Pere Meroño

Sovintejo des de fa anys i panys la Filmoteca de Catalunya (a plaça Padró, la travessera de Gràcia, l’avinguda de Sarrià, ara al Raval…). I fa uns mesos, vaig descobrir dos vellets amics amb els que hi coincidia en la cinemateca (…)

Un és rodanxó i xerraire i retira al gran actor britànic Charles Laughton; l’altre camina arronsat, xerra poc, i se’l veu despistat.

Posant-hi l’orella, un dia em vaig assabentar d’un gran i dolorós drama; el segon avi pateix Alzhèimer en estat avançat, i no para de repetir, mentre mira els films, què hi fa allà, quina pel·lícula estan veient…

Són dos capellans ja retirats, i que freguen els 80 anys, residents en un casal per eclesiàstics jubilats, a l’Eixample barceloní.

És un gros drama, no trobeu? Dos capellans que coincidiren al llarg dels anys en feines pastorals, on un d’ells ha esdevingut la dolça crossa, la brúixola necessària de l’altre força impedit i minvat de facultats motrius i mentals.

Només els que hem conviscut amb malalts d’aquesta mena en percebem l’abast, l’anatomia destructiva, resolutiva, cruel d’aquest mal.

Quan els veig (avui els he vist mentre visionava “El silenci dels anyells”) no em puc estar d’observar-los amb una tendresa infinita, amb una humanitat oberta i compartible.

Als dos capellans els desitjo, no cal dir-ho, salut i sort ara que s’acosta la fi dels seus dies. I els dono una forta abraçada plena d’amor i respecte d’un no creient a dos creients. 

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!