Viatge llampec a l’Aragó, a la contrada senyorejada pel Moncayo, bo i empaitant una història basca. I també suïssa. I espanyola. Fernando Claudín. Jordi Solé Tura. ETA. Lausanne. CCOO. Bilbao. Barakaldo. LKI. EMK. ETA Berri. Geneve. Komunistak. Maig del 68. TARABUSI. Zorrotza. PCE-ml. Grupo Rebelión. Zorrozaure (...)

Italiana del Véneto, su nombre de guerra –de militante comunista- es “Monica”. Estudia en Ca' Foscari, Venezia, lengua y literatura extranjera. Reside en Francia a partir de 1965. Trabaja como lectora de italiano en Marsella y otras ciudades galas. El “amore” la lleva a Barcelona. También a Madrid. El viaje en tren de Barcelona a Madrid dura 36 horas, averías, incidencias. Madrid: ciudad pequeña pequeña. Más desierta que Barcelona. No le gustó ni un pelo (...)

Fill d’una família de la burgesia catalana provinent del món de la banca i el comerç, neix a Barcelona, en 1929, aquest futur jesuïta i comunista. Els estudis els fa en col·legis de jesuïtes de la zona sollevada –Santander, Galicia. En acabar la guerra i la revolució, els enllesteix al col·legi Sant Ignasi, de Sarrià, a la ciutat comtal (...)

França, acaballes dels anys 60, primeries dels 70. Un membre d’una organització política maoista, nascuda del Maig del 68, viu, i ens relata, anys després, el seu itinerari personal. Delits. Anhels. Esperances. Decepcions (...)

La Trinitat fa segles que existeix. Era un extrem de Sant Andreu de Palomar, aleshores un municipi pagès que s’estava industrialitzant. Mentre Barcelona seguia emmurallada, la Trinitat era plena de vinyes i només hi havia alguna caseta. La Trinitat era un barri d’obrers, la majoria immigrants que vàrem venir de llocs diferents per millorar les nostres vides. Barcelona ens va acollir aquí, a la perifèria (...)

“El 1955, un cura loco que reza a paso militar llegó al Pozo, levanta una iglesia y la llena de fotos de Juanito Valderrama, de Lola Flores, se mete bajo las chabolas para evitar el derribo por la Guardia Civil, desaloja bares a hostia limpia, da recomendaciones para ir a Alemania, da plantón a Franco, le roban banderas de la URSS, lee consignas sobre Vietnam, atruena el barrio con la Marsellesa, se hace de Comisiones Obreras, se bautiza como Charly" (...)

30 persones que assistien a un homenatge a Portugalete al membre d’ETA mort, foren identificades i seran imputades per enaltiment del terrorisme. Els assistents es concentraren el 13 de juliol proppassat tot coincidint amb l’aniversari del seu traspàs, en 1980, quan el fins feia poc líder a Euskadi d’OCE-Bandera Roja, participà en una emboscada contra la Guàrdia Civil i resultà mor com a conseqüència del tiroteig. El balanç total de víctimes fou de 2 etarres i 3 guàrdia civils morts. Entre els membres de l’escamot de l’organització terrorista s’identificà a Miguel Angel Apalategui “Apala”  (...) 

Nota de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona: “Sobre las diecisiete horas del pasado día 4, mes en curso, se produjo un incendio en el número 6 del Pasaje Bosch y Labrús, apreciándose por los bomberos que acudieron a sofocarlo la existencia de gran cantidad de propaganda subversiva suscrita por la llamada Organización Comunista de España (Bandera Roja), lo que motivó que se iniciara una investigación a cargo de funcionarios especializados de la Jefatura Superior de Policia” (...)

Quan el vaig conèixer, en 1977, ja havia fet tot el cicle de militància política comunista contra la dictadura franquista (a la clandestinitat i amb detencions), contra la societat burgesa (al París de 1968) i amb el socialisme (a Cuba). Des que arribà a Barcelona des del seu Mèxic natal, en 1959, amb 17 anys, havia ingressat al PSUC, partit que abandonà arran de l’experiència francesa de maig de 1968, que va viure activament. Llavors va prendre part en la fundació de Bandera Roja (...)

Agafo el primer tren del matí. Avui, servidor, faré un doble viatge al passat. Any 1972. Quan una colla de ganàpies badalonins que fèiem batxillerat, i dels quals tan sols un, en Morató, sabia parlar català, vam anar a petar a un desconegut Folgueroles, pàtria, deien, d'un desconegut mossèn Cinto Verdaguer. Català, Verdaguer? tot això, per què ho volíem, què era, què representava, llavors? Vila de cases baixes, d'hàbitat mínim, d'amplis i deserts vials, amb tot d'arbres. I ara i avui, viatge, de nou, i també, és per això que és doble, cap a les lluites urbanes, populars, del Baix Llobregat (...)

El Frente de Liberación Popular va néixer, a Madrid, en 1958, i va morir en 1970. Era una formació d’estructura confederal integrada pel propi FLP, el Front Obrer de Catalunya-FOC, i Euzkadiko Sozialisten Batasuna-ESBA, que va assolir gran implantació com a tercera via entre, deien, un socialisme adormit i poc operatiu i un comunisme fort i dogmàtic. Pasqual Maragall, Joaquín Leguina, Narcís Serra, José Luis Leal, Miquel Roca, Diego Fábregas, José Antonio Díaz, José Ramon Recalde, Jaime Pastor, Manuel Murcia... en foren membres destacats (...)

De ben jovenet, sempre m’interessà la història. De fet, des de llavors, tothora, i amb menor o major intensitat, n’he llegit. És per això que els meus llibres són narracions, històries, assaigs, a partir d’una certa metodologia en l’ús de fonts, el diàleg entre documentació i protagonistes, la confrontació de dades i recursos diversos i un fil, precisament, històric (...)

Heus aquí una història extraordinària: una colla d’advocats joves -bona part dels quals tenia experiència política en l’esquerra revolucionària- que només representava treballadores i treballadors, mai empreses, de caràcter assambleari, partidaris de la democràcia directa, amb càrrecs revocables. Anticapitalistes. Lliures per decidir, a través de l'assemblea obrera, i no sotmesos a les directives sindicals externes a la voluntat assambleària (...)

“Alfonso Comín tenía, a mi parecer, cuando nos hicimos amigos, “pinta de santo”. En aquel entonces yo veía como rasgos de “santidad” algunas de sus costumbres piadosas. Guardo en la memoria aquellas noches en Sitges, cuando, antes de tendernos en nuestras camas respectivas, él se arrodillaba ante la mesilla que nos separaba y, unas veces con los brazos en cruz, otras con las manos sobre el corazón, oraba en silencio durante varios minutos con la mirada fija en un pequeño crucifijo que siempre llevaba consigo” (...)

L’altre dia vaig anar al Col·lectiu Ronda d’advocats, per adquirir un llibre magnífic que ressenyaré aviat sobre el maridatge, des de la pròpia independència, entre els despatxos d’advocats combatius i el moviment obrer més rebel. I, de pas, vaig endur-me un exemplar de “La circular” butlletí informatiu del grup d’advocats suara esmentat, el de 2/2009 -que hi teniu, complet, a l'annex final, dedicat íntegrament a la personalitat d’un dels fundadors: en Pep Manté, traspassat aviat farà un any (...)

Al llarg de dos anys, un dels principals líders del Maig francès del 68, viatja arreu del món en companyia d’un equip de la televisió, per tal de fer un reportatge-entrevista, amb homòlegs seus, ideològicament i generacionalment, d’aquells anys. Després de la projecció a la televisió, en 4 capítols, Cohn-Bendit, n’ha extret elements per fer-ne aquest llibre (...)

Tenia tres motius per estar content, aquell any 1978: havia visitat Euskadi; m’havia apassionat amb la lectura d’“Eurocomunismo y Euskadi”, i la revista “Hemen eta Orain”, òrgan teòric de l’Euskadiko Partidu Komunista/EPK-PCE, m’acabava de publicar un article (...)

Valls va néixer a Cerdanyola del Vallès en 1937, i va morir a Barcelona en 1987 –fou una de les víctimes del criminal atemptat d’ETA a Hipercor. Home d’esquerres, al servei de les treballadores i treballadors, tingué una trajectòria, política i professional, ben interessant: el seu centre vital fou sempre el municipi de Santa Coloma de Gramenet. El llibre que tot just he llegit, li fa justícia (...)

Impagable fris de la Barcelona dels anys 70 (moviment estudiantil, intel·lectualitat, l'underground, la revista "Ajoblanco", amb el perfum de finals dels 60 encara present, la restauració democràtica ... a càrrec d'una veu lúcida, franca, omnicomprensiva, omniscient, curulla d'estímuls, i una narració ben suggeridora (...)