Producció canadenca dirigida per Avi Lewis i Naomi Klein, “The take” (la presa, la toma), narra com una colla de treballadors ocupen una empresa metal·lúrgica a Buenos Aires. La factoria era en fallida, tancada i barrada, i abandonada pel seu propietari, els treballadors abocats a la misèria.
Davant la situació, la plantilla decidí fer dissabte, i engegar, de cap i de nou, la producció.
El film recolza en les veus dels obrers protagonistes; refereix altres ocupacions en el marc d’un moviment adreçat a assegurar el control obrer i l’autogestió. Un moviment, doncs, sociopolític, però també de pura i dura supervivència -altrament, de què viurien aquelles famílies amb mainada?!.
Alhora, el film planteja clarament un fet: ¿hi ha cosa més natural i lògica que les fàbriques siguin en mans d’aquelles i aquells qui les fan rutllar?; les empreses, doncs, santorne-m’hi, per qui les treballa!
El documental és magníficament rodat, ben dinàmic i de gran amenitat, amb moments força emotius -vida senzilla i directa: ocupacions, discursos intimistes, escenes familiars, càrregues policíaques, declaracions del jutge que duia el cas, de l’empresari menfotista…
En paral·lel, i de rerafons, ens mostra la campanya presidencial virolada en què s’enfrontaren el molt oblidable i nefast Carlos Saul Menem, i l’actual inquilí de la Casa Rosada, Néstor Kirchner. També un sistema polític absolutament corromput, amb una esquerra social forta (piqueters, nou sindicalisme, moviment per l’autogestió, organització de menjadors popular … ) però sense traducció partidària -ofegada, de sempre, pel confús i multiforme peronisme.
En fi, saludar aquesta meravellosa alenada de realitat que hem d’agrair al matrimoni Lewis-Klein, parella d’activistes que són part del moviment altermundista al Canadà. Ella, Naomi Klein, és autora d’una de les “bíblies” del moviment ( el llibre “No-Logo”).
No us la perdéssiu pas. En aquest film, hi ha més veritat que en milers de subproductes hollywoodencs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!