Pere Meroño

“La llengua representa la nacionalitat veritable de l’escriptor, el seu sentit de pertinença; la llengua n’és la casa i la pàtria” (…).

Una vida entre el propi país i l’exili. El canvi de llengua i de costums associats a la transformació del domini polític. La figura de l’exiliat perpetu. En contacte amb diversitat de llengües… –el romanès, el jiddisch, l’hebreu, el francès, l’alemany, l’anglès- en el seu cas.

En Norman Manea ens en parla de tot això i de més coses. El seu record nostàlgic de la infantesa a Romania. El trauma, la greu ferida associada al seu ingrés en un camp de concentració –el romanès és jueu-. L’arribada del règim de terror d’en Nicolae Ceausescu. Tot patint els efectes de la “colònia penitenciària socialista” del “Gran Pallasso”.

De l’exili interior hi passa a l’exterior quan amb 50 anys se’n va a viure a Alemanya … fins que va a petar, com a professor, als Estats Units, on hi viu a l’actualitat.

El seu llibre, curull de reflexions senzilles, profundes, sensibles, és un passeig també salpebrat per la veu, perifèrica, això sí, d’altres escriptors que mudaren de nació i de llengua: en Conrad, en Cioran, en Nabokov, en Celan… i per les formoses lletres romaneses de les quals ens desvela algun nom il·lustre. També brolla amb força la problemàtica de les traduccions de com la veu de l’escriptor hi és recollida, anotada, traïda, capgirada… I la nacionalitat cultural, ètnica, de l’autor.

“La paraula no era només al principi. Sovint, abans del silenci definitiu, concloem  l’existència amb la paraula”.

Un llibre, m’heu de creure, meravellós.

. La llengua nòmada (Limba nomada, 2003). Norman Manea. Versió catalana de Coral Romà i García. 53 planes. Arcàdia. Barcelona. 2008.

                                       . El crim del caixer automàtic

                                    . El crimen del cajero automático 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!