Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Voleu saber com és un clàssic viu; quin perfum destil·la un gegant literari: és fàcil?, llegiu-ne Valentí Puig. Des que el vaig descobrir fa una colla d’anys, sento veritable adició per aquest escriptor que, d’altra banda, es troba a les antípodes del meu pensament polític, cosa que, naturalment, no té cap importància. Ben al contrari: els que pensen com jo m’avorreixen, m’estimo més els antagonistes o adversaris intel·ligents, amb ells el diàleg i la intel·lecció és d’allò més fèrtil (…)
Amb “La gran rutina”, llibre perpetrat en el 2006, el mallorquí vola a gran alçada. Preneu quatre famílies de la burgesia catalana, un mas a les comarques tarragonines, un cas de corrupció protagonitzat per un dels prohoms, Barcelona com a marc espacial i univers en petit… a partir d’aquí, Puig traça una vivisecció d’una classe social –a la qual admira i de la que se’n sent ben pròxim-, aprofundeix en les relacions humanes: la parella, els fills, la dona, la família; a l’entorn del sexe, el diner, el catalanisme, Espanya, la pèrdua de costums ben assentats, la degradació de les relacions humanes, la pèrdua de referents, la mediocritat imperant en tants i tants camps del domini públic; una política sense polítics de gruix …
Primer va ser amb Josep Pla, i després amb Valentí Puig quan vaig descobrir que jo també era d’idees conservadores; conservador, ep!, d’esquerres, i ells dos –i no és pas cap insult sinó una descripció- de dretes. Efectivament, amb Puig coincideixo en certes anàlisis de l’actualitat, del passat, del futur.
El llibre és, doncs, pura i dura literatura d’idees, i és escrit en estat de gràcia, amb passatges d’un lirisme refinat i sòlid, altre amb una ironia fina però devastadora. Valentí Puig aprofita el text per passar comptes amb polítics, amb polítiques, amb ideologies, i ho fa a consciència, de forma educada i amb mesura.
Us convido, doncs, a conèixer aquest escriptor de minories que ens honora com a cultura i com a literatura, pareu compte perquè es tracta d’un dels més grans escriptors catalans contemporanis, si no el millor.
. La gran rutina. Valentí Puig. 190 planes. Labutxaca. Barcelona. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!