (...)

Una cerimònia. Fa uns mesos. Edifici de tall manxesterià. Amb força públic. En un moment determinat, un grup pren comiat. Petons i abraçades. Abraçades i petons. Uns se’n van, altres hi romanen (...)

“Hola, com estàs?”, saluda l’alcalde de Barcelona, tot encaixant amb tots i cada un dels assistents al col·loqui organitzat pel portal. “On em poso?”, conclou abans de seure. Són les 19.10h, amb una demora de 10 minuts som a punt d’iniciar la sessió que s’organitza, amb caràcter mensual sota el títol de “implicats” amb ... L’anterior la va protagonitzar Mònica Oltra, de “Compromís pel País Valencià” (...)

Se contó entre los vencedores de la Guerra Civil en la que participó como oficial provisional. No le cegó la victoria ni el tributo de su sangre. Pudo haberse lucrado con el botín consiguiente, pero por lealtad a sus convicciones prefirió alistarse entre los vencidos y padeció persecución por la justicia sin exhibirse jamás como víctima. Apoyó la causa de Juan de Borbón. Acabó ayudand a fundar Izquierda Unida (...)

Mentre l’estiu pren una volada tardoral cada cop més tendra i palesa, les noies en particular ens obsequien amb pantalonets ben cenyits, formosos, de colors vius i distrets i diversos, tot enfundant unes cames terses, afinades, jovenilment pletòriques d’una morenor ostensible i treballada que ens té, a molts, força distrets i encuriosits (...)

Nacido en el seno de una familia obrera, su primera formación artística la recibe en la Escuela de Artes y Oficios de Bilbao. A principios de 1950 conoce a Jorge Oteiza quien le acercó al concepto del espacio propio del constructivismo y además le transmitió la visión de la creación artística colectiva, aquella que requiere la participación de varios artistas y diversas artes. La influencia de Jorge Oteiza será decisiva en la obra de Ibarrola. El escultor fue represaliado por su pertenencia al Partido Comunista de Euskadi y su condición de fundador de Comisiones Obreras (...)

Les meves relacions amb el PSAN es concreten a les acaballes dels anys 90 quan evoluciono cap a l’independentisme des d’una posició inequívocament federalista i d’esquerres. Abans hi tenia un diguem-ne lligam de tipus familiar: vull dir que dues persones de la meva família, una a Girona, i l'altre al Bages, varen militar-ne (...)

Ex diputado, alcalde y sindicalista, Juan Antonio Romero, demandó una reforma agraria integral. Si en algo coinciden quienes le conocían es en que el ex dirigente comunista Juan Antonio Romero -que falleció el 13 de agosto a causa de un infarto en Sevilla- prefería equivocarse a no seguir sus ideales. Nacido en 1952 en Badolatosa (Sevilla), siempre se definió como pastor, arriero, jornalero y albañil. Pero, sobre todo, fue un convencido republicano leninista que llegó a ser alcalde de su pueblo y diputado del primer Parlamento andaluz. Y que homenajeó al dirigente abertzale vasco, Santi Brouard (...)

Negre cafè negre, pren un avi a quarts de 7 del matí. Espessa fumera que puja i es cargola bo i fent giragonses múltiples, esfilagarsades i irreals. Remenament suau però constant amb cullera petita, fa la mà de l’usuari. Petit. Lleument encorbat, amb nas d’aligot i perfil de còrbic l’home, cofoi, es capbussa en el seu món menut (...)

Just he fet la compra, i transito tot arrossegant el carret cansant com un ruc. En girar a la dreta, el carrer fa una baixada de ca l’ample, d’aquelles que si no pares compte, t’estimbes, i d’aquelles altres que, en bici, només els “muntanyencs” gosen pujar-les sense perdre’n el sentit (...)

La plaça de la Vall d’Hebron és un punt fort dels socialistes. Divendres tarda, mentre prenia la fresca i enllestia “Cobra” del gran Frederick Forsyth –mestre del triler, i conservador com jo, ell de dretes i jo d’esquerra marxista, dues persones ageés –, d’edat, que en dirien en francès, jubilats i no té dubte que antics obrers, i un parell de ganàpies d’entre 18 i 24 anys, instal·laren un estand psoesocialista (...)

Menuda.- Papa, què és aquesta caseta? Pare.- La caseta representa una votació que un bon grapat de gent, el pare també, fem per aconseguir que Catalunya no estigui dintre d’Espanya. Que sigui lliure. Independent. Menuda.- Ah, doncs jo també vull això: així no hi hauria escola i tot serà molt divertit (...)

Papa, ¿com és que aquí no hi ha posada la bandera del Barça?, demana la menuda, en passar sota una comissaria de la Policia de Catalunya, i veure que només hi són la senyera i la bandera d’Espanya (...)

Com sempre en llevar-te publiques el teu apunt diari a can Vilaweb. Fas aixecar a la menuda. Li fais l’esmorzar, li prepares l’entrepà, la duus a escola –ben a tocar de casa, per cert. Faig cap a correus, tinc quatre trameses per fer: n’envio quatre exemplars del meu llibre sobre “Canigó”, la revista fundada per Xavier Dalfó i que va dirigir anys a venir Isabel-Clara Simó. Quim Monzó, Julià Guillamon, Àngel Velasco, i Vicent Partal, en són els receptors. Els dos primers, pel fet que foren col·laboradors de la publicació (en Monzó, en qualitat de dissenyador i articulista, en Guillamon, directament d’articulista); els dos darrers per afinitat i proximitat personal (...)

Au, tu, per fi m’he decidit a sortir de l’armari. Fins ara ho insinuava, ho deixava veure: sóc espanyol. Nascut a Barcelona, de pares que parlaven només castellà a casa. Els avis de part de pare eren de Múrcia, els de la mare, de l’alt Pirineu. El pare nat a Barcelona, la mare a Beziers (França). El meu primer cognom, originari d’Astúries, el segon, de Valladolid. Servidor, castellanoparlant fins els 18 anys. Enamorat de Castilla, de la ciutat de Madrid, de la llengua i cultura espanyola. Orgullós de la meva llengua materna (...)

Escric mentre m’escolto en Ruper Ordorika. Recordo, vivament, el meu primer viatge a Euskadi. Era Nadal de 1978, i jo tenia 19 anys. És divendres. Viatjo sol i no conec ni déu, allà, i em planto a l’estació bilbaïna de tren. Estic fet pols d’un viatge, de nit, dormint per tot arreu del vagó –quan s’és jove, es poden fer, fins i tot s’agraeixen, aquesta mena de bestieses. La meva primera visió: la ria, el Nervíon que es barreja amb la mar i forma una pel·lícula d’aigua d’un bellíssim color de plom –plom com la indústria, com els barris obrers que poblen la marge esquerra, de plom com la lluita de la classe obrera, dels metal·lúrgics, pels seus drets, pel socialisme (...)

Agost d’allò més atrafegat, i content, tot girant visita a biblioteques i arxius (Pavelló de la República-UB, Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu de Barcelona, Campus Mundet-UB, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives). Remenant papers, prenen nota i fent fotocòpies a dojo de cara a un nou llibre que tinc previst de treure l’any vinent o l’altre. A la Biblioteca de Catalunya em trobo, també ben enfeinat, en Josep Maria Cadena (...)

Visita a un parc d’atraccions. Hora vespral. Instal·lació d’auto xocs, versió menuda. Entre tongada i tongada, dos mantenidors vetllen per la col·locació i l’estat dels vehicles. Un noi alt com un sant pau, i una xicota de projecció netament lúbrica i sexual, campen amunt i avall (...)

Me la van presentar fa poc, a la xicota, i només saludar-me, va i m'etziba: Saps què? a mi se'm va morir un fill jove, uns anys enrere. Em van caldre déu i ajut -a mi, que no n'he tingut pas, una vida fàcil, per contenir l'esglai d'aquells mots esgarrifosos. Tanta com la pena infinita, la tragèdia, l'olor i el tast a mort, que hi contenien i que el vent s'endugué (...)