José Luis López Bulla li ha dedicat el seu particular homenatge a Vittorio Foa, que ha fet 98 anys. I ho ha fet traduint una part del llibre “Le parole della politica” (Einaudi, 2008), escrit pel vell sindicalista i polític italià i per Federica Montevecchi (...)

Magri se quitó la vida con un suicidio asistido en una clínica suiza, según recogen hoy los medios de comunicación. Los diarios "La Repubblica" e "Il Manifesto" publican hoy en sus portadas la noticia de la decisión de Magri, de 79 años, que mientras atravesaba una grave depresión tras la muerte de su mujer tomó la decisión de morir ayer en Suiza (...)

És el 1917: la revolució ha començat. I els ulls de molts catalans enrogeixen fins a la fi de la guerra d’Espanya. Una passió, unes veritables muntanyes russes de sentiments contradictoris. Tot és possible quan tot és roent. Macià va anar el 1925 a Moscou i va parlar amb Zinoviev dels drets dels pobles; hi havia acord. Els primers a quedar enlluernats amb Rússia van ser els anarquistes (...)

“Es pot dir que el Partit Obrer d’Unificació Marxista-POUM va ser el més gran partit de l’esquerra marxista i antiestalinista d’abans de la II Guerra Mundial. Va assolir una implantació real –n’era determinant a la CNT de comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Castelló” (..)

D’igual manera que altres grans partits comunistes europeus –l’italià, amb l’Unità; el francès, amb L’Humanité; el portuguès, amb Avante; l’espanyol, amb Mundo Obrero... el Partit Socialista Unificat de Catalunya -el tercer PC més important d’Europa per militants i sufragis, va fer esdevenir el seu òrgan “Treball”, creat en 1936 quan el naixement de PSU, el protagonista d’una gran festa popular, de masses, que pretenia popularitzar el missatge i simbolitzar la vocació proselitista del comunisme democràtic. Una festa que, a cada edició, n’aplegava entre 200.000 i 300.000 persones (...)

Sandro Rosell. Joan Laporta? Si més no, en aquest cas, les cantonades de Barcelona i el FC Barcelona, varen ser víctimes d’un Núñez. Però en Núñez, ¿és el problema o és la solució.? Personalment, n’estic cert que és la solució. Nat fora de Catalunya, a Madrid, gran culé i millor català, va fer una tasca immensa  que encara no ha estat prou valorada (...)

75 anys fa que va néixer la criatura. Fusió gairebé única de socialistes –PSOE-, socialdemòcrates -USC, independentistes –PCP, comunistes –PCC, el part es precipità per una guerra que va fer estable la unificació. Durant la guerra, es a imposar al POUM, a la CNT, a la FAI. En el seu millor moment, va obtenir el 18% dels vots, més de mig milió de sufragis, esdevenint, el PSUC, un dels partits comunistes més importants d’Europa –en concret, el tercer-. N’hi ha que l’enyorem i el plorem. Va morir per assassinat i amb gran desvergonyiment. Els seus enterradors, no són ni carn ni peix, avui, això sí, van fent la viu-viu tan com poden (...)

“Un catedràtic de la Universitat de Barcelona, Miguel Fened, deia que tenia la pistola amb la que havien matat a Federico García Lorca  (...)

Intel·lectual d’origen burgès i aristocràtic –fou net del polític conservador i cap de govern espanyol, Antoni Maura i Montaner-, va ser membre de la resistència francesa, i milità i fou dirigent important del Partit Comunista d’Espanya tot operant sota el nom de guerra de “Federico Sánchez”. Semprún, però, tingué altres facetes ben destacades (...)

Catalunya va ser l’única nació sense estat en formar-ne part de la Internacional Comunista. Catalunya va tenir el tercer partit comunista més important d’Europa. A banda de ser un partit comunista, el PSUC va esdevenir el partit de l’antifranquisme. Un llibre en parla, a bastament, i ens mostra i analitza la seva pràctica, la seva anàlisi de la societat catalana, el per què d’un projecte reeixit (...)

Miguel Núñez, se describía así mismo como: un cocodrilo viejo, "pues nací en el año veinte y tuve la suerte de vivir los años de la República, los de la Guerra Civil y también la suerte, por qué no decirlo, de vivir los años de la lucha contra la dictadura". Sus vivencias nos hablan con elocuencia no sólo de lo que significó la dictadura franquista sino, sobre todo, de lo que fue la lucha por la democracia. De cómo la solidaridad se construía y volvía a reconstruir más allá de las detenciones, las torturas, las cárceles, más allá del miedo y del terror. Luego, cuando la transición pareció que ponía fin a tantos años de ignominia, Miguel puso rumbo hacia otro tipo de solidaridad: la internacionalista con los pueblos de la América expoliada y empobrecida (...)

"Este trabajo que presentamos tiene su inicio en una cita del dirigente comunista, ya desaparecido, Atanasi Céspedes. Este dirigente histórico del PSUC en los años de la transición insistía en la importancia de las miles de personas que no eran reconocidas por la gente de la calle, y que habían luchado durante los años de la dictadura franquista por la libertad y la democracia en nuestro país. Manuel Moreno" (...)

Per amistat, per militància, per proximitat geogràfica, física i humana, Santa Coloma de Gramenet ha estat per a mi, la meva segona ciutat. I parlar de Santa Coloma, entre altres coses, és parlar dels 12 anys d’alcaldia d’en Lluís; capellà, comunista, alcalde (...)

"El sastre de Ulm..." -disponible també en castellà, és un més que necessari, imprescindible assaig sobre la història del Partit Comunista Italià, la formació comunista i democràtica més important d’Occident. Amb un 34% dels vots, en el seu millor moment, i més de 2 milions de membres. Lucio Magri, conegut intel·lectual crític, arrenca d’una demanda: si el PCI podia haver acabat diferentment de com ha acabat –dissolt i sense un hereu a l’alçada del temps i del país, i en el seu sector majoritari, esdevenint una miserable formació de centre dreta (el Partito Democratico), traint la història i els segments socials que s’hi havien aixoplugat (...)

Estrenat en política al costat d’Enrique Tierno Galván i el seu Partido Socialista del Interior-PSI, en 1969 ingressa al Partit Comunista d’Espanya, on farà una meteòrica carrera bo i esdevenint vicesecretari general, portaveu del Grup Parlamentari Comunista, i mà dreta del líder Santiago Carrillo. Amb 64 anys, un càncer va segar l’altre dia la vida d’Enrique Curiel. Els darrers anys de la seva existència va militar al PSOE. Per expressa voluntat seva el seu fèretre fou cobert amb la bandera del Partit Comunista d’Espanya. Descansi en pau (...)

Malgrat que vaig militar al PSUC de jove, la meva relació amb la JCC va ser inexistent (un company de la “Juve”, em digué, però, que el meu nom sonava com a candidat jove a la llista comunista de l’Ajuntament de Badalona als comicis de 1979). És per això  que la lectura d’aquest interesantíssim llibre ha constituït una veritable descoberta (...)

Al carrer l’ambient es fresc i plujós, res a veure amb la calidesa, l’entusiasme que una sala plena de gom a gom, a la magnífica Biblioteca de Singuerlín, va dispensar al capellà i comunista, Lluís Hernàndez, durant 12 anys batlle de Santa Coloma de Gramenet, en un temps i un país en què existia una esquerra digna de tal nom. Quima Utrera, n’ha fet un llibre dedicat a la vida de Lluís (...)

Fill de la República i de família de la burgesia, exiliat, membre de la Resistència francesa, torturat, ingressat en un camp de concentració nazi, militant i dirigent del Partit Comunista d’Espanya, dissident i expulsat del PCE, resident de nou a França, guionista, novel·lista, assagista reconegut, ministre de Cultura en un govern de Felipe González (...)

“Pietro Ingrao, el máximo representante de la izquierda del PCI, tituló sus memorias “Volevo la luna”. Cierto, queríamos la luna, pero también éramos pragmáticos. Como respondió Togliatti al economista norteamericano Paul Baran “Somos un partido responsable antes los trabajadores que confían que defendamos sus interesos aquí y ahora”. Sin embargo, la pregunta de Baran necesita respuesta: ¿cómo se puede realizar una transformación socialista en el marco politico-legal de una democracia de hegemonía capitalista?" (...)