Per què Vic? Aquesta és la pregunta que mira de respondre Xavier Casals sobre el sorgiment i l’expansió del partit ultradretà Plataforma per Catalunya. Martín Rodrigo i Tate Cabré inventarien el llegat dels indians en l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona. L’entrevista del mes és amb Carlo Ginzburg, un dels més reconeguts historiadors europeus de la cultura, autor d’"El formatge i els cucs". Joan Todó, autor d’"A butxacades", és l’escriptor convidat d’aquest 2012, amb una sèrie que es diu "Lo melic del món". Genís Barnosell ressenya els dos darrers llibres de Tony Judt, i Susanna Portell el món poètic de Perejaume (...)
Al llarg de tot un any, la figura de Joan Maragall ha estat revisitada. "L’Avenç" s’hi suma amb sengles articles de Jordi Castellanos i de Margarida Casacuberta, que analitzen el compromís polític del poeta, el conservadurisme del qual era del tot compatible amb una visió heterodoxa de les responsabilitats del conflicte social o de l’articulació del catalanisme polític. Un altre aniversari, el d’Òmnium Cultural, serveix a Marta Vallverdú per reconstruir un capítol més de la història cultural dels anys seixanta. L’entrevista del mes és amb el poeta, traductor i home de teatre Feliu Formosa. I a més, les seccions de crítica habituals, on Genís Barnosell ressenya el llibre de Jaume Ayats sobre "Els Segadors" (...)
Llengua i immigració centren els continguts d’aquest número. Andreu Domingo i Elena Vidal, des d’una perspectiva demogràfica, analitzen els diferents models migratoris en cada un dels països de parla catalana, i es pregunten per com afecten la vitalitat de la llengua catalana. Joan Pujolar, des d’una perspectiva més sociològica, subratlla l’actitud “líquida” dels joves cap a la llengua. L’entrevista del mes és amb l’historiador Joan Lluís Marfany, reconegut especialista de la literatura catalana del segle XIX. Mary Ann Newman evoca l’11-s, en el seu desè aniversari, arran de la publicació del dietari de Fèlix Fanés. A més de les seccions habituals de cada mes (...)
Dos noms propis, Ernest Lluch, la trajectòria com a economista del qual és sintetitzada per Francesc Artal, i Carl Einstein, el crític d’art alemany que va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola al costat dels anarquistes i que és evocat per Juan José Lahuerta, centren aquest número. Jordi Nadal i Oller hi recorda, a més, com es va fer historiador. L’entrevista del mes és amb el periodista i productor de televisió Toni Soler, director del "Polònia". Núria Santamaria hi comenta el relleu al Teatre Lliure, i Lluís Muntada hi ressalta la importància del llibre "Allez! Allez!" de Maria Campillo. A més de les seccions i les signatures habituals de cada mes (...)
El resultat de les passades eleccions municipals, amb l’increment del vot de dreta i xenòfob a l’àrea metropolitana de Barcelona, és objecte d’anàlisi per part dels politòlegs Jordi Muñoz i Joan Subirats. En l’entrevista del mes, l’economista Germà Bel fa un repàs a la seva trajectòria professional i política, centrada en la qüestió de les infraestructures, amb una consideració particularment crítica cap a l’evolució recent de la socialdemocràcia a Catalunya i a Espanya. Marta Vallverdú fa una crònica de l’apassionant aventura empresarial i política de la Gran Enciclopèdia Catalana en els anys 1960 i 1970. Simona Škrabec ressenya el llibre de Carlo Levi sobre Sicília...(...)
L’entrevista del mes és amb Josep Termes, que, als 75 anys, culmina la seva llarga dedicació a la història del moviment anarquista amb la publicació, a L’Avenç, d’un llibre que sintetitza un segle d’anarquisme català i espanyol. Sebastian Balfour explora les arrels intel·lectuals de l’intent de modernització econòmica sense liberalització política que va intentar el franquisme, i Manel Forcano ens parla del rabí ben Adret, un dels defensors de l’ortodòxia a la Barcelona medieval. Mary Ann Newman inicia les seves “vistes de Nova York”, Vicenç Pagès llegeix l’últim llibre de Thomas Pynchon, Màrius Serra reflexiona sobre la llengua literària i Jordi Puntí llegeix dues novetats literàries amb el tedi com a rerefons (...)
En l’entrevista, l’economista Guillem López Casasnovas, analitza les qüestions candents de la despesa pública i el seu finançament. Borja de Riquer fa una ullada a la trajectòria internacional de Joan Estelrich, en què passà de representant catalanista a delegat franquista a la Unesco. Timothy Snyder es demana qui va matar més gent, si Hitler o Stalin. Fèlix Fanés recorda, com a primer director de "L’Avenç", el paper que va tenir Tarradellas en el rellançament de la revista. Simona Škrabec rellegeix la poesia de Maragall, Joaquim Rabaseda valora el segon disc dels Manel, i Jordi Puntí s’interroga sobre el futur del llibre digital (...)
L’entrevista del mes és amb la sociòloga Marina Subirats, i s’hi parla de la memòria de la guerra civil, del maig del 68 o del paper decisiu de l’educació en la igualtat de les dones. Isabel Segura recupera la biografia de l’arpista i benefactora Clotilde Cerdà. Daniel Mendelsohn fa una lectura crítica de l’èxit de la sèrie televisiva "Mad Men". Pilar Vélez destaca el renovat interès pel modernisme, arran de l’obertura de tres nous espais museístics. Vicenç Pagès ressenya el llibre recuperat de Nancy Johnstone sobre l’experiència d’un hotel a Tossa durant la guerra civil, i Manel Ollé escriu sobre el darrer llibre de Jordi Puntí, "Els castellans" (...)
L’entrevista del mes és dedicada a Joan Mas Cantí, soci número 1 del Cercle d’Economia, una entitat de la societat civil catalana fundada el 1958 per joves empresaris i economistes europeistes. La configuració “no emocional” de la identitat de la Unió Europea és precisament un dels temes tractats en aquest número, de la mà de Montserrat Guibernau. Pere Vilanova hi analitza les revoltes dels països àrabs del nord d’Àfrica, i Josep M. Montaner es pregunta si no fóra hora de rectificar l’oposició a la continuïtat de les obres de la Sagrada Família. Joan-Lluís Lluís s’incorpora a la nòmina d’escriptors de L’Avenç, i Jaume Subirana revisita la figura de la traductora i poeta Paulina Crusat. Genís Barnosell ressenya el llibre de Germà Bel sobre l’Espanya radial, i Hilari Raguer l’obra pòstuma de Gabriel Cardona.(...)
Editorial: si funciona, no ho toquis / La força i la poesia de Carlo Levi (Vincenzo Consolo) / Austeritat (Tony Judt) / L’entrevista: Xavier Rubert de Ventós (Josep M. Muñoz) / Gonzalo de Reparaz: un colonialista anarquista? (Gustau Nerín) / La dona del detectiu (Vicenç Pagès Jordà) / Kiarostami o el desig de ser un altre (Imma Merino) (...)
28-N: cap a una llarga hegemonia / La societat del malestar / Berlusconi som tots / Què és la ciutat, sinó la gent? / Paul H. Freedman, un medievalista excèntric / Elegia per un diari / Assessoria literària a fons perdut (...)
Editorial: l’endemà de les eleccions; Joan Solà, el mestre (Albert Rico); Uns recordo per a Joan Solà (Narcís Iglesias); L’entrevista: Miroslav Hroch, aprenent de les petites nacions (Josep M. Muñoz); La vida secreta de Marcel Duchamp prop de Figueres (Joan Casellas); Sobre el dietari de Miquel Pairolí, Octubre (Lluís Muntada); La maleta de Dovlàtov (Jordi Puntí) (...)
Editorial: El populisme que ve/ Elogi de Joan Triadú/ Vargas Llosa, l’intel·lectual guèiser/ F.P. Verrié, la fe en les coses petites/ Lectura per anticomunistes i ignorants nostrats/ Salvem Benjamin dels seus fans/ Sir Falstaff als mercats financers/ El cas Huertas: l’inici d’una incerta transició/ El principi de la incertesa (...)
Xavier Folch: "La conclusió a què arribes és que Espanya no ens convé... Només queda una via per explorar: la de la independència". Folch ha estat fundador d'Editorial Empúries, integrada ara al Grup 62. Va ser membre del comitè central i del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC (...)
L’error de la Diagonal (Jordi Borja) / Primeres clandestinitats de Josep Benet (Jordi Amat) / Cap a la ruptura del PSUC (Carme Molinero i Pere Ysàs) / Nocturns d’Ishiguro (Vicenç Pagès Jordà) / Entrevista a Lluís Llach / L’himne nacional d’en Morera (Joaquim Rabaseda) / Després de la sentència (J.M. Bricall, J.M. Castellet, S. Giner,J, Nadal, A. Serra, J.M. Vallès) / El nyap (suposadament constitucional). El règim lingüístic català i la sentència del Tribunal Constitucional (Albert Fabà) (...)
“Editorial: Israel i la línia vermella / Traduccions en català i censura franquista / L’autenticitat de “The Wire” / Josep Termes i el catalanisme popular / Homer i Langley / Picasso vs. Rusiñol” (...)
Editorial: la festa s’ha acabat; Pirates al Baix Manhattan (Antoni Bassas); L’Audiència Nacional i el jutge Garzón (Federico Vázquez Osuna); L’entrevista, Jaume Cabré, l’escriptor pausat; Jaume Vicens i Vives, ahir i avui (John H. Elliott); Jaume Vicens i Josep Pla, homenots polítics (Cristina Gatell i Glòria Soler) (...)
Editorial: Immigració: temor i confiança / D’allà i d’ací. Notes d’un bloc. Josep M. Muñoz / Paraules de Rufus el vell. Bernat Puigtobella / Era Cristòfor Colom de nació catalana? Genís Barnosell / La ciutat del Born. Joaquim Nadal / Onze anys per a Liu Liabó. Manel Ollé / El signe fatídic de la serp. Vicenç Pagès Jordà / Amb llast i feix i gep. Simona Skrabec / És realisme, això? Jordi Puntí (...)
