Pere Meroño

L’origen de la biblioteca és la donació testamentària de Rossend Arús, i està ubicada a la casa on va viure. Rossend Arús va morir l’any 1891 i va deixar la biblioteca a la ciutat on va néixer, Barcelona (Catalunya), amb l’objectiu que els obrers tinguessin un lloc on cultivar-se. Arús era una persona adinerada però molt relacionada amb moviments de canvis socials, i va ser francmaçó.

Al principi, la biblioteca disposava tot just d’uns 10.000 volums de cultura general, un volum que després Valentí Almirall s’encarregà de fer créixer amb adquisicions noves, sobretot publicacions gràfiques, més entenedores, com L’Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia. També va fer comprar col·leccions i enciclopèdies.

El referent ideològic de la Biblioteca Pública Arús ha fet que, al llarg dels anys, molts lliurepensadors, maçons i anarquistes hi hagin llegat els seus llibres i documents.

Els fons documentals, majoritàriament dels segles XIX i XX, no han estat mai afectats per les vicissituds històriques. Tot i haver estat tancada durant el franquisme i amenaçada pel seu vincle maçònic, mai no va ser violentada. De fet, es va reobrir l’any 1967 durant el mandat de l’alcalde Porcioles. Més recentment va estar tancada per remodelació, entre els anys 1984 i 1991, any en què es va reobrir definitivament, coincidint amb el centenari de la mort de Rossend Arús.

Actualment és un centre especialitzat en moviments socials, moviments obrers i maçoneria de referència al món.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!