Pere Meroño

Aquest octubre coneixerem de prop els primers passos de dues experiències educatives antifranquistes rellevants a Catalunya i que encara avui en dia gaudeixen de continuïtat: l’Escola de Mestres Rosa Sensat, centre de formació voluntarista d’un professorat que lluitava per abandonar la grisor educativa que imposava el règim de Franco, i l’Escola Isabel de Villena, un dels centres que duia a la pràctica aquests nous enfocaments pedagògics. Sense sortir de la voluntat de transformació social, l’article de Santiago Cardona sobre els orígens de la fotografia documental als Estats Units ens presenta els pioners de l’ús de la imatge com a eina de canvi.
En aquest número també ens aproximem a les figures de dos investigadors tan remarcables com Albert Garcia Espuche, protagonista de l’entrevista del mes, i Lluís Nicolau d’Olwer, evocat en ocasió de la publicació del seu complet estudi de la figura de Pere Abelard.
Al mirador cultural, hi ressenyem, entre d’altres, l’exposició “La màquina de pensar. Ramon Llull i l’‘ars combinatòria’” i l’exploració novel·lística que Julian Barnes ha publicat de la vida de Dimitri Xostakóvitx.

EDITORIAL. La cultura, entre la precarietat i la frustració

La cultura catalana contemporània es va mantenir viva, es va modernitzar, es va socialitzar gràcies a la potència dels seus creadors i a l’activisme de la xarxa associativa… A Catalunya l’autogovern ha estat al servei de la institucionalització i la normalització de la cultura però no hi ha estat amb la intensitat que era necessària.

OPINIÓ. Nicolau d’Olwer, un record. Amadeu Cuito

Amadeu Cuito evoca la figura de Lluís Nicolau d’Olwer des d’una doble dimensió: la mítica, amb l’àurea de ser un polític catalanista de referència encara a l’exili, i la personal, marcada per la calidesa i l’erudició. En aquest cas, en relació al seu treball sobre Pere Abelard, el filòsof medieval.

L’ENTREVISTA. Albert García Espuche. De la Ciutadella al Born. Josep M. Muñoz

Sempre m’ha desagradat la idea, tan repetida, que Barcelona s’ha fet a través dels grans esdeveniments. Em sembla que això és oblidar imperdonablement l’Eixample, que és el que ha canviat de manera més global la ciutat i l’ha marcat de forma més contundent.

Al Born tens la sort de veure tres capes històriques al mateix temps: la del segle XVIII (i les baix-medievals), la dels XIX i la del XXI. Això trasbalsa positivament tothom, i és una invitació a tenir present el passat a l’hora de reflexionar, crear i difondre des de la contemporaneïtat.

FOCUS. Els orígens de Rosa Sensat. Una alternativa a l’escola franquista.

L’Escola de Mestres Rosa Sensat és des dels seus orígens un moviment cultural no generacional, sinó transversal. Fan una proposta pedagògica que rebutja l’escola immobilista, mecanicista i memorística, buscant recuperar les innovacions educativa prefranquistes  i aplicar també els nous cànons educatius internacionals.

PRERCURSORS DE LA FOTOGRAFIA SOCIAL I ANTECEDENTS DE LA FOTOGRAFIA DOCUMENTAL ALS ESTATS UNITS. Santiago Cardona Martínez

La importància de l’obra d’aquests autors recau, d’una banda, en la vessant artística de la seva fotografia; però, sobretot, també en la concepció d’una nova forma d’explicar la realitat a través de les imatges.

IVAM i Fotografia documental en Estados Unidos. Años 30. Fins al 30 d’octubre de 2016.

MIRADOR. La contemporaneïtat de Ramon Llull

El CCCB celebra la irradiació de Ramon Llull en una ambiciosa exposició i en un gran desplegament d’activitats al llarg d’aquest tardor.

La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatòria

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fins l’11 de desembre de 2016. Comissar. Amador Vega

LITERATURA. Un mes sense homes. Vicenç Pagès Jordà

L’escriptora britànica Elisabeth Von Arnin estudia en aquesta obra de maduresa el complicat món de la vida sentimental. Situades en un escenari idíl·lic, les vivències de les quatre protagonistes de la novel.la (dues casades i dues solteres) fan reflexionar tant a nivell personal com a nivell social.

Lluny de buscar l’emotivitat i a base de combinar una escriptura poderosa i un estil irònic típicament britànic, Von Arnin fa enrojolar tots els homes que la llegim parlant del món dels sentiments femenins i de la dificultat d’assolir la felicitat conjugal i personal a l’Europa de principis del segle XX.

Novel.la

Elizabeth VON ARNIM

Un abril prodigiós. Traducció i epíleg de Dolors Udina.

Barcelona:  El Cercle de Viena. 2016. 320 pp. 21.90 €

LITERATURA. Ús de la raó

Ferran Sáez Mateu publica el breviari “Estranya forma de vida”, on reflexiona sobre el món que l’envolta. Mitjançant una mirada a estones escèptica i a estones epicúria s’exploren els angles cecs de la realitat, tot allò que ha estat abolit, expulsat o velat.

Lluís Muntada

Assaig

Ferran Sáez Mateu

Estranya forma de vida

Barcelona: A Contravent

2016, 236 pp. 20 €

MÚSICA. El soroll del temps

Julian Barnes narra tres escenes de la vida de Dmitri Xostakóvitx en la seva última novel.la, traduïda al català fa uns mesos.

Joaquim Rabaseda

“El soroll del temps” no és una biografia ni tampoc una introducció a la música de Xostakóvitx. No ho pretén. El protagonista encaixa més amb l’heroi del mite que amb el músic real. La novel.la, tot i així, és bona i interessant. Barnes hi busca, de fet, fer-hi un retrat moral de l’home del segle XX.

NARRATIVA. Julian Barnes.

aEl soroll del temps.

Traducció d’Alexandre Gombau i Arnau

Barcelona: Angle Editorial, 2016, 208 pp. 16,90 €

L’APARADOR

EXPOSICIÓ

Ramon Rogent i Josep Roca-Sastre – Obre les finestres. De rogent a Roca-Sastre

Espai Volart i Volart 2. Ausiàs Marc, 22, 08010 Barcelona

EXPOSICIÓ

Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular.

MNAC. Palau Nacional (Parc de Montjuïc, Barcelona. Fins al 27 de novembre.

A l’última

Nabokov, Berlín, Pla (1)

Èpoques i moments on coincideixen o es troben, i es freguen, Stefan Zweig, Gorki, Pasternak…

I Nabokov, Kafka, Josep Pla, Eugeni Xammar, Vera…

Jordi Puntí

    . L’Avenç / 427 /octubre 2016 / 6 €

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!