Un obrer malferit. Una silenciosa i desconeguda infermera sortida del no-res. Una plataforma petroliera. Un petit estol de treballadors de singularitat viva i nua.
Quatre eixos i una història de patiment extrem i irrepetible. Mots que flueixen quan l’acostament entre dos éssers els mena, poc a poc, a fer aflorar allò d’inaccessible que totes i tots duem ben endins.
Vet aquí, doncs, que amb tots aquests elements, la Isabel Coixet ha teixit un altre film important. La vida secreta de les paraules -de la qual podeu fruir en versió original anglesa i en català, a Barcelona- constitueix un pas més en la carrera de la jove realitzadora barcelonina.
Filmada principalment a Irlanda del Nord, destaca pel seu ritme morós, apaivagat; i l’escenari inquietant, al bell mig de l’oceà, de la plataforma i les vint-i-vuit mil onades que la colpegen. També per una banda sonora amb peces d’en Paolo Conte, en Tom Waits … d’allò més expressiva.
Repetim: excel·lent pel·lícula per una directora notable i que va a més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!