pepcanals

l'internauta d'Argentona

21 de setembre de 2015
1 comentari

QUAN ELS QUE VOLEN FER POR SÓN ELS QUE TENEN POR

Quan començo a escriure aquesta entrada estem a una setmana justa de les eleccions al Parlament de Catalunya que miri com es miri acabaran essent un plebiscit sobre si el poble català està a favor o no de la independència de Catalunya.

De com hem arribat en aquest punt no cal parlar-ne gaire dons crec que la majoria dels que llegiu aquest escrit un teniu molt clar. Els que no ho tenen tanc clar, o això sembla, són bona part dels polítics, periodistes i opinadors de la resta del estat.

En aquesta propera setmana seguirà l’intent desesperat, dels que podem anomenar espanyolistes, per aconseguir que els indecisos sobre a qui han de votar el proper diumenge ho facin per alguns dels partits que es decanten perquè Catalunya segueixi lligada a Espanya.

Malauradament sembla que el camí escollit es el de seguir fent de papus. Varen començar amb amenaces de criatura. Recordeu a que vagaríem per l’espai sideral?
Després cercant el recolzament de Merkel, Cameron, Obama. Crida molt l’atenció que en cap dels tres casos sortís la paraula Catalunya.
El mateix va passar el passat dijous quan el portaveu de la Comissió, el membre del Partit Popular europeu Margaritis Schinas, va recordar el que ja va dir el 2004 Romano Prodi, però sense anomenar la paraula Catalunya, «lagarto-lagarto».

El discurs sempre es el mateix, intentar que la por entri en el cos dels votants catalans i aconseguir que tinguin dubtes sobre el futur en cas de votar a Junts pel Sí o la CUP.
Com intenten fer por? Quedarem fora de la UE, no podrem fer servir l’euro, els pensionistes no cobraran les pensions, que l’exèrcit intervindrà, que les empreses estrangeres fugiran de Catalunya, (fins ara deia que no invertirien, però veuen que segueixen invertint), Catalunya no serà sostenible econòmicament, etc, etc..

Però arrel de la declaració de la patronal dels bancs i caixes es quan realment m’he adonat que els que volen fer por són els que realment tenen la por al cos. Per això em temo que en la propera setmana encara en veurem i en sentirem de més grosses.

La Declaració Institucional de la AEB i CECA és un document curt, quatre paràgrafs i menys de 20 línies. El primer que fa es dir que es volen pronunciar sobre els riscos per l’estabilitat financera si es trenca la legalitat vigent que pogués portar a l’exclusió de la UE i del euro d’una part d’Espanya.
Al meu entendre l’exclusió de la UE en cap cas seria automàtica, hauria de ser una decisió d’aquesta organització i si això pot perjudicar l’estabilitat financera suposo que els membres de l’UE ho tindrien en compte, no?. La exclusió del euro, cóm?

A continuació tornen amb la paraula exclusió. Segons ells això es produiria com a conseqüència de la ruptura unilateral del marc constitucional vigent.
En el full de ruta de Junts pel SÍ es diu:
El Parlament acabat de constituir aprovarà una declaració solemne en la qual es
proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, s’inicia el procés
d’independència. En la declaració es posarà en coneixement de les autoritats de l’Estat
espanyol, de les europees i de la comunitat internacional l’inici d’aquest procés.

Es a dir, abans de la ruptura unilateral del marc vigent s’inicia un procés per posar en coneixement de tots els estats l’inici d’un procés. Algú pot pensar que la comunitat internacional es quedara de braços plegats? Estem parlant d’una decisió que es prendrà després d’unes eleccions democràtiques.

S’establirà un marc jurídic transitori, aleshores no hi haurà inseguretat jurídica, no?
La proclamació unilateral no més arribarà en el cas que l’Estat espanyol, bloquegés l’autogovern de Catalunya. La UE seguirà fent costat al govern espanyol arribats en aquest punt. Ho dubto.

El comunicat de la patronal bancaria segueix dient que s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença a la zona euro del conjunt d’Espanya.
Em sembla molt bé la segona afirmació però en la primera es veu molt clarament la ma del govern del PP, més endavant ho explicaré.

I el darrer paràgraf es quan el comunicat obre una porta, al cridar als líder polítics perquè dialoguin i promoguin reformes que ens permetin seguir progressant.
I jo em pregunto, per què han esperat aquest moment per fer aquesta crida? Segons la meva opinió perquè ara si que tenen por. Ja no ho controlen. Per altre part per què primer amenacen i després fan la crida al diàleg.

Sobre el perquè es va decidir la patronal bancaria a emetre aquest comunicat en un moment tant important ho podem entendre llegint l’explicació que ahir donava el diari ARA.
Aquest diari va parlar ahir amb totes les entitats implicades, que van demanar no ser identificades. Un cop tirada la pedra, ningú es va voler responsabilitzar del text.
“La idea no ha sigut nostra”, es defensaven (els bancs catalans). “Nosaltres no volíem dir res abans de les eleccions”.

Sembla que CaixaBank va ser una de les impulsores del document però quan varen ser consultades les tres entitats més importants neguen haver liderat el debat. Aleshores qui ho va liderar?
Un dels bancs de fora de Catalunya va confirmar que hi va haver-hi pressions «institucionals» i afegia: ¿Tu creus que el ministeri i Rajoy no han pressionat?

Repeteixo ens queden set dies per tocar el cel, però encara rebrem mes atacs que caldrà saber contrarestar com s’està fent tant en els mítings com en la xarxa.
Es una oportunitat històrica i no podem fallar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!