Si reitero que el meu poeta de capçalera és el gegant de Burjassot. Que n’he llegit la seva obra completa editada per 3 i 4. Que m’agrada la seva senzillesa expressiva, la sinceritat i espontaneïtat quan parla de sexe, de l’horta, de la gent. La seva arrel popular i expressió directa i franca, és inevitable que, per poc que pogués, anés a veure aquesta obra teatral que li és dedicada. Més encara quan hi pren part el gran Miquel Gil, un dels meus cantants de referència. Fa uns minuts, doncs, que hi he anat (...)
En Vicent Andrés Estellés és el poeta que més m’agrada, amb el qual més m’identifico i al qual he llegit amb més profunditat i extensió. Punt i a part (...)
Un bell espectacle: 12 actrius i actors i 16 músics al servei d’un teatre musical que commemora el centenari del naixement del millor novel·lista català del segle XX –i segurament de tots els temps-: Mercè Rodoreda (...)
Gran mosaic d’una part essencial de la història europea, entre la Primavera de Praga, al 1968, i la dita revolució de vellut encapçalada per en Vaclac Havel, aquesta obra de teatre ens acara, amb veracitat i críticament, a temes i problemes passats i presents, encara (...)
Unes famílies i la gent més propera. Barcelona. Catalunya. Abans de la república. Durant. Passada la guerra i la revolució de 1936-1939. sota el gran vessament d’hemoglobina del feixisme (...)
La sala és a les fosques, de cop i volta se sent la veu, inconfusible, de l’enorme Josep Maria Pou fent d’Orson Welles, i tot anunciant sopetes. S’alça el teló, som en un estudi de gravació, al bell mig, eixarrancat, un home de gran còrpora, barbat, i que goludament encén i aspira un gros cigar (...)
