Ens ho diu

Jo no felicito el Nadal. Ves per on. Em fa una mandra sobirana. Però en Subirana (Jaume), atent i persistent, envia un email carregat amb un poema, a punt per ser disparat. I jo el disparo. A discreció.

NADAL, HO DIC

Nadal, ara que ho dic,
tot de veus que s’acosten.
Jordi Sarsanedas

Nadal, si mai ho dic,
té un so de fusta antiga;
Nadal, ara que ho dic,
és molsa, llum i abric.
Nadal, si mai en parlo,
són l’àngel i els tres reis;
Nadal, ara que en parlo,
fa por de no trencar-lo.
Nadal, si ve la nit,
és una teia encesa;
Nadal, quan ve la nit,
abrusa el goig petit.
Nadal, mentre no arriba,
ressona en el record;
Nadal, si mai arriba,
durà veus a l’estiba.
Nadal, Nadal, ho dic.
Ho dic perquè ho escric.

De Rapala

Aquests dies estem alimentant de valent el tió de casa. Estem fent un experiment, amb els nens. Se’ns ha acudit que si li donem sopa de lletres, potser, potser, ens cagarà contes. Però a mi els regals atzarosos (per molt que siguin cagats) no m’acaben de fer el pes, i quan els nens no em veuen, m’acosto al tió i li suggereixo a cau d’orella que em cagui un Rapala, llibre d’un tal Jaume Subirana (us faríeu creus del que hi entén, de literatura, el nostre tió!), un tipus prou ximple i prou civilitzat com per escriure poesia i enviar-te-la per correu electrònic. Jo diria que ja el tinc força convençut (el tió, vull dir). Em sembla, però, que el darrer dia li donaré sopa de galets, per fer-lo content. Papa, no et passis! em diuen els nens. Criatures…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*