Des de les eleccions del 27S en la que els partits o coalicions suposadament independentistes varen obtenir una majoria de 72 diputats 62 de JuntsxSi i 10 la CUP, i un 48% dels vots, fins el passat diumenge dia 3 en que finalment la CUP després de moltes reunions, deliberacions i votacions, fregant el ridícul, han passat més de tres mesos en que hem llegit i escoltat opinions per tots els gustos. No més cal anar a les hemeroteques d’aquests dies per veure que hi ha multitud d’opinions diferents i amb els tots el matisos possibles.
Pel mi el que ha quedat molt clar es que per la CUP el qui, qui havia de ser el president per un període que havia de ser de 18 mesos, ha acabat essent el més important.
La meva pregunta es si això era o ha estat així, per què no varen començar el 28S per atacar directament aquest tema i deixar-se de tantes reunions entre les dos coalicions cercant una programa d’acord?
Ara un cop ja han decidit que de cap manera seguiran endavant si no es canvia el candidat a president per part de JuntsxSi, demanen que aquesta coalició posi un altre persona al davant. El meu dubte es que en el cas improbable de que abans del proper diumenge dia 10 Mas fes un pas enrere i proposin un altre, es podria confiar en una CUP que ja s’ha vist que està dividida entre els que primer volen la independència i després ja arribara el pacte o programa social i els que pensen que primer s’ha d’aconseguir un programa social i després vindrà la independència? Jo entenc que no, i la prova es que l’endemà de la decisió de no recolzar a Mas el número 1 en el Parlament de la CUP, Antonio Baños, va dimitir del seu càrrec però no de seguir lluitant per la independència.
De totes maneres si la decisió de la CUP de diumenge hagués estat a favor d’investir a Mas, ho volien fer donant dos vots dels deu i la resta abstenir-se i a més sense estar d’acord en el programa que havien pactat. Realment hauríem tingut president investit però dubto molt que un govern estable, pel que potser hagués estat encara pitjor.
Qui ho explica molt bé es Vicent Partal en l’editorial de demà:
De les dues decisions la que finalment es va adoptar era aquella que era irreversible i la que trencava, sense remei, el tauler de joc. Si s’hagués adoptat la de cedir dos diputats a Junts pel Sí la moció de confiança en nou mesos era un instrument sensat en mans de la CUP per a fiscalitzar el funcionament del pacte i en tot cas tombar la presidència de Mas sense per això fer malbé el procés. La gran diferència entre les dues propostes era que la decisió de cedir els dos diputats era una decisió reversible a curt termini i que permetia rectificar i la de no investir era, en canvi, una decisió irreversible, la que no tenia ja sol·lució, la que no permetia cap rectificació possible. I la van prendre, insistisc, amb el cap de llista en contra i com a mínim sabent que la meitat exacta de la CUP estava en contra de que fos adoptada.
Avui les xarxes, articulistes i molta gent està demanant que s’arribi a un acord com sigui ja que mols creuen que si anem a unes noves eleccions l’independentisme perdrà pistonada. Segurament es cert, però també penso que al mateix temps l’unionisme també baixarà i potser els grans beneficiats són els que tornen a la pantalla del referèndum, jo diria que pactat amb l’Estat gaire bé impossible, que són la gent de Pòdem, o CSQP o En Comú Podem o com sigui que es diguin en les properes eleccions.
Punt i a part em sembla la posició d’ERC ja que qui semblava portar la batuta en les negociacions amb la CUP, Marta Rovira, en els darrers dies sembla desapareguda en combat i dona la impressió de que ERC s’està preparant per unes eleccions on es pensen que poden ser la força més votada.
I els independents de JuntsxSi? Dons suposo que hi haurà de tot, de moment sembla que Lluís Llach ja ha marxat cap el Senegal. I que faran Forcadell, Muriel i Romeva?
La resposta si no hi ha sorpresa de darrera hora a partir del dia 11.
Quan acabava aquesta entrada llegeixo:
L’ANC convoca concentracions demà per a exigir un acord a Junts pel Sí i la CUP
L’entitat no condiciona l’acord a que Mas sigui investit president
No veig que sigui un moment per exigir res i dubto molt que la CUP hi estigui en condicions i menys que ara Mas doni la passa enrere.
Potser l’error va ser «acceptar» que la CUP no formés part de la coalició independentista i preveure que el que ha passat podia passar.
Es cert que durant tota la campanya deien que no investirien a Mas, però que jo sàpiga i de moment ningú m’ho ha pogut contradir, en cap lloc del programa de la CUP es parlava de rebuig a una persona concreta que malgrat anava de quart a la llista sempre es va dir que era el candidat a ser president.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El partidisme no serveix per a fer la Independència. Passem a la VIA BÀLTICA.
Publicat el 3 de gener de 2016 per Salvador Molins i Escudé
Aprenguem la lliçó! :
1 – Fer la Independència és fer la Nació, no és fer política i menys partidista.
2 – Si hem d’anar al març, anem-hi a guanyar la Independència:
2,1 – Anant-hi junts, tots junts, amb un sol programa i un sol candidat pactats d’antuvi. Res de pactes post electorals.
2,2 – Apostant per la DUI i abandonant la idea de pacte amb Espanya que no hi serà.
2,3 – Assegurant primer de tot el vot exterior.
Amb aquestes tres premises poden recuperar la Recuperació i Restitució de la nostra set vegades centenària Independència.
Sense una d’aquestes premises farem un ridícul espantós.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, català dels catalans pro DUI, simpatitzant de l’UPDIC del Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.
———————
UNIM-NOS PER LA DUI
És hora d’anar cara barraca. Pacte per la DUI ja!
Units amb un sol President i amb un sol programa: LA DUI !