Vull
felicitar l’Evo Morales, ex-totxaire, ex-flequer, ex-trompeter, ex-cocaler, etc...,
al que acusen (?) de ser deixeble de
   |  |
Si dir el que penso te un preu, quedeu-vos amb el canvi
|
 HEM GUANYAT A CIU,
NI TRIPARTIT DIVIDIT, NI IMPOST SUPRIMIT 1.
Hem aconseguit un acord a tres. Entre els tres socis de govern
i a dins del Govern. Avui el govern és més fort i més d’esquerres que ahir.  Sembla que ICV es quedarà sola en la seva defensa del manteniment d'un import de successions que gravi les herències milionàries i continuï essent un ingrés per a les arques de la Generalitat a la vegada que un element de redistribució de la riquesa.
S'han dit moltes coses i ja se sap qui qui parla molt corre el risc de dir algunes tonteries. He sentit coses com que l'eliminació de l'impost de successions és un clamor social (Ridao), però el cert és que tant CCOO, com la UGT, com Caritas, com La federació d'Associacions de Veïns i una vintena més d'entitats socials no precisament minoritaries estan a la vora d'ICV en el manteniment (reformat) d'aquest impost. En fi, adjunto un parells de documents amb un clar resum de les 10 mentides sobre l'impost de successions, l'un, i amb alguns exemples de casos justos i injustos, l'altre. Vegeu-los abans de seguir parlant del tema ja que probablement només n'heu sentit parlar des d'una òptica clarament populista o des de posicionaments clarament de defensa dels interessos dels més rics.  Això és el que afirmen en el llibre “Torat ha-Melej” (El pentateuc del rei) els rabins Yitzhak Shapira i Yosef Elitzur. En aquest llibre es justifica mitjantzant comentaris a textos bíblics i talmúdics que els jueus matin als no jueus i singularment als seus fills si sospiten que quan siguin grans seran malvats. Ja se que us pot semblar una broma de mal gust però us asseguro que tal qual ho he llegit i que he esperat, en va, un desmentit. En aquest llibre es justifica l’assassinat de nen palestins “si està clar que quan creixin, ells ens faran mal a nosaltres” Si voleu saber més coses d’aquest llibre, llegiu la resta de l’article I si no us voleu quedar indiferents davant d'aquesta ignomínia, us proposo que us adreseu al Ministre Moratinos i li demaneu que cridi a consultes a l'ambaixador d'Espanya a Israel. Jo ho fet ja mitjanzant una carta que us adjunto per si la voleu usar (de moment la he ficat com a comentari al bloc del Moratinos. Ja veurem si la publiquen) Ho podeu fer de varies maneres: Per correu a Ministerio de Asuntos Exteriores. Plaza de la Provincia, 1. 28012 Madrid. Al bloc del ministre: www.blogdemoratinos.es Però allò més important es que no resteu indiferents i que el vostre silenci no us faci còmplices.Feu correr el tema i demaneu a la vostra gent que també faci alguna cosa.
 Als que esmercem esforços d'una o altra manera en el problema de la violència masclista ens decep i ens irrita el fet que fent tant de temps que tanta gent s'escarrassa en la solució d'aquesta xacra social... les estadístiques ens diuen que tot segueix igual. Que no ens n'estem sortin.Jo crec que el problema de la violència masclista no te una solució policial ni judicial perquè aquestes dues institucions només poden actuar amb posterioritat a l'agressió. Crec també que no n'hi ha prou amb dedicar tots els esforços en la protecció i la recuperació psíquica i social de les víctimes. Crec que, sense negligir les actuacions policials i judicials i sense renunciar a tot el que es pugui fer per les víctimes, cal reorientar la lluita en la recerca i el combat de les causes d'aquesta violència. I crec (i vegeu quina obvietat) que les causes de la violència masclista es troben en el masclisme, en aquesta "institució social" que ens diu als homes que som i que ens hem de manifestar distints a les dones, que ens diu als homes que som i que ens hem de manifestar superiors a les dones i que ens diu als homes que, en virtut dels principis anteriors, ens és legítim l'ús de la violència per redressar conductes que els fiquin en qüestió i per imposar la nostra diferencia i la nostra superioritat. Mireu quin coctel tant explosiu que bebem els homes des que neixem: som diferents a les dones, som superiors a les dones i ens és legítim l'ús de la violencia per garantir la diferencia i la superioritat. Cal reorientar la lluita contra la violència masclista i anar a la rel del problema: els homes i la nostra manera de ser, de pensar i d'actuar. Cal esmerçar recursos, també, en l'atenció psicològica dels agressors, en l'educació de la joventut, en la prevenció de conductes adolescents que en el futur seran d'agressió, etc... Cal erradicar la cultura de la violencia i el masclisme dels mitjans de comunicació. Cal crear xarxes socials de reconeixement del problema i de suport als agressors (quelcom així com "maltractadors anònims"), cal, en fi, un compromís col.lectiu per abordar el problema de socarrel, per treballar en la prevenció i no conformar-nos en lluir els recursos que esmercem en l'atenció a les víctimes. Si només ens dediquem a atendre a les dones maltractades... el problema no s'acabarà mai. La violencia masclista no és un problema de la dones. La violència masclista és un problema dels homes... que pateixen les dones. Vull recordar l'entrada d'aquest bloc del dia 8 de març que titulava: "Centrar la mirada en l'home, esencial per a l'equitat de gènere". Crec que hem de seguir parlant d'això. 
Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS. -Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons). -El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!). -El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!). -Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos). -Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons). -El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!). -La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico). -La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!. - Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!). -L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!. - -Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!. -Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
I ARA TORNO JO: Preparem-nos perquè amb això de l'Estatut ens caldrà tenir dos
collons i haurem de ficar-los a sobre de la taula. No ens acollonim perquè sinó
es descollonaran de nosaltres. Fem-los saber als espanyols que tenim els
collons plens de les seves collonades. I, recollons, si tots ens hi fiquem hem
d'aconseguir que ens els deixin de tocar perquè quan els catalans anem a una
som collonuts.
 Casualment he llegit al DiariForestal.com una noticia sobre el Conseller Saura en la que majoritariament es dediquen a parlar del meu "enfrontament" amb el president de la Diputació de Lleida i de la reacció contra meva de la Unió de Pagesos per aquest motiu.Com que als diaris això és el que més els hi agrada i ja n'han parlat abastament, obvio explicar el tema i referir tota la historia sobre els incendis, la prohibició del conseller Saura de collitar durant 3 hores de dos dies, les declaracions del president de la Diputació desautoritzant la prohibició del govern, la meva rèplica en forma d'article (val més escriure que parlar) i el llarg estcetera que el tema està creant. Però si vull fer públics al meu bloc els dos únics documents que he escrit sobre el tema: l'article publicat als diaris Segre i La Mañana que tan enrenou ha provocat i el comentari que acabo d'enviar al DiariForestal.com. Quedi clar que es allò únic que he dit sobre el tema i que qualsevol altra cosa que es digui que he dit, doncs és simplement mentida.  La majoria ja ho sospitàvem quan el van elegir Papa: Benet XVI és un fatxa.
pereblasco |
dissabte, 4 d'abril de 2009 | 16:55h
 I si aquesta padrina de la foto fos "la teva" padrina?.
Contràriament al que pot semblar la pobresa no és un fenòmen conjuntural, puntual, que presenta "pics" important en moments de crisi com l'actual. No és un fenòmen d'altres països
El cert és que la pobresa és un fenòmen estructural també a Catalunya malgrat que som dels països mes "rics" (?) del mon.
A Catalunya hi ha prop de 900.000 persones que ingressen menys de 600 euros al mes, el que representa més del 12 % de la població. I aquesta xifra i aquesta proporció era la mateixa l'any 1994, abans de la "dècada prodigiosa" que acabem de viure. Per això dic que la pobresa és estructural a Catalunya. A Catalunya hi ha un 7 % de persones "excloses" i s'atança al 30 % la xifra de la precarietat laboral que es nodreix del fracàs escolar. Us recomano la lectura de l'Informe Foessa (www.foessa.org) i us en fareu una idea clara del que està passant al nostre voltant La padrina de la foto és la teva padrina, i la meva... i podem ser nosaltres mateixos... demà passat. La manca de xarxa familiar-social de suport abocarà a moltes persones a la marginació al cap de poc temps de quedar-se sense feina. És clar que el finançament i l'estatut i les transferències i el dret a decidir i la formació de govern al país basc i la corrupció i els espies de la Espe... i els mossos..., son coses molt importants; però si als que ens ocupem de la "res publica" no ens preocupa i no ens ocupa prioritariament solventar els problemes quotidians d'aquesta munió de ciutadans i ciutadanes que voregen l'abisme de l'exclusió... no som res i res ens mereixem.  Escriu l'amic Daniel Gabarró que "L'home té que començar a implicar-se en la lluita per a la igualtat entre generes com a cosa pròpia, té que entendre que el camí cap a la igualtat no és un tema de les dones, sinó un tema de totes i de tots, un tema que té també greus conseqïuències negatives per a l'home com a persona individual i com a membre d'una societat". I afegeix que "Tenim que ser conscients que solament focalitzant la nostra mirada en l'home tindrem noves eines per a trencar això que s'ha denominat "sostre de vidre", és a dir, el límits reals -i invisibles- amb els que topen les dones en la quotidianitat malgrat que la legislació és, en principi, igual per a ambdós sexes". I diu més... "Focalitzar l'atenció en els homes tembé significa trencar amb la creença perversa de que les dones tenen que canviar i que, al contrari, els homes estem bé. No. És fals. Òbviament les dones tenen que canviar el seu paper social, però resultarà impossible si no redefinim, a la vegada, el paer social masculí". I acabo les cites de l'amic Daniel amb aquesta... "Hi ha un motiu fonamental per plantejar-se la necessitat de canviat la identitat masculina... aquest motiu és que gran part dels conflictes actuals tenen el seu origen en l'home, en la forma com alguns homes construeixen la seva identitat maculina usant valors masclistes ja obsolets, valors ja caducs..." Aquestes son reflexions inicials del llibre "Transformar a los hombres: un reto social" escrit per l'amic Daniel Gabarró que podeu llegir gratuitament a la seva web www.danielgabarro.cat Us el recomano. Us canviarà molts estereotips i potser us animarà a veure algunes coses d'una altra manera. I si voleu compartir debats amb ell sobre aquestes qüestions, us podeu inscriure a la sectorial "Genere i homes violeta" que ell coordina a ICV de Terres de Lleida i en tindreu l'oportunitat. Està oberta a tothom i no cal ser membre d'ICV per participar-hi. Foto: Daniel Gabarró Berbegal  Ja se que aquest és un tema molt conflictiu , que és d'aquells en que es perillós sortir-se del guió establert i que la demagogia s'hi ceba. Que molts hi fan bandera a manca d'altres estendards que no troben. Que es demana a alguns el que no es demana a altres. Que els uns per un motiu i els altres per un altre... son tots plegats una colla de sòmines. Que la llei de partits (que jo crec que és una llei innecessaria que fa mes nosa que altra cosa...) diu el que diu i que els fiscals fan el que fan i que els jutges... què dir dels jutges? Ja se que, llei en ma, és legal.
Però jo, malgrat tot, crec que a les eleccions basques no hi son tots. Crec que no es pot escloure l'esquerra abertzale perquè no son quatre que caben en un sac de patates. Crec que, sense les seves candidatures, la democracia està coixa al pais basc. Crec que no es pot criminalitzar el pensament i tenia entès que ningú pot ser obligat a declarar sobre les seves idees, etc... Perquè, si algú comet un delicte... ho fa sempre a títol individual.
I si algú es tant estúpid d'acusar-me de qualsevol cosa per això que acabo de dir... de buscar-li tres peus al gat... que es quedi amb el canvi. 
Un equip d'investigació d'Amnistia Internacional (AI) que treballa a Gaza i al sud d'Israel ha trobat indicis que totes les parts que van intervenir en el recent conflicte han comés crims de guerra i violacions greus del dret internacional Les operacions militars israelianes a Gaza han matat a centenars de civils palestins, devastant les infraestructures del territori. La delegació d'AI ha trobat indicis irrefutables sobre la utilització generalitzada del agent químic fòsfor blanc contra població civil palestina en zones residencials densament poblades, el que constitueix un crim de guerra (si és que la guerra no és en si mateixa un crim). També els coets llençats indiscriminadament per Hamas han mort alguns civils israelians, el que també és un crim de guerra (si és que la guerra, sigui com sigui, no és en si mateixa un crim) AI demana al Consell de Seguretat de Nacions Unides que exigeixi el rendiment de comptes a totes les parts implicades. Si voleu unir-vos a aquesta petició, entreu a www.es.amnesty.org/crisis-en-gaza/actua/rendir-cuentas-gaza-sur-israel/ i enviaran una petició en aquest sentit al secretari general de la ONU en el vostre nom. Ja ja ho he fet... i us animo a fer-ho. No permetem que la barbàrie quedi impune Nota: La imatge és d'una escola bombardejada i l'he tret de la web de AI  Per fi ha acabat l'inútil sofriment del pare de l'Eluana. I el ... (que cada un posi l'adjectiu que vulgui)... del Berlusconi l'ha acusat d'assassinat.
El mateix Berlusconi que, sigilosament, i amb el silenci còmplice de les institucions europees, va fer fora els gitanos romanesos. El que ha criminalitzat el immigrants que poden anar quatre anys a la presó i el que ha imposat per decret als metges italians l'obligació de denunciar-los si demanen atenció sanitària (Hipocrates aixeca't de la tomba) i el que als immigrants regulars els han duplicat les taxes per a la renovació dels seus papers.
El que se'n riu del govern "rosa" d'en Zapatero i nomena ministra de la Família a una top-model amb la que havia flirtejat públicament. El que s'ha fet lleis a mida per a salvar-se dels seus anteriors delictes i ha deixat galdosa la justícia italiana en més d'una ocasió
El que s'ha blindat fent-se amb la propietat dels principals mitjans de comunicació.
El que es mofa de representants d'altres països (us en recordeu dels "cuernos" que li va fer a en Piqué?) i insulta grollerament i amb tons racistes l'Obama.
El que s'en riu de la violació a les dones tot al.legant que només es viola a les guapes.
El que,en fi, ha provocat el bochornós espectacle al voltant de la no acceptació de les seves pròpies lleis i de les sentencies dels seus tribunals en el cas de l'Eluana (pobre Beppino Englaro) provocant gratuïtament una molt seriosa fractura a la societat italiana (ara que, per què l'aguanten).
A Itàlia (que feu italians?) ha començat la fallida dels valors democràtics i l'inici d'un nou sistema polític autoritari, autocràtic i policial que ràpidament tindran la temptació de copiar aquí i allà els "demòcrates de tota la vida" que ara estan als partits de dreta i que van campant per tot Europa. Aquí, millor dit a Espanya, ja te un valedor incondicional en l'Aznar; i en Rajoy perquè s'ho calla (potser perquè encara tè o necessita tenir la poca vergonya que ja li manca a l'altre).
pereblasco |
diumenge, 8 de febrer de 2009 | 18:34h
 Mireu quin concepte te de la democràcia el llenguafluix David Madí que si no penses com ell ha de ser perquè ets un ignorant o una mala persona.
En efecte, el llenguerut Madí ha declarat a Europa Press (5 de febrer) que qui apoya Cuba ha de ser "molt ignorant o molt mala persona".
Doncs com que jo no em considero ignorant sobre el que ha passat a Cuba aquests darrers 50 anys i com que, malgrat tot el que no m'agrada de la situació cubana, entenc que han estat més víctimes que altra cosa... per això els dono el meu suport i, per això (el garlaire Madi dixit ) soc molt mala persona. I content que n'estic.
 Afortunadament ja fa molt, molt temps que tinc clares moltes coses respecte a l'església catòlica... de manera que, en no ser una cosa que m'afecti, tinc l'immensa sort de poder passar totalment d'ella.
Però de tant en tant aquesta gent (és clar que no tots deuen ser iguals) em treuen de polleguera i, si els tingués davant personificats en un de sol, li fotria uns quants carxots al cap i quatre clatellades a veure si reaccionava/en.
Us imagineu el que ha passat aquest pobre home que fa 17 anys que té a la seva filla convertida en un vegetal i quan, finalment, el seny dels jutges s'acaba imposant i li permeten deixar-la d'alimentar li foten tot tipus de traves i l'acusen d'assassí?
I l'impresentable del Berlusconi (que pensen els italians? quan pensen deixar de provocar-nos tanta vergonya aliena?) fot un cop d'estat legislant contra la constitució i les sentencies del suprem. Si algu sap on enviar-li correus de suport, li agrairé que m'ho faci saber perquè endegaré una campanya per a fer-n'hi arribar.
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS MEUS BLOCS PREFERITS
POLíTICA
SEGURETAT I SALUT LABORAL
SOSTENIBILITAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|