Dissabte va morir a Portugal el general Vasco Gonçalves. Un dels principals artífexs de la revolució dels clavells d’abril de 1974. Gonçalves presidí quatre governs provisionals entre l’inici de la revolució i el 1975.
Marxista convençut, molt pròxim al Partit Comunista, els executius per ell encapçalats: expropiaren els grans latifundis, els quals foren atorgats a cooperatives pageses; nacionalitzaren els sectors estratègics de l’economia -indústria, banca, assegurances … -, crearen el salari mínim nacional; el subsidi de vacances; el subsidi de nadal …
Foragitat del poder per un contracop de la dreta militar, i ja retirat, el conegut “company Vasco” es mantingué sempre fidel als seus ideals.
Ara que ha mort, és bo de recordar que a Portugal no sols fou enderrocada la dictadura de Salazar i Caetano, sinó que també s’intentà una revolució socialista com la de Salvador Allende a Xile.
La dreta portuguesa, les pressions nord-americanes -que desplegaren la 5a flota davant les costes de Lisboa, en dies clau-, i el Partit Socialista de Mario Soares, foren els principals agents que la feren impossible.
(A mitjan dels vuitanta vaig tenir l’ocasió de conèixer i tractar personalment durant unes jornades en Francisco da Costa Gómez, expresident de Portugal i cap de l’estat major de l’exèrcit quan la revolució d’abril. Da Costa, més moderat políticament i amb un fill en un petit partit coalitzat amb el PC, em parlà sempre amb afecte i un gran respecte d’en Vasco Gonçalves)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!