L?herència del PSAN (Roger Buch)

No és fàcil trobar estudis procedents del món acadèmic ben escrits, planers, sintètics i llegidors. Amb el llibre que tot just ressenyo, n’he trobar una rara avis, una excepció. És la millor síntesi que he llegit sobre el PSAN, partit degà de l’independentisme català modern. A parer meu –els que em coneixen saben que no sóc generós en elogis- “L’herència del PSAN és un llibre rodó, ben recomanable per independentistes i no independentistes (…)

L’estudi se centra en la primera i més important etapa del PSAN, el temps comprès entre els anys 1968-1980, tot i que l’autor no s’està de repassar, críticament, el període que arriba fins els nostres dies. Hi trobem una descripció acurada i sintètica del seu devenir històric, de les marrades, els torts, les contribucions, d’aquesta petita però capital força política que crea i nodreix un nou espai polític, ara i aquí, ben important i que mai com ara n’havia comptat amb un consens social tan ampli per bé que no políticament majoritari, encara.

 

El llibre ens mostra la contribució humana, política, ideològica, del PSAN (on és, què fa, com ho fa, on se’n surt, on erra, on cap a parar els seus militants quan el deixen, què han fet aquests militants per la causa nacional de la llibertat…). I a fe que la contribució no és pas escadussera ni menyspreable –ja me’n direu què.

 

Tenim, per tant, descripció, anàlisi, visió crítica i independent, bon coneixement del fenomen de que tracta, expressions manllevades de la ciència política afortunades, incisives, plenes d’encert.

 

Un llibre, al capdavall, que com el coneixement d’altres experiències properes o més llunyanes –el cas de l’esquerra revolucionària estatalista, el del PSUC, han de servir per evitar errors, renovar formes de treball, metodologies de lluita, i aconseguir que assolim la llibertat tot disposant d’un Estat propi socialment just, culturalment ric, i econòmicament divers, sostenible i de futur (estaria bé, si se’m permet el suggeriment, que per tenir una visió més completa del període 1972-1999, disposéssim, també, d’un estudi fet per especialistes sobre el PSAN-provisional-IPC-MDT-AUP, el qual ha fet, també, una contribució interessant a la causa).

 

Us encoratjo, doncs, a llegir aquest llibre magnífic, i a rumiar i repensar moments i situacions a la llum de la plural i solvent anàlisi.

 

PD. Per cert, tot llegint el llibre, veig dues línies o rutes a seguir: A.- PSAN fins el 1977- Nacionalistes d’Esquerra-Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra-ERC. B.- PSAN i PSAN-p des de 1977 fins a la CUP?. No sé si m’explico.

 

. “L’herència del PSAN. Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual”. Roger Buch. 129 pàgines. Editorial Base. Barcelona. 2012.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *