peremacias |
dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 12:38h
A lo largo de los más de seis años del mandato de Rodríguez Zapatero hemos tenido que escuchar una y otra vez las soflamas del presidente, autoproclamándose el adalid de las políticas sociales. Políticas que, por cierto, tenían mucho más de electoralistas que de auténtico contenido progresista.
peremacias |
dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 12:25h
Ara fa 10 anys, en funció de les meves responsabilitats de conseller de Política Territorial i Obres Públiques i per mandat explícit del president Pujol, vaig tenir l’oportunitat de tancar l’operació de compra dels terrenys de l’aeròdrom d’Alfés a l’exèrcit espanyol.
peremacias |
dilluns, 13 de setembre de 2010 | 09:18h
Un més dels despropòsits del tripartit, s’està perpetrant aquestes darreres setmanes del mandat. Es tracta de la vella tàctica de deixar-ho tot empantanegat. I això, aplicat a la política d’infraestructures, consisteix en el seguit de presentacions d’estudis, avantprojectes o encàrrecs de projecte per part del govern Montilla, que s’estan produint d’ençà l’anunci del calendari electoral.
peremacias |
divendres, 9 de juliol de 2010 | 10:00h
Aquests dies de resposta cívica i política a la sentència del Tribunal Constitucional, són un bon moment per a proposar-los-hi que canviïn el nom del “Debate sobre el estado de la nación”. Estaria bé que fossin solidaris amb el clam de “SOM UNA NACIÓ” que milers i milers de catalans (que, ara per ara, som també ciutadans espanyols) per enèsima vegada faran sentir demà. I, encara que només fos per no confondre’s, no parlessin de la “nación”, sinó de l’Estat.
Ningú no te cap mena de dubte, que el senyor Corbacho o la senyora Chacón, com a ministres, fan política espanyola. La seva comesa, com a part de l’executiu, és la defensa global dels afers de l’estat espanyol. Es deuen a aquest i, en cas de col·lisió d’interessos, no poden tenir altre prioritat que l’espanyola.
Avui està prevista la primera entrevista entre Rajoy i Zapatero, després de 18 mesos. I, no és pas que, en aquest llarg període, no hi haguessin motius perquè els líders dels dos partits estatals es trobessin. La greu situació de l’economia espanyola, tampoc sembla que sigui el desencadenant directe, ara. S’intueix que la crisi del Tribunal Constitucional hi té molt més a veure que no pas la recerca d’un ampli acord per fer front a la depressió econòmica. La resposta de les institucions catalanes a la votació del Tribunal Constitucional sobre la sentència de l’Estatut i el canvi de ponent, estarà ben present a la trobada. I no pas amb l’objectiu d’assolir, d’una vegada, l’imprescindible consens per la renovació dels magistrats, en mandat caducat, i per a les modificacions normatives per evitar el pronunciament de l’alt tribunal en una llei referendada per ciutadans, sinó, simplement, per fer una retòrica enèsima apel·lació al “respecte institucional”, i per anar preparant el terreny a una sentència greument restrictiva de l’Estatut. Cada dia, observo, més punts de coincidència entre socialistes i populars.
El que passa amb el tramvia es ben paradoxal. Quan es parla de projectar-lo molts s’hi posicionenen contra. Quan s’està instal·lantles opinions adverses assoleixen el seu zenit. I, quan finalment entra en servei es produeix un fer gairebé miraculós: una satisfacció generalitzada dels usuaris, i fins i tot dels qui no ho son.
peremacias |
dimecres, 24 de febrer de 2010 | 09:26h
Que la crisi econòmica afecta cada vegada a més ciutadans és una trista i inqüestionable realitat. Que la crisi és més forta a Catalunya que no pas a la resta de l’Estat també. Que les polítiques – o la falta de polítiques – dels governs socialistes de Madrid i de Catalunya, no tant sols no han estat encertades, sinó que han contribuït a empitjorar la situació, és una tercera asseveració difícil de rebatre.
I, finalment, cal constatar que l’actitud del Partit Popular, massa instal·lat en un derrotisme expectant, tampoc ha ajudat gens ni mica a crear un bon clima polític.
peremacias |
divendres, 22 de gener de 2010 | 09:12h
Llegeixo en una revista especialitzada del sector dels transports la següent notícia: “Emirats unirà diàriament Madrid i Dubai a partir del proper agost”. L’article, redactat a la capital catalana, relata que tot va començar a Barcelona. Ben curiós! Resulta que ara fa quatre anys, la companyia de bandera dels Emirats Àrabs Units, va decidir operar dos vols setmanals de càrrega des de l’aeroport del Prat fins a Dubai. No cal ni dir que l’aterratge del primer avió va ser rebut amb la pompa habitual pels capitostos socialistes (els locals, els autonòmics i els amos de la cosa, els d’AENA) .
peremacias |
dilluns, 14 de desembre de 2009 | 09:44h
Quan tot just comencen a conèixer-se les xifres de participació de la consulta popular escric aquestes ratlles. La veritat és que ara no seria capaç de parlar de res més.
Malgrat el maldestre intent de José Montilla de distreure l’atenció pública amb la inauguració d’un trosset de la línia 9 del Metro ( i que consti que el cos em demana explicar els mil i un nyaps que els socialistes han perpetrat en la construcció d’aquesta infraestructura, iniciada l’any 2001 i que tot just ara han estat capaços de posar en servei ben parcialment, mentre que tenen una tuneladora aturada des de fa mesos i han organitzat un monumental embolic pel seu finançament...)
peremacias |
dimecres, 11 de novembre de 2009 | 09:39h
M’agrada defensar la gent que es dedica a la política. En conec molta. Potser perquè fa gairebé quinze anys que formo part de l’anomenada classe política, he tingut l’ocasió de treballar a prop de centenars de regidors, desenes d’alcaldes i una bona colla de parlamentaris. També he estat envoltat de consellers i de ministres.
peremacias |
dilluns, 6 de juliol de 2009 | 12:41h
Dissabte passat, al pati del casalot fortificat que fa les funcions de Casa de la Vila d’Andratx, va tenir lloc un acte d’homenatge a l’escriptor Baltasar Porcel, amb motiu de la seva mort. La musicalitat perfecta i tant sòbria del Cant de la Sibil·la, els sons ancestrals de les simbombes illenques i, sobre tot, la lectura, per part de familiars i amics, de fragments de l’obra del gran escriptor, varen tenyir d’emoció la xafogosa capvesprada mallorquina.
peremacias |
divendres, 12 de juny de 2009 | 12:28h
Ahir al matí, una coneguda emissora de radio catalana va formular, als seus oïdors, la pregunta de qui havia fet més coses per Catalunya, des de la Presidència del Govern de l’Estat, el senyor Aznar o el senyor Rodríguez Zapatero. I, el resultat va ser tant clar com sorprenent: per un 66% contra un 34% va guanyar l’ex-president del Partit Popular. De fet, els tertulians del programa, més aviat gens identificats amb la dreta espanyola, varen coincidir amb el veredicte: hi ha una munió de realitzacions portades a terme a l’etapa popular, mentre que Zapatero ha protagonitzat tot tipus de promeses la major part de les quals les ha incomplert de dalt a baix.
Tot sembla fer pensar que, finalment, el tripartit català acceptarà la proposta de nou model de finançament que proposa el govern de l'Estat. I, dissortadament, res porta a creure que, aquest nou model, compleixi l'Estatut. No tant per la xifra, que tampoc s’acostarà, a la que es desprèn, de les determinacions del text estatutari, sinó pel propi sistema que no inclourà elements tant fonamentals com el criteri d'ordinalitat... Ens espera una autèntica dutxa propagandística, dirigida des del carrer Nicaragua, per a presentar com a bo el que pot ser un clar incompliment de l'Estatut. Ja ens ho podem esperar. El més trist, de tot plegat, serà l’aparició de molts llagoters, que, ben ensinistrats per l'aparell socialista, cantaran les excel·lències del model.
Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.
Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.
Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.
Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.
Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.