Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

12 d'octubre de 2015
0 comentaris

L’Avenç: La classe d’anglès a Nou Barris

La literatura té un pes predominant en aquest número d’octubre de L’Avenç. L’entrevista del mes és amb l’escriptor britànic John Lanchester, autor de la novel·la “Capital“, que darrerament ha convertit els diners en el centre de la seva anàlisi. Traduïm el discurs que el guanyador de l’edició passada del Premi Nobel de Literatura, el francès Patrick Modiano. En ocasió també del 750è aniversari del seu naixement, Rossend Arqués fa un estat de la qüestió sobre el que sabem de la biografia de Dante Alighieri. Glòria Bosch i Susanna Portell ens acosten al pas per la Catalunya dels anys 1930 del filòsof alemany Paul Ludwig Landsberg, mort el 1944 en un camp d’extermini nazi. A propòsit precisament de la shoah, Francesc Vilanova analitza el tractament de la qüestió jueva al “Destino” dels anys quaranta. A més, les seccions de crítica i ressenya de cada mes (…)

. Editorial. Una incomprensió deliberada. En la nova etapa política que les eleccions del 27-S acaben d’obrir, és evident que caldrà molta capacitat de diàleg per part de l’Estat. Un diàleg que ha faltat completament fins ara… per la configuració mateixa del sistema polític i de la cultura política espanyols, molt majoritàriament reacis al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat…

. Bitllets. Què en passa amb la literatura. Oriol Izquierdo. Si durant els primers anys de la democràcia les polítiques culturals de la Generalitat perseguien multiplicar la producció cultural, des de les acaballes dels anys 90 el discurs oficial ha anat posant l’accent sobre les indústries i el consum i això ha potenciat i potencia fins al paroxisme la banalització de l’experiència cultural.

. Entrevista. John Lanchester. Escriure sobre els diners. En realitat, l’austeritat potser no es tracta d’un projecte econòmic, sinó d’un projecte polític: hi ha molta gent que vol desmuntar l’estat de benestar. No és el que ells diuen, però l’austeritat no és més que un mitjà econòmica per a una finalitat política.

. La vida de Dante Alighieri. Documentació i context. Rossend Arqués. Dante era, de fet, l’únic intel.lectual que podia reivindicar l’herència d’un model polític basat en el respecte de la llei i del dret, en una societat dominada pels negocis.

. Focus. Paul L. Landsberg, d’abisme en abisme. El seu pas per Catalunya. Glòria Bosch i Susanna Portell. Jorge Semprún recorda la casa de Pierre-Aimé Touchard, el seu tutor, on troba sovint gent de la redacció de la revista Esprit, Mounier entre ells, sempre amb presses, i Landsberg absort en el seus pensaments.

. Focus. L’antisemitisme persistent. Destino i el “problema jueu” l’any 1945. Francesc Vilanova. Josep Pla s’havia ofès per aquella barbàrie: “Esos cinco o seis millones de judíos villanamente asesinados por la raza ungida por sí misma y acabada de ungir por la derrota militar más grande de los siglos constituirá el oprobio, la vergüenza de nuestra época”.

. Literatura. Iniciació a la crítica social. Vicenç Pagès Jordà. “Els viatges de Gulliver és un clàssic que admet diverses lectures. Dins l’esperit de la il.lustració, la voluntat de Swift no sembla tant fer-nos patir amb les peripècies del seu heori com fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos la mena de societat que tenim”.

. Literatura. Un ordre immòbil, gairebé mineral. Simona Skrabec. Antoni Martí Monterde, professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, publica un assaig centrat en l’obra d’escriptors com Marcel Proust, Walter Benjamin, Joseph Brodsky, W. G. Sebald i Josep Pla (“El far de Londstrup“) i la seva relació amb la memòria dels llocs. La història com a disciplina de vegades es troba sense eines per cavar a més profunditat. La segona meitat del segle XX ha comportat la pregunta incessant de com millorar la metodologia perquè el passat pugui ser descrit, entès i també preservat d’una manera més complexa.

. Història. El valor del treball. Homo faber. Historia intelectual del trabajo”, ressegueix les idees de diversos autors sobre la consideració del treball en el món occidental, des de finals del segle XVII fins al 1945, i mira d’inserir-les en els contextos en què es produeixen els discursos respectius. Genis Barnosell. Les nefastes condicions de vida del sector de la població que ara ja s’anomenarà sovint proletariat produirà una enorme quantitat de projectes de canvi, ja fossin de reforma, d’alguns aspectes, ja de canvi global o revolucionari.

. Audiovisual. La Classe d’Anglès a Nou Barris. “The Class”, una sèrie de 84 capítols programada per El Punt/Avui TV, mostra el funcionament d’una classe d’anglès en una escola pública d’un barri obrer. Imma Merino. The Class ha aportat una proposta inèdita al món audiovisual català que molt possiblement ha pogut fer-se dins d’un projecte televisiu tot just posat en marxa que encara no és esclau de la publicitat i de l’audiència.

. Música. La sardana de la llibertat. Joaquim Rabaseda. És en el context de repressió del catalanisme per part de la Dictadura de Primo de Rivera que es desencadena el conflicte que va fer de “La Santa Espina”, a l’origen una sardana d’un musical, un himne de llibertat.

. L’Avenç. Número 416. Octubre 2015. 6 €.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!