Pere Meroño

Fill d’una família molt vinculada al franquisme, Alfons Carles neix a Saragossa el 1932. Als 9 arriba a Barcelona, on cursa el batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Sarrià. Llicenciat com a enginyer industrial treballa d’assessor d’un organisme de la patronal catalana. Al cap de poc, ho deixa córrer i se’n va a viure, just maridat amb la Maria Lluïsa Oliveres, amb els Germanets de Jesús en un barri obrer de Màlaga. Al llarg de 4 anys, combina les classes de formació professional i l’agitació sindical i l’elaboració de l’estudi “España del sur”.

A en Comín, la gent del PSUC, el vèiem talment un astre d’una altra galàxia: meitat Crist meitat Guevara, d’ulls blavíssims, que arriba a l’esquerra des del cristianisme i imbuït d’una fonda religiositat. De bon caràcter, afectuós, solidari, home de frontera i home pont. Tothom, cosa ben estranya, parlava molt bé d’ell -especialment els adversaris-. Fou una mena de “sant” d’una esquerra que encara tenia, i té, rampells anticlericals. El seu record i la seva absència és fortament sentida per aquelles i aquells que avui regenten la política a Catalunya i Espanya. I, molt especialment, per la gent que compartim, i no traïm, els seus ideals de justícia, llibertat, i socialisme.

Comín va militar al Front Obrer de Catalunya -dit a Espanya Frente de Liberación Popular- els coneguts “felipes”, organització d’esquerra revolucionària on hi coincidí, entre altres, amb en Manuel Vázquez Montalbán, en Miquel Roca Junyent, i en Pasqual Maragall; amb els seus amics Jordi Solé-Tura, Jordi Borja, Manuel Castells, Eulàlia Vintró … funda l’Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja; el 1974, encapçalant una escissió de centenars de membres ingressa col.lectivament al Partit Socialista Unificat de Catalunya, assolint càrrecs de la màxima rellevància dins del PSUC i del PCE.

Professionalment donà classes, es féu editor a Nova Terra, Estela, i Laia, i a les primeries dels 70 crea l’organització d’àmbit mundial Cristianos por el Socialismo.

Entre els seus llibres destaquen: Por una estrategia sindical, Juventud obrera y conciencia de clase, Por qué soy marxista y otras confesiones; i, especialment, Cristianos en el partido, comunistas en la iglesia.