“Realmente es una pena que se haya prescindido de Josep Ramoneda como director del Centre de Cultura Contemporánea de Barcelona. Me adhiero absolutamente al estupor y la protesta por la decisión de prescindir de él de su trabajo, al que el CCCB le debe prácticamente todo lo que es y parte esencial de lo que será” (Manuel Delgado) (...)

Va néixer a Barcelona el segle passat i gràcies a l’oxigen encara resisteix. Comunista piadós, poeta impagable. Lladre de cognoms i d’afectes, pare dels seus i dels aliens, fill dels nostres, parent de tots. No permetrem que la seducció de les seves paraules sigui aliena a la intel·ligència de la humanitat (...)

Alto, voz grave, porte distinguido, apariencia de permanente preocupación, palabra clara... José Luis Alonso González (Madrid, 1937), fallecido el viernes 26 de agosto, no pasaba inadvertido. “Don Quijote resucita en el 15-M", podría haberse titulado una novela basada en su persona. Alonso, iniciado en las filas socialistas, militó en la organización Bandera Roja (...)

Professor de sociologia, precursor de l’ecologisme a l’Estat Espanyol, va perpetrar un bon grapat de llibres sobre aquesta temàtica i sobre la revolució a Portugal, el Maig del 68 francès... Fundà i dirigí l’Associació Amics de la Terra. També, va ser director de l’ICONA. Da Cruz va militar a l’organització política Bandera Roja (en va ser responsable de Madrid) i, posteriorment, va ingressar a Izquierda Unida,. Una de les seves darreres iniciatives fou la creació d'Ecodesarrollo (...)

Manuel Valbuena tiene 68 años y hace 120 abdominales sin parar colgado de la pared boca abajo; eleva del suelo una barra de pesas de 235 kilos; levanta 100 kilos de acero 24 veces seguidas tumbado en un banco... Pero su mayor exhibición la realizó en 1976, cuando fue uno de los líderes sindicales –y miembro destacado del Partido Comunista-, que pusieron a decenas de miles de obreros madrileños en huelga contra el régimen franquista. Valbuena cuenta su historia en el gimnasio del polideportivo de Casarrubuelos, un pequeño pueblo cerca de Parla. Va embutido en un traje de asas de una pieza, cortado por los muslos, y bufa cada poco como un bisonte en reposo (...)

Obrer nascut a Cornellà de Llobregat, va jugar un paper destacat en la història del moviment obrer baixllobregatí, impulsant l’organització de les treballadores i treballadors, liderant vagues de gran ressonància i abast. Políticament, va militar a Bandera Roja, i després s’incorporà al PSUC amb un col·lectiu important de membres d’aquesta formació comunista. En 1976 va ser elegit primer secretari general de CCOO del Baix Llobregat. Amb 58 anys, va morir d’un atac de cor, ell que tant hi posava, el cor, en les coses que feia. Fa uns mesos, vaig passar una tarda sencera a casa seva tot recollint la seva memòria –i la de molts altres-, per un llibre que tinc en preparació (...)

Realitzador i professor de cinema, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Domènec Font (Ponts, La Noguera, 1950) va militar, durant els anys 70, a l’Organització Comunista d’Espanya (Bandera Roja). Allà va ser dirigent i desenvolupà tasques en els àmbits de la formació de la militància, la revista “Alternativas”, i altres de caràcter intel·lectual. Quan la legalització del partit, en 1977, el seu rostre i el del secretari general Ignasi Faura i Ventosa, i el de Ferran Fullà i Sala, foren difosos a bastament pels mitjans de comunicació. Val a dir que aquest aspecte de la seva vida, de prou rellevància, no en fos destacat per ningú (...)

Cuentas en el libro que la reinvención de la democracia en España pasa por la revisión de la Transición. Una revisión no solamente histórica o académica, sino estrechamente vinculada a la coyuntura política. ¿Puede un análisis crítico de la Transición dar algo de luz a la crisis y la confusión que  tiene hoy ofuscada a la izquierda española? (…)

Juan Carlos Monedero, profesor de la Universidad Complutense de Madrid, acaba de publicar un libro “La Transición contada a nuestros padres. Nocturno de la democracia española”, un texto vibrante, comprometido, profundo y pleno de actualidad sobre la Transición. La brillante capacidad crítica y el denso bagaje intelectual del profesor Monedero, ya exhibida en anteriores publicaciones como “El gobierno de las palabras. Política para tiempos de confusión”, pone su foco en la Transición como origen de la “democracia de baja densidad” que caracteriza a España. Nuestro colaborador Orencio Osuna interroga y charla con el profesor Monedero sobre su nuevo libro (...)

Tenim pocs relats autobiogràfics dels anys 50, 60 i 70, a casa nostra, des de l’òptica de fills de classe obrera. Ara, casualment, n’he conegut un dels seus protagonistes i, de retruc un treball fet a consciència, un magnífic relat memorístic de la infantesa, la família, la primera joventut, l'entorn, la societat (...)

Viatge llampec a l’Aragó, a la contrada senyorejada pel Moncayo, bo i empaitant una història basca. I també suïssa. I espanyola. Fernando Claudín. Jordi Solé Tura. ETA. Lausanne. CCOO. Bilbao. Barakaldo. LKI. EMK. ETA Berri. Geneve. Komunistak. Maig del 68. TARABUSI. Zorrotza. PCE-ml. Grupo Rebelión. Zorrozaure (...)

Italiana del Véneto, su nombre de guerra –de militante comunista- es “Monica”. Estudia en Ca' Foscari, Venezia, lengua y literatura extranjera. Reside en Francia a partir de 1965. Trabaja como lectora de italiano en Marsella y otras ciudades galas. El “amore” la lleva a Barcelona. También a Madrid. El viaje en tren de Barcelona a Madrid dura 36 horas, averías, incidencias. Madrid: ciudad pequeña pequeña. Más desierta que Barcelona. No le gustó ni un pelo (...)

Fill d’una família de la burgesia catalana provinent del món de la banca i el comerç, neix a Barcelona, en 1929, aquest futur jesuïta i comunista. Els estudis els fa en col·legis de jesuïtes de la zona sollevada –Santander, Galicia. En acabar la guerra i la revolució, els enllesteix al col·legi Sant Ignasi, de Sarrià, a la ciutat comtal (...)

França, acaballes dels anys 60, primeries dels 70. Un membre d’una organització política maoista, nascuda del Maig del 68, viu, i ens relata, anys després, el seu itinerari personal. Delits. Anhels. Esperances. Decepcions (...)

La Trinitat fa segles que existeix. Era un extrem de Sant Andreu de Palomar, aleshores un municipi pagès que s’estava industrialitzant. Mentre Barcelona seguia emmurallada, la Trinitat era plena de vinyes i només hi havia alguna caseta. La Trinitat era un barri d’obrers, la majoria immigrants que vàrem venir de llocs diferents per millorar les nostres vides. Barcelona ens va acollir aquí, a la perifèria (...)

“El 1955, un cura loco que reza a paso militar llegó al Pozo, levanta una iglesia y la llena de fotos de Juanito Valderrama, de Lola Flores, se mete bajo las chabolas para evitar el derribo por la Guardia Civil, desaloja bares a hostia limpia, da recomendaciones para ir a Alemania, da plantón a Franco, le roban banderas de la URSS, lee consignas sobre Vietnam, atruena el barrio con la Marsellesa, se hace de Comisiones Obreras, se bautiza como Charly" (...)

30 persones que assistien a un homenatge a Portugalete al membre d’ETA mort, foren identificades i seran imputades per enaltiment del terrorisme. Els assistents es concentraren el 13 de juliol proppassat tot coincidint amb l’aniversari del seu traspàs, en 1980, quan el fins feia poc líder a Euskadi d’OCE-Bandera Roja, participà en una emboscada contra la Guàrdia Civil i resultà mor com a conseqüència del tiroteig. El balanç total de víctimes fou de 2 etarres i 3 guàrdia civils morts. Entre els membres de l’escamot de l’organització terrorista s’identificà a Miguel Angel Apalategui “Apala”  (...) 

Nota de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona: “Sobre las diecisiete horas del pasado día 4, mes en curso, se produjo un incendio en el número 6 del Pasaje Bosch y Labrús, apreciándose por los bomberos que acudieron a sofocarlo la existencia de gran cantidad de propaganda subversiva suscrita por la llamada Organización Comunista de España (Bandera Roja), lo que motivó que se iniciara una investigación a cargo de funcionarios especializados de la Jefatura Superior de Policia” (...)

Quan el vaig conèixer, en 1977, ja havia fet tot el cicle de militància política comunista contra la dictadura franquista (a la clandestinitat i amb detencions), contra la societat burgesa (al París de 1968) i amb el socialisme (a Cuba). Des que arribà a Barcelona des del seu Mèxic natal, en 1959, amb 17 anys, havia ingressat al PSUC, partit que abandonà arran de l’experiència francesa de maig de 1968, que va viure activament. Llavors va prendre part en la fundació de Bandera Roja (...)

Agafo el primer tren del matí. Avui, servidor, faré un doble viatge al passat. Any 1972. Quan una colla de ganàpies badalonins que fèiem batxillerat, i dels quals tan sols un, en Morató, sabia parlar català, vam anar a petar a un desconegut Folgueroles, pàtria, deien, d'un desconegut mossèn Cinto Verdaguer. Català, Verdaguer? tot això, per què ho volíem, què era, què representava, llavors? Vila de cases baixes, d'hàbitat mínim, d'amplis i deserts vials, amb tot d'arbres. I ara i avui, viatge, de nou, i també, és per això que és doble, cap a les lluites urbanes, populars, del Baix Llobregat (...)