Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
11 de febrer de 2011
7 comentaris
?CANIGÓ?. Setmanari independent dels Països Catalans (Pere Meroño)
Catalunya viu sota la dictadura franquista. Enmig d’un gran vessament d’hemoglobina, un petit aplec de ciutadans de Figueres decideix, acollint-se a la legislació vigent, d’editar un setmanari local. La revista, però, anirà creixent i creixent (…)
Primer esdevindrà comarcal, després nacional de la nació completa. I, a més, d’esquerres. I independentista.
Aquesta és la història d’un temps i d’un país a patir del fil de CANIGÓ, setmanari independent dels Països catalans.
Una història, un llibre, dels que no et deixa de petja.
. “‘CANIGÓ’, setmanari independent dels Països Catalans”. Pere Meroño. 236 planes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. Gener de 2011.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veient el tsunami independentista, vistes les noves generacions, vista la horizontalitat i transversalitat de l’independentisme, aquells anys de treball, sacrifici i lluita van valer la pena. Un homenatge a la gent que va engegar i mantenir Canigó! I Oriflama, te’n recordes?
Tinc més d’una dècada de canigós podrint-se en unes golfes. Quantes dècades es necessitaran per assolir la independència? Catalunya fa pena i els catalans ja no tenim ni consens ni coratge per fer-nos respectar. És dur, oi? Com a mínim tan com ho puguin ser les càrregues policials de plaça Catalunya.
Benvolgut Pere,
Disculpeu que utilitzi aquest mitjà, però no n’he sabut trobar un altre. Estem a punt d’enllestir un llibre d’entrevistes a l’escriptora Maria Àngels Anglada i no sabem qui era el redactor que signava “R.C.” al setmanari “Canigó” que vós heu estudiat. Concretament, ens consta que “R. C.” va fer-li l’entrevista següent: R. C., «Maria Àngels Anglada, Premi Pla 78». Canigó. Setmanari Independent dels Països Catalans, núm. 588 (13 de gener de 1979), pàg. 10-11.
Si en sabeu el nom i si tinguéssiu la gentilesa de comunicar-nos-el, ens faríeu un gran favor.
Moltes gràcies.
Ben cordialment,
Francesc Foguet i Boreu (francesc.foguet@uab.cat)
Professor de literatura de la UAB