L'escriptura és passió, és necessitat, però també és, en el meu cas, obsessió i delit i pruïja. Des que engego un llibre fins que l'enllesteixo no me'l puc treure del cap. Em llevo i m'hi allito amb ell. Vasta i indefugible, per plaent, condemna.
Els dies passen bo i empenyent l'escriptura -cap dia sense una línia, un paràgraf, millor encara, un foli!-.
Quan arribes al final, i comences la reescriptura, arriba un moment que has de dir prou. L'esforç psíquic, primer de tot, i el físic, és prou gran que et cal passar pàgina. Això sí, l'enllesteixes amb tota la dignitat que unes competències limitades i mòdiques et permeten.
L'endemà, ja se sap -convé fer espai- en començarà a rodar un altre de llibre.
Quan escric textos llargs tinc per costum de revisitar en Josep Pla. El mestre. És com una mena de gimnàstica que em permet de recuperar i renovar registres, de reprendre el so de la llengua, d'afinar adjectius, que em facilitat, curt i ras, d'escriure millor.
Pla, talment una gimnàstica.
Això em passa amb ben pocs d'escriptors: en Joan Fuster, en Josep M. de Sagarra, en Josep M. Espinàs, en Gaziel ...
Tot llegint un dietari de l'Àlex Susana, em va fer gràcia comprovar que el poeta feia tres quarts de mateix. Fet i fet, com en Josep Pla, n'hi ha de ben pocs.
Ara estic gaudint d'un dels seus darrers aplecs, en l'obra completa, és el volum 39, "El viatge s'acaba", el qual aplega visites del mestre a llocs com ara: les Canàries, Cuba, Veneçuela, les dues Alemanyes, Polònia, Rússia, Dinamarca, Londres... i, en acabat, un xicotet dietari.
Quan una persona passa avall, la seva vida i trajectòria resta colgada en l'oblit més dens i atapeït. En el cas dels literats s'esdevé, a més, la paradoxa que ningú no en vol escriure.
"El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig" és, per tant i en primer terme, la recuperació d'una personalitat catalana ben notable per raons literàries, periodístiques, i de projecció nacional.
El llibre és, també, la reivindicació no gens hagiogràfica i molt personal d'una veu qualificada i prou representativa d'una generació cabdal -infantada els anys quaranta i protagonista de la represa, a més de portadores i portadors d'ideals d'esquerra, nacionalistes i democràtics.
Comptat i debatut, un retrat biogràfic amb estructura volgudament fragmentària -amb uns quasi fotogrames- de la vida -infantesa, escola, dansa, escoltisme, teatre, Universitat, família, marits, fills, filiació política... - i l'obra - a premsa, a televisió i amb referències de tots i cadascun dels llibres- d'una dona remarcable i audaç. Un valor enlairat que la mort precoç estroncà.
Es deia Montserrat Roig i Fransitorra. I amb aquest llibre no ens hem volgut estar de rescatar-la i vindicar-la.
Com reivindiquem un avui i un demà amb bona memòria.
- "El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig". Pere Meroño. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 279 planes. Barcelona. 2005.
Josep Serradell i Pérez (1916-2004), més conegut per "Román", va néixer al País Valencià fill d'una família obrera, tot iniciant-se, ben aviat, en la política d'esquerres i revolucionària.
En acabat d'un període intens de formació com a quadre, retornà a Espanya durant els anys més foscos de la dictadura amb l'encàrrec de reorganitzar el PCE a Madrid i Euskadi, bo i encapçalant la refeta del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual, i al llarg de 30 anys ininterromputs, en fou secretari d'organització i número 2.
Quan el 5è congrés del partit, Serradell i un important sector de l'esquerra comunista es va aixecar contra els pactes de la transició subscrits pel gruix de la direcció, creant, més tard i un cop expulsats del gran PSUC, el Partit dels Comunistes de Catalunya i, posteriorment, el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya on assumí, també, la més enlairada responsabilitat organitzativa.
El llibre, just publicat, a banda d'una biografia d'aquest dirigent clau, és, no podia ser altrament, una crònica del comunisme que hem conegut i també del nostre país, on aquesta ideologia política hi jugà un rol crucial en diversos moments.
"Román, l'home que va organitzar el PSUC". Edita De Barris. 2005. Barcelona.
Pere Meroño i Cadena (Barcelona, el Barcelonès, 1959) ha fet de periodista a premsa, ràdio, i televisió locals. També ha col·laborat a publicacions com ara: Diari de Barcelona, Treball, Esquerra Nacional, Contracorrent, Lluita, Coordinació, Revista de Badalona, Solidaritat, Eco Badalonés, Hemen eta Orain i Torrecolom.
Fins al moment ha escrit: "Josep Pallach, 1920-1977, història d'un líder" (Edicions 62), 1997, Barcelona. "Història del sindicalisme nacional als Països Catalans, 1958-1989" (El Mèdol), 2001, Tarragona. I "Román, l'home que va organitzar el PSUC", (De Barris), 2005, Barcelona.
