Qui va ser en Ramon Barnils? Per què fou incòmode per alguns? Una bella exposició, que gira i gira pel país, ens en dóna ocasió per respondre-hi (...)
  |  |
Diari d'un eurocomunista (@perermerono)
|
|
Periodisme  La activa editorial de  Vaig conèixer personalment en Huertas quan escrivia el meu darrer llibre -“El goig de viure, biografia de Montserrat Roig” (...)  Els generals volen, peti qui peti, eliminar el führer (…)  "Jo, el que vull, és revolucionar el reportatge gràfic..."  “Només tinc un llibre publicat, però sóc una escriptora especial, perquè la majoria dels personatges del”  La notícia no té pas gruix: una colla de desconeguts s’endinsen, a les primeries dels 70, en unes dependències de l’Hotel Watergate, a Washington D.C., junt a les ribes del Potomac. Allà s’hi troba el quarter general del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units. 
L’ofici amenaçat. L’ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat que, si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci, ens aboca a una comercialitat desproporcionada (...) 
Mil nou-cents seixanta set. L’enviada especial de l’agència France Presse Oriana Fallacci, cobreix al llarg de gairebé un any un dels moments culminants de la guerra del Vietnam. Voltant i tornant a voltar per tot arreu: les ciutats, les viles, la pagesia. I enraonant amb una samfaina de persones: polítics, militars, camperols, presoners del Vietcong –la guerrilla comunista triomfant-. Fins i tot té accés a diaris i documentació privada de soldats i presoners. Valenta, coherent, de les que no afluixa, l’Oriana ens reporta, en una prosa senzilla, eficaç, de gruix, la guerra intramurs. Tot plegat amanit, a més, amb comentaris sobre el conflicte i els seus protagonistes. I talment com si es tractés d’un dietari. La collita és un fabulós document-testimoni que dóna fe, un cop més, de la talla literària i periodística de la reportera italiana traspassada fa poc més d’un mes. Un treball que ningú que vulgui capbussar-se en aquell conflicte no pot pas negligir. Només els més grans fan llibres tan reeixits. ... Un giorno mi chiedesti cos’è la vita: vuoi ancora saperlo
- Niente e così sia. Oriana Fallacci. Edita Bur. 12a edició. 354 planes. 7 euros. Milano. 2004.  “Terroristes, terroristes, terroristes. A l’Orient Mitjà, a tot el món musulmà, aquesta paraula es convertirà en una plaga, un signe de puntuació sense sentit en les nostres vides, un punt col·locat per finalitzar totes les discussions sobre injustícies, construït com un mur per russos, nord-americans, israelians, britànics, pakistanesos, saudites, turcs, per fer-nos callar. ¿Qui diria mai una paraula a favor dels terroristes? ¿Quina causa pot justificar el terror? O sigui que els nostres enemics sempre són els terroristes. En el segle XVII, els governs utilitzaven la paraula “heretge” de la mateixa manera, per finalitzar qualsevol diàleg, per prescriure obediència”.
Llegit a les pàgines 108 i 109 de: La gran guerra per la civilització (la conquesta de l’Orient Mitjà). D’en Robert Fisk (corresponsal del diari britànic lliberal The Independent, col.labora, també, a La Vanguardia) Traduït al català per la Núria Parés. 1.527 planes. RBA-La Magrana. Barcelona. 2006.
Número 100. Dimarts 25 de juliol de 2006. Anàlisi de la presència de la llengua catalana (...) "Los cínicos no sirven para este oficio (sobre el buen periodismo)" és un aplec de textos (d'ell i a l'entorn) d'en Ryszard Kapuscinski, el gran escriptor polonès que es dedica al reportatge periodístic. Textos que mostren la seva filosofia de la professió, la seva manera d'acostar-se a les realitats vives i punyents, també, la seva concepció del món lúcida i escèptica. Un petit gran llibre que us acostarà a un escriptor en majúscules, com n'hi ha pocs. Us en recomano, també, magnífiques obres com ara: El Emperador; El Sha; El Imperio; Ébano; i La guerra del fútbol. .Los cínicos no sirven para este oficio (sobre el buen periodismo). Ryszard Kapuscinski. Traducció d'en Xavier González Rovira. Editorial Anagrama. 124 planes. Barcelona. 2002. "Hugo Chávez, un règim totalitari" és un comentari breu, sense signatura, exhumat ahir, 23 de febrer, a la secció "Les cares de les notícies" pel meu diari, l'AVUI.
Va significar molt per mi, la ràdio, durant la dècada dels 80. Aleshores, una colla de ganàpies fundàrem una emissora local i generalista. Personalment, vaig estar vincular als naixents serveis informatius tot prenent part en l'elaboració i presentació d'un noticiari que s'emetia cada dia, i també, ara en solitari, d'un programa setmanal d'entrevistes d'actualitat -titulat "en profunditat" (...)
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|