Les preses de posició públiques dels dos coordinadors d’ICV -coordinador i coordinadora, que no es diferencien gens ni mica- sobre la seva renúncia a participar en el 9N emetent un vot, posa, probablement, un punt i final a l’intent de fer un partit de síntesi entre diverses tendències del catalanisme. No ha aguantat les urgències del procés sobiranista i la necessitat d’adoptar un perfil més definit. La renúncia a votar el 9N abandona el rupturisme sobiranista i abona, en la pràctica, l’estratègia reformista constitucionalista dels partidaris d’una federació o d’una simple autonomia.
El sobiranisme d’ICV ha rebut el cop de gràcia. El degoteig de militants i càrrecs destacats del partit ja ha començat. En un procés que recorda en més d’un punt el que ha patit el PSC, sembla que l’orientació que pretenen donar els dirigents a la formació consisteix a construir una espècie de PSC una mica més a l’esquerra, que pugui recollir vots dels desencantats d’aquella formació i arribi a pactes amb les esquerres espanyoles en la perspectiva d’una reforma constitucional en sentit federalitzant, per tal d’obtenir un xic més d’autogovern a Catalunya.
Em sembla una elecció totalment equivocada que reduirà l’àmbit d’influència d’ICV.
Descansi en pau l’esperit fundacional d’Iniciativa. RIP
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!