Dimecres, 12 de novembre de 2008. Us en destaco els temes i llibres del meu interès. Un número, diguem-ho per començar, formidable (...)
  |  |
Diari d'un eurocomunista (@perermerono)
|
|
Cultura  Des que vaig descobrir-lo i llegir-lo, per a mi, el mestre de Sueca, hi ha estat i n’és presència i referència permanents. La meva comprensió del país, sencer, no regionalitzat, el seu pols literari... M’agraden molt Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Eugeni Xammar... però, personalment, i si fos possible, jo voldria escriure com Fuster i Ortells. El meu estàndard en català és diu Fuster (...)  La Generalitat medieval. El pas dels evadits pels Pirineus. Agustí Bartra i la literatura concentracionària. El Casalot d’en Charles Dickens (...)  Nascut el 1921 a l’Alguer (Sardenya) va morir el passat mes d’abril aquest important filòleg, personatge ben remarcable en el redreçament cultural i lingüístic de la vila catalana (...)  Va ser veure’l, escoltar-lo, i enamorar-me’n. Parlo d’un home múltiple que ha recuperat, a casa nostra, la figura del rondallaire (…)  Em penso que ja n’hi ha prou d’aquest color. D’això de baixar-se, indiscriminadament, cedés, pel·lícules, i altres articles en període de promoció o vius (és diferent el cas d’aquells d’introbables o poc accessibles). Entre un sistema tancat i rígid –l’anterior- i el campi qui pugui d’avui mateix, crec que n’hem fet un gra massa (…)  Exemple de la vigència d’un pensament és la represa de la publicació de les obres completes del gran savi hebreu, una bona notícia tant científica i cultural, com política. 
El nacionalisme català té una assignatura pendent des del retorn de l’autonomia: reconèixer i ajudar l’expressió cultural en llengua castellana de casa nostra. Vet aquí un interessant repte, el qual no reportarà més que dividends, de la nova i futura, esperem-ho, conselleria de Cultura regida per ERC. 
Tard o d’hora havia d’esdevenir-se. Algú prou llest i amb empenta, gosaria de posar-hi fil a l’agulla. 
Noia, no puc evitar-ho: tinc una flaca per l’Eliseu Climent. D’ell venia a dir el Mestre Joan Fuster que era molt capaç de fer-la ben grossa. A veure qui ho havia de dir que al bell mig de la capital (?!) valenciana, territori comanxe, aixecaria un bastió de la catalanitat més intel·ligent, pragmàtica, i engrescadora. És així, i no s’hi pot fer res: ja ha obert portes, en preneu nota, "Octubre Centre de Cultura Contemporània-OCCC". Un enorme centre cultural al cor de la segona ciutat del meu país i allà on eren els populars magatzems "El Siglo Valenciano" A l’edifici lluiran tota mena d’iniciatives: seus d’entitats, el setmanari EL TEMPS, activistes, exposicions ... En fi, una inacabable, vistent, i ben profitosa corrua de propostes que ajudaran a valencianitzar/catalanitzar València. Fins i tot el president de la Generalitat del sud, Francisco Camps, militant antivalencià, ha "felicitat" la proposta (sense comentaris). Val a dir que n’espero força d’aquest nou centre irradiador de catalanitat i cultura. Un cop més, moltes gràcies, Eliseu. Ets el més gran (i amb uns quants com tu, la nació catalana lliscaria amb tot de vent a les veles). |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
(...) 
