Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

7 de gener de 2005
1 comentari

El Viejo Topo, número 200

Infantada el 1976 de la mà d’un estol d’intel·lectuals a l’esquerra del PSUC i del PCE, la revista tingué el moment més dolç justament per aquests anys i fins arribar el 82, any de la victòria del felipisme. Hi havia mesos que el “Topo” arribava a vendre’n a la vora de 50.000 exemplars.

Amb la transició traïda s’instal·là a la societat el desencís per un procés aigualit de canvi democràtic tant en el pla polític com nacional, i la revista va baixar la persiana.

El 1994 fou el temps de la segona oportunitat: murs que caigueren, dretanització de tota l’esquerra, ensulsiada dels règims de l’est… El cas és que la publicació, amb tiratges per damunt de 10.000 unitats, hi anà fent via: articles punyents, temes d’avui i de demà, presentació visualment atractiva… en teníem i en tenim de tot una mica: política, moviment altermundista, ecologia, feminisme, crítica de llibres, cinema, etcètera.

“El Viejo Topo”, avui igual que ahir, segueix enlairant les velles banderes de la transformació social, dels ideals del socialisme, ara que l’esquerra institucional les ha oblidades sine dia.

Per això, i malgrat tot, sempre ens quedarà el “Topo”. Moltes felicitats.

  1. Tot això està bé, però els lectors benintencionats heu d’anar amb compte amb els articles del Viejo Topo antinacionalistes, sobre tot, molts d’ells són de catalans que s’auto-odien, començant pel director Miguel Arroyo Montesinos / Miquel Riera Montagut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!