  |  |
Diari d'un reformista (@perermerono)
|
|
Ciència  “Sóc un comunista autònom, més convençut que mai. Sóc fonamentalista, però no dogmàtic. Crec en els fonaments de l’esquerra entesos com una base heterogènia i sense jerarquies", això diu un dels nostres arqueòlegs de més projecció internacional" (...)  El recent Premi Nacional de Cultura, en la categoria de pensament i cultura científica, ha estat guardonat per "la seva aportació subtil i reflexiva a la interpretació dels orígens de l'espècie humana", fet i fet, en Carbonell dirigeix desenes de projectes arreu del planeta: de Xina fins a Mèxic i des d'Algèria a Tadjikistan (...)  El meu record del científic català resta una mica lluny i esvaït. I sempre va associat a la seva descoberta de Nfumu, el goril·la blanc batejat aquí com “Copito de nieve” –“Floquet de neu” quan la recuperació democràtica-. El cas és que una exposició fa una colla de mesos m’hi va atansar més a la seva vida i trajectòria personal i en el camp de la ciència (...)  Es coneix que tinc una especial tirada cap a Publicacions de la Universitat de València-PUV, un dels llocs on va empeltar, amb força, el llegat de Mestre Joan Fuster. “L’Espill”, “Caràcters”, i ara “Mètode” són tres revistes, editades per PUV, a les que hi estic subscrit (...)  La Serralada d’Atapuerca és ben a prop de la ciutat de Burgos. La zona és travessada per una escletxa practicada per l’home: el traçat d’un tren miner a hores d’ara inexistent. Doncs bé, allà mateix hi ha un dels jaciments paleoantropològics més importants del món, descobert i començat a excavar en 1976 (...)  Ha mort un dels psiquiatres més prestigiosos. Andalús, comunista, fou un dels grans defensors del tracte humanitari als malalts mentals i de la total abolició dels manicomis. Podem dir que fou un dels artífexs de la reforma que conduí a la seva supressió (...)  Una exposició ens permet de capbussar-nos en la trajectòria humana i com a naturalista d'un autodidacta que va arribar a la universitat tot esdevenint autoritat mundial en el camp de la primatologia al costat de Diane Fossey i altres figures (...) 
Feia temps (…) 
Los hielos derretidos del Ártico no son la única manifestación de un cambio climàtico espectacular e inequívoco. Los inviernos secos de los últimos años han alterado todas las llanuras comprendidas entre México y Canadá (…)  Pel que sembla, ningú no pateix per el pròxim exhauriment dels combustibles sòlids – el petroli, el gas natural, l’urani...-. Per les conseqüències severes que tindrà l’inevitable descens en el seu consum. Per la inexistència de cap font tan a l’abast, fàcil d’obtenir, distribuir, de similar potència energètica, i usos. Aquesta civilització nostra -de consum forassenyat, àvida malbaratadora de l’energia, depredadora- té una dependència letal del petroli i derivats. Estem encadenats al seu destí, el nostre hi és, vulguem o no, indestriable del seu. Res com aquest producte, com més va més escàs, és al nostre abast. En tenim, però, de substitutius: el gas, encara; l’energia solar; l’eòlica... Res, però, -hi torno- com el petroli. Què farem?. Què farem quan el sistema és incapaç ni tan sols de complir els tímids compromisos de Kyoto; quan el sistema torna a empescar-se l’alternativa de nuclears a dojo i pertot; quan el sistema ni estudia, ni inverteix prou en fonts alternatives. La humanitat s’enfrontarà d’aquí una o dues generacions, a tot estirar, a disjuntives de gran i greus conseqüències. N’hi ha que pensem que no podem seguir amb aquest ritme de vida, amb aquest mal ús de l’ecosistema, que estem duent al planeta a una situació més enllà de la línia vermella. I que la desaparició de l’energia que ha permès tot això és l’avinentesa per ullar críticament l’experiència viscuda i optar per camins i senderes altres. La revista “Mientras Tanto”, de pensament d’esquerres i sensibilitat roja, verda, violeta, i blanca, ha aplegat en el número 98 caps ben moblats per parlar-ne: l’Ernest García, en Joaquim Sempere, en Jordi Roca Jusmet, en Josep Puig i Boix, en Mariano Marzo Carpio, l’Eduardo Giordano, en Greg Palast. Una ocasió perfecta per atansar-se a un tema capital. I per treure’n informacions i punts de vista de gruix. - Mientras Tanto. Edita: Fundació Giulia Adinolfi i Manuel Sacristán, Icària Editorial. Número 98. 146 planes. 7 euros. Primavera de 2006. Barcelona. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|