Veig una amable senyoreta, aquest migdia que, (..)
  |  |
Diari d'un eurocomunista (@perermerono)
|
|
Barcelona La matinada de dissabte, una colla de brètols de desconegut pensament polític, varen arrasar amplis espais del nucli històric barceloní. Com se sap, hi responien a una convocatòria internacional que convidava a beure i a passar-se-la d'allò més bé al carrer. L'endemà, i l'endemà passat, alguns diaris aprofitaren l'avinentesa per fer reaccionarisme: deien, aquests mitjans "independents", que els descervellats eren "vàndals" "antisistema". Ja hi tornem a ser. Sempre hi ha algú que vetlla per l'ordre vigent i hi veu enemics allà on no hi són. I que imagina o vol imaginar-se que les dolenteries les fan sempre els mateixos: els altremondistes, les esquerres, els revolucionaris ... Farien santament, aquests senyors, de posar seny i prendre til·la, i mirar d'assolir la necessària objectivitat que tant i tant s'estan d'esbombar. Allò de dissabte, la guerrilla urbana, a Barcelona, fou obra de quatre pòtols que per la seva acció i omissió tenen ben poc a veure, per no dir gens, amb els ideals d'esquerra. Barcelona acollirà, el juliol de 2008, una nova edició dels Jocs Europeus per a Gais i Lesbianes. L'esdeveniment portarà al cap i casal uns 5.000 esportives homosexuals i de l'ordre de 30.000 visitants. Hi té el suport de l'Ajuntament de la ciutat. A l'entorn d'aquest fet noticiable es girà, a la feina, una grossa discussió. En aquell moment hi érem tres companyes i jo mateix. La discussió es va moure entre la defensa aferrissada -per part meva- i la desqualificació pel fet d'esdevenir un fet folklòric i poc afavoridor de la necessària integració -que deien elles. Es curiós com opera, en la nostra societat, el pensament sobre notícies als mitjans: reducció a l'anècdota, banalització, i neutralització d'allò que pot tenir de potencialment trencador. Més enllà de la coincidència o no, a mi em sobtà extraordinàriament que fos gent pertanyent a un altre col·lectiu punyentment discriminat, com són les dones -dones, a més, crítiques, intel·ligents i progressistes-, les que hi patissin d'un cert estrabisme en l'anàlisi d'uns fets que empenyen cap a la normalitat. Lesbianes i gais tenen tot el dret, només faltaria, d'organitzar aquells esdeveniments i activitats que desitgin. Més encara, si allò serveix per a visualitzar més i millor la seva presència i potencial. Insisteixo: pagaria la pena que féssim per manera d'accentuar el punt de vista crític sobre els fets i la gent, per comptes de centrar-nos en l'aparença i l'anècdota. I gastar la saliva per a denunciar la molt sagnant discriminació que en tots els ordres i àmbits pateix aquesta gent. Alhora, fóra bo d'ampliar les lectures i no centrar-se tant en el nodriment televisiu i el repàs superficial de la informació. No en sóc, però, optimista. Deia el gran escriptor espanyol Rafael Sánchez Ferlosio que "vendrán tiempos peores y nos harán más ciegos". Malauradament, hi té més raó que un sant. Dissabte passat, Barcelona visqué una manifestació en contra de les noves Ordenances del civisme que l'Ajuntament és a pic d'enllestir. ICV-EUiA no hi combrega pas. Doncs bé, en acabar, un nombrós grup de parroquians jugà a fet i amagar amb la policia, bo i destrossant tot de mobiliari urbà, joiós i poca-solta ball de bastons. Dissortadament, moltes manifestacions i trobades plenament justes, es veuen empastifades per una colla de violents, pòtols i indesitjables, que no fan altre que deslegitimar, confondre, i malbaratar els esforços que fa l'esquerra d'esquerres per treure el cap del forat i sortir de la incommensurable derrota històrica patida front al capital. Una pena i una desgràcia. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
