Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

13 de febrer de 2016
0 comentaris

“Papa, vull quedar-me més estona, amb l’Amira” … Sardinetes

La menuda em diu que ha quedat amb la seva amigueta Amira, a casa d’ella. De l’amiga i les altres, en dic “sardinetes” (nenes altes, esfilagarsades, tendres, capbussades en una pre-pubertat expectant). Quedem de retrobar-nos, allà a l’hora vespral. N’aprofito l’ocasió per girar visita a la Filmoteca (…)

Hi fan: “Le plaisir”, de 1952. del mai prou valorat Max Ophuls. Basada en tres històries d’en Guy de Maupassant. Pura i neta delícia cinematogràfica.

A l’hora convinguda, truco a la meva filla de 12 anys. Al primet intent, no m’agafa el telèfon. A la segona, el missatge és concís i clar:

–       “Papa, vull quedar-me més estona, amb la meva amiga”.

Li demano l’adreça de l’amiga. La resposta és inintel·ligible –com sempre. Demano que es posi el pare.

Hi viuen a tocar del campus de la UPF a prop de la vil.la olímpica barcelonina.

Per cert, el campus va ser, abans de res, una caserna militar. Allà em van “sortejar”, en 1980, per fer la “mili”. Em destinaren a Tenerife (illes Canàries). Acabat el sorteig, vaig anar a recollir-hi el sac corresponent.

Tot anant cap el domicili de l’amigueta, a mà dreta, veig el parc mòbil de l’Estat. A més del parc, hi ha el famós “arxiu del governador”, on hi ha dipositat paperam i documentació del franquisme i de l’antifranquisme.

Un valuós fons, força delmat i amputat, de part de la documentació d’aquells anys terribles. Amb bona part del material desaparegut, eliminat, reapropiat… Per allà vaig passar-hi, unes hores, tot espigolant “teca” per a un nou llibre, fa uns 4 anys.

Aquests dies, gaudeixo, força, amb un llibre-dietari de l’escriptora Laura Freixas, barcelonina ara resident a Madrid. Amb una tirallonga de noms com ara: Jordi Herralde, Carmen Balcells, Carme Riera, Montserrat Roig, Víctor Català, Mercè Rodoreda, Virginia Woolf, Rosa Chacel, els Goytisolo, Félix de Azua, Martin Gaite, Javier Marías, Muñoz Molina, Garcia Márquez, Garcilaso, Cela, Miguel Delibes, records familiars, amistats, sa parella, París, Barcelona, llibres, traduccions, tallers, el calvari de publicar, desigs, frustracions… Una proposta literària ferma i de gran interès.

En metro duc la nena cap a casa seva, amb sa mare.

Servidor, giro cua i em disposo a veure: “Mapa de los sonidos de Tokio”, de la Isabel Coixet. Protagonitzada, de forma aclaparadora, per actors i actrius nipons. Filmada al Japó. Amb el gran Sergi López. Idiomes; japonès, anglès, i una mica de català.

Imatges, paisatges, paisanatges subjugants. En una història de vides truncades, un suïcidi, un assassinat. I amb els carrers de la gran capital japonesa com a gran decorat. Interessant.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!