Pobres. Pobrissones víctimes innocents de Londres, Madrid, Kandahar, Bagdad, Kabul … I les que n’hi haurà encara!.
L’acció de Londres no anava pas dirigida contra la beneiteria olímpica -aquest panes et circum modern-, sinó contra el G8 -plenipotenciària associació de malfactors i pocavergonyes dels vuit estats que més pesen, al capdavall simples administradors, car els veritables manaires són els qui tenen els diners: la burgesia i les multinacionals.
Tothom diu i rediu que n’està colpit, esfereït, i, ves per on, quina solidaritat més feble, irrisòria i lamentable, sols 5 minuts de merda i en acabat au, cap a caseta o la feina. I això que els finats eren dels “nostres” -blancs, del primer món i cristians-
Davant del fet, el G8 i la resta d’apòstols del neoliberalisme, han programat, mitjançant els medis de comunicació una nova i ambiciosa “operació mentida”: xerrameca obsessiva a l’entorn del mot trampa -“terrorisme”-; notícies infantadores d’emoció, vasta bugada de cervells, ordidora d’unanimitat, que cohesiona aquest tristíssim, beneitó i patètic ramat de xais que formem tots els d’abaix, genuflexa i aquiescent multitud desposseïda.
Grandíssim publireportatge que no esmerça ni un minut per demanar-se que hi ha al darrere, quines són les causes i les conseqüències, on som i cap on anem… No sé, podrien nodrir els cervells d’un pessic de racionalitat i de decència.
I ara ve quan jo us proposo quelcom de senzill i infinitament més profitós: preneu paper i llapis i anoteu, sisplau, unes preguntes: Per què la cúpula d’Al Qaeda és formada per exagents d’elit de la CIA? Les accions nord-americanes i dels altres a l’Afganistan, l’Iraq I i II … i les anunciades per l’esdevenidor a Síria i l’Iran, en tenen res a veure amb tot plegat? A què treu cap aquesta nova avantguarda combatent musulmana que respon en termes politicomilitars als reptes del nou mil·lenni? Les detencions i tortures contra musulmans a Guantánamo, l’Iraq, les greus ofenses contra la religió i el Corán, són bones per bastir la pau? Ho és la pobresa extrema de multituds gegantines? Som conscients que el nostre “benestar (?!)” neix de l’espoli i l’opressió a què sotmetem el tercer món, i també el quart que hi és dins dels nostres països?
Crec que amb aquests pocs interrogants n’hi ha ben bé prou. Interroguem-nos, doncs, i fem-ne escampall tot cercant contestes entre amigues, amics i saludats. I, sobretot, no us avingueu pas tan fàcilment a la voluntat dels poderosos que ens volen convertir en enzes i tanoques de pensament únic.
Ja ho va dir en Sánchez Ferlosio: vindran temps pitjors i ens faran més cecs.
15 de juliol de 2005
(30è aniversari de la contrarevolució conservadora, altrament dita mundialització capitalista)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!