L’esfondrament de l’ingloriós règim burocràtic i opressiu anomenat “socialisme real” a final dels vuitanta va donar al capital financer mundial enormes oportunitats, amb nous mercats i gran quantitat de mà d’obra qualificada molt barata i, alhora, va donar un molt gran impuls al capitalisme a la Xina (...)

“La crisis financiera es opaca. No por casualidad dijo Henry Ford que si la gente conociese de verdad nuestro sistema monetario entonces haría la revolución. Y falta coherencia. Helmut Schmidt –excanciller federal alemán-, calificó a los responsables de la crisis de psicópatas y reclamado una mayor regulación” (…)

Sembla que una selecta i selectiva representació de la societat civil nostrada demana un concert econòmic per a Catalunya. Ateneu Barcelonès, Foment del Treball Nacional, Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, CCOO i UGT, en són els avaladors. Em permeteu que sigui franc? No m’ho crec, això; ja no m’ho crec. N’estic cansadet de falses fotografies d’unitat; de paperot sense solta ni volta; tip de tacticisme; de manca de trellat. Curt: t-i-p- (...)

Decebedor i lamentable veure com dos eminents economistes lligats al PSC recolzen la “reforma laboral” –contrareforma, atès que el que tracta és de facilitar els acomiadaments, o sigui, que hi anem cap enrere- i a penes es diferencien de les polítiques defensades per la UE –primera, segona i tercera prioritat, el deute-, i els “mercats” –el Capital, per entendre’ns (...)

El sistema financiero no es en este momento un agente efectivo en la reactivación económica. Tampoco las medidas de austeridad y de restricción del déficit contribuirán por sí mismas a fomentar el crecimiento y el empleo. Por otra parte, la principal consecuencia de la crisis en nuestra sociedad ha sido la destrucción estructural de cerca de dos millones de puestos de trabajo, que nunca se recuperarán de modo espontáneo (…)

És ben paradoxal que l’home que  volia substituir la dictadura amb una democràcia dura a l’estil grec o portuguès, el més carismàtic líder que ha tingut la dreta espanyola –un home impulsiu, força temperamental, autoritari- assolís la glòria no pas a Espanya –el seu destí natural, sinó regnant, talment un Xelmirez de torn, la seva nació gallega (...)

En todas partes la derecha retomó la ofensiva. Ella se limita a la cuestión del déficit fiscal y al aumento de la deuda pública. Ella simula no ver que la austeridad presupuestaria, además de la transferencia del peso de la deuda a las clases populares que le agrada, no puede sino producir la recaída en una nueva contracción de la actividad. Se trata de la segunda fase de la crisis. Esta segunda fase no será la última (…)

La intervenció de dimarts del president de la Generalitat, tot defensant la política de forta austeritat i dient que l’alternativa és el rescat de Catalunya no pas per Europa sinó per Espanya, i la recent enquesta de LA VANGUARDIA que ratifica un altíssim suport popular a l’executiu català, són un botó de mostra de la situació política que viu el nostre país (...)

Carme Chacón, uneix el seu nom a la llarga llista de catalans i catalanes que són conscients del handicap que representa ser catalans i voler pintar alguna cosa en política espanyola i que, properament, li desitjo el bo i millor, anunciarà la seva candidatura a la secretaria general del PSOE en el poble d’Almeria on hi va néixer son pare, bomber de l’Ajuntament de Barcelona. La tria, però, és intel.ligent: Andalusia, el gran fortí socialista. L'hi desitjo sort i èxits, a la dirigent socialista, una dona casada amb un dirigent de Bandera Roja, i directiu de la revista "El Viejo Topo", l'aragonès Miguel Barroso  (...)

El catalanisme és un comú denominador de totes les forces polítiques tret –per voluntat pròpia- del PP. Tots hi pouen. N’hi ha més i menys catalanistes, i a part, n’hi ha sobiranistes, independentistes, federalistes. A la base, però, hi ha el catalanisme –la vindicació de l’autogovern per Catalunya, l’oficialitat de la llengua catalana (...)

Charles E. Ehrlich (Filadèlfia, EUA, 1969)  es va llicenciar en llatí i història a Harvard. Entre fulles de tardor prêt-à-porter llegint textos prefabrians: així va aprendre el català, llengua amb poètica mala salut de ferro. Quan arribà a Catalunya, "intentava parlar català i la gramàtica que feia servir era antiga i la gent em deia: 'Què és això?'". Prefabrià i amb accent de Banyoles. Tots els seus amics, es veu, li preguntaven: "Els catalans? Qui són?" Per això ve: vol entendre "la identitat, les minories", el miracle català. La resposta: una tesi doctoral a Oxford sobre la Lliga Regionalista. Lliga? (...)

“No assolir el pacte fiscal en aquesta legislatura no seria un fracàs”, opina el líder d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida (...)

Joan Coscubiela ja pot estar ben content de la formosa collita electoral obtinguda per la coalició verd i roja, integrada per Iniciativa per Catalunya Verds i els comunistes d’Esquerra Unida i Alternativa, ambdós, per cert, successors i germans separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC (...)

Correctes, els resultats d’Esquerra Republicana. Res de magnífics. Segueix perdent consens però amb més suavitat (...)

Diumenge, el PP obtindrà una amplíssima majoria absoluta; segurament la més important des de la restauració democràtica. Diumenge, el PSOE assolirà la pitjor i més humiliant derrota. Diumenge, el mapa d’Espanya es tenyirà d’un blau encès tret de Catalunya i Bizkaia i Gipuzkoa (...)

El imperio del centro-derecha de la falsa alianza franco-alemana, deriva a Europa

hacia una vía muerta más peligrosa que la propia crisis financiera, dilapidando la

Europa Política y la Europa Social, sin reforzar la Europa Económica. No pasa de

ejecutar las exigencias de unos mercados que no son solo europeos, y que especulan día a día con la deuda pública de los Estados, intentando un jaque-mate al euro, y ansiando los futuros beneficios de un Estado de Bienestar privatizado (...)

El PP ha construït una sòlida base electoral sobre l’exaltació de la identitat espanyola enfront dels altres nacionalismes. Una opció explosiva i emocional i que pot conduir a la polarització social i a veritables atzucacs. El PP també ha sabut gestionar electoralment els conflictes entre autòctons i forans (...)

#vacontigo. Esto, Espanya... hace tiempo que quería sincerarme un poquito y hablarte claro. De entrada, tengo que decirte que te veo bien: fuerte, segura, con ilusión, empuje. No es peloteo, lo veo así, y así te lo cuento. Pero, convendrás conmigo, que las relaciones entre tu nación y la mía –Catalunya, no van bien. Más aún, van cada vez peor. Y eso no es bueno ni para vosotros ni para nosotros (...)

Atès que no en sóc, d’antiespanyol, no me’n vull estar de dir: 12 d’octubre-Dia de la Hispanidad, Fiesta Nacional d’Espanya; per molts anys Espanya (...)