Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

27 de febrer de 2015
0 comentaris

El perruquer

Viu i treballa en un d’aquells pobles independents que Barcelona absorbí a les acaballes del segle XIX, primeries del XX. I l’home ja és gran. I li pesen els anys. Molts dels seus clients ja han passat, ai! avall. Ara, n’hi queden pocs, i també són vellets com ell (…)

La seva parròquia, doncs, es troba en vigorosa i rotunda minva. N’hi queden quatre gats ben comptats.

Què vols fer-hi?! Després d’una llarga cursa com a barber, el nostre home les veu més magres. S’acosta -fent servir un mot car a l’amic Sherlock Holmes- la darrera salutació de l’escenari estant.

Natural, però trist destí, quan et fas vell tot són puces: els parents, les amistats, els saludats… moren, i, el que és pitjor, tu els veus morir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!