Pere Meroño

No hi ha dubte que la gran novetat de la passada contesa electoral municipal, ha estat l’èxit de les anomenades #llistesciutadanes. Unes candidatures integrades per la ciutadania i/o diverses forces polítiques.

El seu repte, d’ara endavant, serà doble: primer, si és el cas, governar  amb eficàcia, seriositat, audàcia, gosadia, agilitat, honradesa, i bon i fidel compliment de les propostes programàtiques formulades, i, segonament, organitzar-se ben diferentment als partits que hem conegut i coneixem (oligàrquics, corruptes, tancats, autoritaris, no transparents…)

Si el primer repte és considerable, el segon no ho és pas menys. Més encara si queda clar que #novapolítica no lliga amb #vellesorganitzacions.

Les candidatures municipalistes (llistes, plataformes, com n’hi vulguem dir…), al temps que es doten d’estructures, s’hauran de reinventar de manera que la transparència, la participació, senyoregin les seves pràctiques.

En qualsevol cas, és obvi que caldrà operar pas a pas, aprenent d’experiències conegudes (Anova, Podem, la CUP…), experimentant entre diferents opcions, o amb el mètode ben pragmàtic d’ara caic, ara m’aixeco.

Per fer què

D’entrada, la fita d’una nova organització és garantir la plena democràcia interna, la igualtat de drets, la participació activa i crítica, que cap oligarquia o grup de poder hi mogui els fils … No serà difícil, es tracta, senzillament, de què siguin el revers, el contrari del que coneixem i hem viscut.

Ens calen i caldran organitzacions amb les parets de vidre; les portes obertes de bat a bat; per on hi passi l’aire fresc; amigables; on el poder sigui difús i compartit, i sotmès a l’escrutini permanent; amb càrrecs rotatoris; lideratges col·lectius; limitació de mandats; rendició de comptes…

També convindrà que es dotin -si no volen esclerotitzar-se, de formes diverses i canviants, i que caduquin, d’operar; amb estructures planes, lleugeres; màxima flexibilitat; simplicitat i senzillesa organitzativa; òrgans ad hoc que neixen i moren …

Seran, com la societat mateixa, subjectes mutants, provisionals, que es reinventen permanentment, amatents i generadors de canvi i innovació.

Voler és poder

És bo que tinguem present que cap model anterior (el leninista, el socialdemòcrata, el…, ni actual), ens servirà gens ni mica per sobreviure al canvi i a unes demandes socials que no cessen, on la ciutadania és més crítica i exigent; una humanitat terriblement complexa abocada a superar reptes gairebé sobrehumans…

Les #novesorganitzacions són necessàries i determinants. Si volem, si que es pot. En depèn, només, de nosaltres.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!