“Un moment. Segur que hi ha eines per solucionar el problema. L’escriptor divorciat, aleshores, visita una botiga de parament de la llar i topa amb una mena de pal que acaba amb un cilindre fet de paper adhesiu. Com un gelat. Un raspall que s’ha de fer anar, com un rodet de pintura, com un corró, a través de la superfície de la tela. La pelussa s’enganxa al raspall adhesiu, que s’emporta la neu. El raspall té trenta capes quan la primera ha engolit el borrissol, se l’ha fet seu, l’arrenques i fas servir la segona. I així, successivament” (...)

És cert que, dins del nostre país, la compartimentació hi campa pertot. També en la literatura. I penso que no és pas per menyspreu. Senzillament, llegim aquelles o aquells que hi tenim més a prop, que coneixem o que ens són, d'una manera o altra, un xic familiars (...)

“... però si els nostres llibres són totalment diferents! En Soljenitsin descriu els camps polítics. Jo, els penals. En Soljenitsin era un reclús. Jo, un vigilant. Per a en Soljenitsin, el camp és l’infern. Jo, en canvi, penso que l’infern som nosaltres” (...)

“Escric des de la caserna Carles Marx situada darrere el parc de la Ciutadella. Centenars de xicots de la meva lleva hem complert l’ordre d’incorporació proveïts de manta, motxilla, plat, cullera, cantimplora i botes. L’ordre que vam rebre ho feia constar taxativament: ”<< Se presentarán sin excusa ni dilación alguna, provistos de ..., todos los mozos del reemplazo del 1941 que>>” (...)

“El cavall Manolete era com els dels indis, negre amb taques blanques, o blanc amb taques negres, i semblava salvatge quan cavalcava solt, entre els arbres on el tenien tancat; però era dòcil i bell, i li agradava que l’acariciares al llom, que li pentinares la crinera i li digueres “que guapo que ets, Manolete; ets més guapo i més artista que el torero! T’haurien de dir Dominguín!”. I ell se’n reia fent renills (...)

Que té aquest llibre que el fa tan considerable, tan immens? Segurament, en Rabbit, en Conill –fins ara no li hem pogut dir així, tan sols n’hi ha dos Updike traduït al català, per vergonya de la nostra cultura, i no és de la sèrie d’aquest personatge. Sí, un llibre immens, vitalíssim, on no hi trobes a faltar res, on totes les descripcions i diàlegs sonen a perfecta naturalitat (...)

Aquesta nova proposta narrativa de l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, La Safor, retrata tres generacions diferents: pares, fills, i néts, de vencedors de la croada contra el comunisme, el separatisme, i etcètera, que amb el suport del capital, l’església, i una part important de l’exèrcit, es va perpetrar a Espanya entre 1936 i 1939, amb la victòria final del ban nacional o feixista liderat pel general Francisco Franco (...)

Fa temps que en tinc, per bé que poca, notícia del poeta mallorquí. Algunes ressenyes, la lectura d’algun article de premsa seu. Ara, en sé més gràcies a aquest ben interessant llibre (...)

Iúlia Ragaiev, una estrangera d’origen tàrtar, mor al cor de Jerusalem, víctima d’un atemptat suïcida palestí. Per identificar-la, les autoritats només disposen d’un document que li han trobat a la butxaca: l’última nòmina de la panificadora on treballava. Però ningú no reclama el seu cos, ni cap familiar ni amic no en denuncia la desaparició (...)

“La ciutat poblada per dues categories de persones, les que fan negocis i les seves víctimes, per als que aprenen i estudien només és habitable d’una manera dolorosa, una manera torbadora per a qualsevol naturalesa, amb el temps destorbadora i pertorbadora, i molt sovint pèrfida i mortal. Les condicions climatològiques extremes, que irriten i consumeixen de manera continuada les persones que hi habiten i que sempre les fan emmalaltir en qualsevol circumstància d’una banda, i l’arquitectura salzburguesa que en aquestes condicions climatològiques repercuteix sempre devastadorament en la constitució d’aquestes persones, de l’altra, l’opressiu clima prealpí que produeix una vegada i una altra amb una manca de consideració increïble uns habitants irritants i extenuants i malfaents i humiliants i insultants i dotats d’una gran vilesa i infàmia” (...)

És un dietari –el darrer llibre publicat de l’editor de Proa abans de morir fa pocs dies- que transita per tot d’itineraris que Cònsul ha recorregut al llarg de la seva vida com a fill de pagès, professor, excursionista, editor, lector (...)

“Perquè cal aixafar el cuc, i trencar la filada dels mots, perquè visqui, ell, el vers, que sorgeixi i que espurnegi, en l’estat en el qual neix... i consentir a l’esqueixament arbitrari de la llengua perquè enceti l’inconegut, que s’hi obri un camí, a pèrdua de vista...” (...)

Poc en sabia d’ell; alguna referència a la revista “El Viejo Topo”, una molt interessant entrevista que li va fer la Núria Cadenes, no sé pas si per el “Lluita”, un munt de llibres publicats a Montesinos, editorial de referència. Ara he llegit un llibre d’Alfons Cervera que m’ha arribat molt endins, i que m’ha deixat esmaperdut (...)

El traductor al català de la sèrie negra d'Andreu Camilleri porta convivint amb Montalbano deu anys i dotze novel·les, la més recent de les quals és "Les ales de l'esfinx". Montalbano, per cert, el protagonista dels seus llibres de lladres i serenos, fou batejat així per raó de l'amistat entre Camilleri i el català Manuel Vázquez Montalbán, ambdós intel·lectuals i escriptors d'interessos múltiples, i antics militants comunistes, l'un del PCI i l'altre del PSUC (...)

"J'écris ces pages comme on rédige un constat ou un curriculum vitae, à titre documentaire et sans doute pour en finir avec une vie qui n'était pas la mienne. Les événements que j'evoquerai jusqu'à ma vingt et unième année, je les ai vécus en transparence -ce procédé qui consiste à faire défiler en arrière-plan des paysages, alors que les acteurs restent immobiles sur un plateau de studio. Je voudrais traduire cette impression que beaucoup d'autres ont ressentie avant moi: tot défilait en transparence et je ne pouvais pas encore vivre ma vie. P.M. (...)

Volum "Cicle de la terra natal III" de l’obra completa que edita Cossetània. El títol que ressenyem és una obra capital de la memorialista catalana. L’autor, segons reconeixia Mestre Josep Pla, és un dels grans noms de la literatura catalana del segle XX. I punt (...)

Poeta, narrador, assagista, periodista... l'escriptor mallorquí és un tot terreny literari. I a més, un autor dels grans. Raons extraliteràries fan, però, que sigui un home polèmic, fins i tot combatut o negligit. Un greu error que les cultures amb futur, que les cultures fortes no poden permetre's el luxe de cometre (...)

Exposició sobre escriptors de literatura juvenil, i, ep, de tots els públics,  de grans, d'enormes autors clàssics, d'aquells que mai no moriran, perpetrats pel dibuixant hospitalenc Antonio Bernal, i editats per la llegendària firma que fou Bruguera (...)

Magna i ben interessant exposició al Palau Moja. Imprescindible per aquells que vulguin amarar-se i empeltar amb el bo i millor de la tradició literària del segle XX. Comissariada per en Julià Guillamon i en Francesc Abad (...)