Referèndum pactat amb l’Estat? Si l’Estat el vol pactar, sí. Però d’aquí dos mil anys és possible que es reformi la Constitució, que és l’excusa que posen. Una altra possibilitat: que el govern català convoqui el referèndum i que a Madrid hi hagi un govern no tan hostil com l’actual, i que deixi fer. I finalment n’hi ha una altra: si està demostrat del dret i del revés que no hi ha res a fer, no pots demanar a la gent que s’esperi 500 anys. És aquí on comença l’hora de la veritat i on no es pot improvisar (…)
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La resposta a la 2a pregunta és d’un misserabilisme èpic. Només l’hi ha mancat dir que els protestants hem de demanar perdó per no ser prou “catalans” i respectuosós amb la idiosincràsia verdadera i mediterrània dels “bons catalans” (aquests que fan processons, adoren a ídols, fan dissabte per descubrir al jueu que després castigaràn amb la mort a cop de matraca…).
El sr. Carod-Rovira s’ha oblidat de la persecussió que “el diferent” (i, en aquest cas, el diferent és el cristià) ha sofert a mans dels poders de l’església católica romana i els seus aliats polítics, econòmics i socials.
La dificultat que ha trobat el protentatisme a la nostra terra no ha estat producte de cap conjunció climática, cultural o geográfica. La causa de la persecussió dels protestants (ara exemplaritzada amb la invisibilitat) és producte de quelcom més prosaic: la por (i l’odi) a la llibertat amb que “el poble” català i els seus dirigents (i ara, els periodistas i formadors d’opinió) moltes vegades han actuat.
Atentament