Aquestes són els tres temes, dels tres llibres meus que no van poder veure la llum. Els vaig escriure arran de l’enorme motivació generada per la publicació del meu primer llibre: “Josep Pallach (1920-1977) història d’un líder”. Motivació transformada en una gran font d’energia que impulsà la meva escriptura de manera indeturable (...)

EL MOLINO I LES DONES. Aquest és el títol de l'article que va escriure Montserrat Roig, al novembre de 1977, arrel de l'anada al Molino d'un grup de dones feministes, majoritàriament del PSUC; jo formava part d'aquest grup que va ocupar dues llotges de la sala del Paral·lel i que, en aquell moment, va causar un cert rebombori. També formaven part del grup Asun Amelivia, Maria Dolors Calvet, Pepa Aguaza... i Montserrat Roig. Els punts suspensius substitueixen el meu buit de memòria. He enviat un correu electrònic a totes les companyes que tinc localitzades, i que crec que també podien formar part del grup, però encara són més desmemoriades que jo (...)

El darrer dia de juliol, poc abans d'agafar les vacances caniculars, me'n van dir la bona nova: la criatura naixeria a primeries de l'any vinent. Impacient, apressat com sóc, reconec que el temps d'espera se'm va fer feixuc com poques vegades; fet i fet, ara, ja sóc instal•lat en ple temps de mudança (...)

Acabo de comprovar amb joia que des de la meva pàgina web, a l’enllaç que hi trobeu sempre sota de cada article o apunt, s’ha ultrapassat la xifra de 1.000 descàrregues de la versió en PDF del meu darrer llibre –compte que potser abans no acabi l’any n’hi haurà un altre, de llibre, en circulació (...)

Després dels llibres publicats, i del primer text, un de col·lectiu, on s’hi aplegaven tot de modestes proses narratives, ara li toca el torn als llibres escrits però que no hi han vist pas la llum. Llibres desats. Llibres colgats... Llibres no publicats. En són tres i tots tres tenen alguna singularitat (...)

“El tiempo, ese animal perpetuo y colorista, lo agitaba sin piedad. Por ello, puso punto final a un frugal almuerzo mientras, trabajosamente, se ponía su indumentaria. No obstante el esfuerzo, los zapatos sin domar huyeron desbocados con su dueño a cuestas. El hombre de Caen, el servil asistente, corría y corría movido por un impulso caótico, desenfrenado, en extremo enajenante, hasta que topó con el feroz agrimensor, fiel custodio, obsesivo y letal, de sus parcos dominios” (...)

Primer les persones, els noms i els cognoms; després les sigles, els acrònims que distingeixen tota mena d’entitats, d'associacions, de sindicats, de partits ... permeten una nova aproximació, segmentada, a la biografia del líder socialista. Amb les més citades, les menys, les d’una sola cita. Tot començant per l’Agència Central d’Intel.ligència-CIA -de qui en Pallach va ser acusat de pertànyer-hi, la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, la darrera (...)

“Me pesa la soledad de las frías paredes de obra vista. El techo alto no impide que este pequeño universo se colme de olores y de colores diversos. La vida duerme dentro y fuera de mis minerales contornos. La temperatura me hace vibrar con intensidad al son de sus caprichosas oscilaciones (...)”

Una de les formes i maneres de mirar-se un llibre és comprovar de qui parla, a qui cita, qui té per referència principal, secundària, colateral... En aquí, com en altres títols, l’índex onomàstic esdevé tota una referència, un mapa dels límits que abast el text, per exemple (...)

“Mireu ara l’home: és en una cambra que té molt poca llum. Això, però, no passa sovint. Les cambres de l’edifici d’aquest guaridor modern i utilitari,són pràctiques, raonables i de dimensions i perfil plenament humans” (...)

El llibre s’organitza en 5 grans apartats (Figueres; França; Palafrugell / Barcelona –les ciutats des d’on hi va operar políticament el més important dirigent socialista que ha donat Catalunya i traspassat, com a cavall guanyador, just a pocs metres de la meta, quan podia fer explícit el seu pes polític i electoral a les eleccions espanyoles de 1977, i en un capítol final, a títol de sintesi interpretativa i valorativa, sota el nom de: Pallach, apòstol de la socialdemocràcia (...)

Abans de posar-me amb un nou llibre, m’asseguro que el tema (persona, organització, situació) m’arrossegaran, pel cap baix, 2 anys. Que dic arrossegar!  Vull dir trasbalsar, sacsejar, trontollar, terratrémer. El cas, i no és el primer cop que em passa, és que en aquests moments estic patint fortes convulsions, atacs simultanis, d’un tema -collonut, esclar-, que demana pas a crits, i també de forma manifassera (...)

En la meva intervenció a mitjan de desembre passat, convidat a Girona per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya-JERC, vaig dibuixar prèviament, a la pissarra, un esquema-resum que permetés visualitzar l’estructura del meu parlament, els conceptes principals, i les conclusions de per què del fracàs del sindicalisme propi, del sindicalisme nacional, a casa nostra (...)

Primeries dels anys 90: un moment de tedi professional oceànic esdevé per a mi un gran motor per mirar de sortir de l’atzucac tot explorant camins vitals nous. En aquells moments, tot d’una, va i em demano: Coi, per què no escrius un llibre? Dit i fet. Però, sobre què? Sobre política, naturalment –la meva gran passió-; però, sobre qui? Sobre un polític a qui vaig “odiar” íntimament i pública: el figuerenc Josep Pallach (...)

Redacció. La Fundació Josep Irla, en la seva col·lecció "Clàssics de l'Esquerra Nacional", ha publicat una biografia del líder socialdemòcrata Josep Pallach, líder del PSC-Reagrupament, amb una trajectòria anterior a l’MSC i el POUM, mort el 1977, a qui l’autor, Pere Meroño, considera “el millor i més important líder socialista que ha tingut mai Catalunya” (…)

Per a la presentació del meu darrer llibre, el que fa set, la Fundació Josep Irla d’Esquerra Republicana de Catalunya, me'n donà 10 minuts. La intervenció, vaig pensar, calia fer-la tot centrar-me en el rol d'en Pallach, i el context sociopolític, bo i  destacant sigles i persones per tal d'incentivar-ne la coneixença. Vet aquí el guió de la intervenció (...)

L’escriptor es vesteix, aquest dissabte, amb les seves millors gales: és convidat a parlar per què el sindicalisme nacional ha naufragat a casa nostra. És per això que l’escriptor es transvesteix en escriptor-mossèn, tot duent la prèdica a llunyanes contrades convidat per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (...)

El bloquista Pere Meroño publica una biografia de Josep Pallach. Es pot descarregar de franc des del seu bloc i també des de la pàgina de la Fundació Josep Irla, que n'ha estat la impulsora (...)

Del líder socialdemòcrata Josep Pallach i Carolà (Figueres, 1920, l’Hospitalet de Llobregat, 1977), Jordi Pujol en va dir: “Haig de reconèixer que si Pallach hagués estat candidat en 1980, a la Generalitat de Catalunya, pels socialistes, ell seria president i jo, no”. Una nova biografia, en parla (...)