Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

15 de setembre de 2014
0 comentaris

Un intent de balanç (Toni Soler)

ACTIUS. Tres dies després de la V, ja sabem algunes coses prou positives. 1) La gent -la gent i prou- ha forçat un canvi de clima a Catalunya. 2) La demostració de Barcelona ha conquerit la premsa internacional i, de retruc, ha posat en evidència el braç mediàtic espanyol. 3) El bloc polític sobiranista ha trobat força i motius per intentar fer més passes endavant cap a la consulta (…)

4) L’Espanya oficial està desconcertada i enfurismada: a ningú no li agrada quedar com un ingenu. 5) Una altra Espanya, potser minoritària, però que comparteix el rebuig a la corrupció i el dirigisme de les elits, comença a veure en el moviment català una força inspiradora. 6) L’ANC s’ha convertit en un actor polític de primera línia, i la seva responsabilitat, per tant, serà encara més gran. 7) L’espanyolisme català està pagant l’error de convocar la seva gent el mateix dia 11, cosa que força una comparativa cruel. 8) L’axioma del dret a decidir, la convicció que Catalunya ha de poder decidir si segueix a Espanya o no, ha assolit un grau de consens difícilment reversible.

PASSIUS. Dificultats a què haurem de fer front en els pròxims mesos. 1) No hi ha consens per fer un 9-N il·legal ni tampoc per fer eleccions plebiscitàries amb una sola candidatura sobiranista. 2) La situació financera de la Generalitat és crítica, i totalment dependent de la discrecionalitat de Montoro. 3) La crisi econòmica no s’ha acabat i els seus efectes socials tampoc. 4) Espanya té un deute pròxim al 100% i Brussel·les tem que faci fallida si Catalunya s’independitza. 5) Tot això pot fer que finalment el govern espanyol s’empassi l’orgull i faci una oferta de tercera via que, immediatament, serà aplaudida per l’ establishment català i provocarà divisions a CiU. 6) Artur Mas i CDC estan asseguts sobre dos polvorins judicials: el cas Pujol i el cas Palau. 7) Des del cas Pujol, Mas i Junqueras continuen col·laborant però no es fien l’un de l’altre. 8) ERC, el nou socialisme sobiranista i ICV s’estimen, però es miren de reüll. 9) Ningú sap del cert el paper que jugarà el cada cop més poderós entramat Podem – Guanyem – Procés Constituent – CUP. 10) Excepte a la ràdio, la nostra feblesa mediàtica és terrible, i l’afebliment progressiu de TV3 augura temps pitjors.

BALANÇ. Sembla evident que el procés es preveu llarg, costós, amb sorpreses desagradables i un desenllaç incert. Però si bé és arriscat pronosticar el que passarà, podem almenys eliminar les possibilitats més remotes. I apostar per l’improbable abans que l’impossible. Són faves comptades: a Catalunya no hi haurà un bloc polític capaç de suplantar el bloc central sobiranista, per molt dividit que estigui, mentre que a Espanya difícilment el PP deixarà de ser el partit alfa, per molt afeblit que sembli. Això allunya la viabilitat d’un marc compartit. Mentalment, socialment, políticament, Catalunya ja està seguint el seu propi camí, i qui ignori aquest fet s’estarà autoenganyant, com s’autoenganya la premsa de Madrid just abans de cada Diada. Això no nega les dificultats, els desajustos i les contradiccions a què feia referència en el paràgraf anterior. Potser aquestes dificultats seran tan enormes que ens obligaran a un pacte, i haurem d’estar preparats per saber què és innegociable i què no (això no és un desig, ni un pronòstic: és un intent sincer de preveure tota mena d’escenaris). M’atreveixo a afirmar, malgrat tot, que una solució que no inclogui una transferència real de sobirania no té cap possibilitat d’èxit.

TONI SOLER | Actualitzada el 13/09/2014 18:22


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!