Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El PP va decidir afrontar la crisi en solitari i, fet l’ajust, ara ve una forta factura política (…)
Espanya ha fet una forta devaluació interna, amb patiment social, exclusió dels joves… Arriba l`hora de la factura política.
… Moltíssima gent espera amb la papereta del Partit de l’Ira entre les dents. A Catalunya, inflamada, mobilitzada i festiva, la idea de refer-ho tot s’ha tornat tan intensa que pot acabar girant sobre si mateixa.
… Aquestes eleccions (les municipals) vénen enverinades… Com a mesures anticàstig: Una reforma electoral local; no anar a l’Iraq i probable adéu a la llei de l’avortament.
… Màxima fermesa davant el “desafiament sobiranista” de Catalunya; fulminat Jordi Pujol, el 9 de noviembre será el dia de la fermesa del Partit Alfa… Com a mesura extrema no es descarten la suspensió parcial de l’autonomia (presa de control dels Mossos d’Esquadra) i l’obertura d’accions contra penals contra el president de la Generalitat…
La reforma electoral pot ser la veritable clau política del curs. Hi ha en joc més de trenta capitals de provincia. El Partit Alfa ha de decidir quines peces sacrifica i quina relació estableix amb el PSOE, si el protegeix combatent-lo, o deixa que el devori “Podemos”…
Tot és molt complicat i alhora relativament senzill. L’any 2011, el PP va optar per fer-se càrrec en solitari, sense pactes, sense aliances, sense amistats, de la gestió de la crisi, per tal de forjar un llarg cicle “liberal”, fèrriament pilotat per l’elit funcionarial de l’Estat, deixar paralític el PSOE i parar els peus a Catalunya. Ara, tot és turbulencia.
Enric Juliana
La Vanguardia, diumenge 14 de desembre de 2014.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!