pepcanals

Així es sentien els dos tertulians de la COPE que escoltava el matí del 10 de novembre quan anava d’Alcúdia a Son Servera.
Com deia en anteriors posts, quan viatjo a Mallorca obro la meva ment i llegeixo diaris i escolto emissores diferents del que estic acostumat i això m’ajuda a entendre que cada cop més la resta d’Espanya vegi als catalans com uns extraterrestres com diu en David Miró a l’ARA d’avui.
Escoltar els dos tertulians de la COPE feia riure sinó fos perquè la situació es força seriosa, però entre riure i plorar de pena crec que es millor riure.
Alguns dels adjectius que he pogut recollir aquests dies sobre la consulta del 9N ho diuen tot: Consultita, inútil, simulacre, pseudoconsulta, paròdia, informal, amateur, farsa, succedani, de mentida, festa popular, acte de propaganda política, …..
Dons es ben curiós que un acte tant qualificat amb menyspreu hagi ocupat tants espais en tots els mitjans de tot el mon. En la majoria d’espanyols per desprestigiar-lo, en la majoria del estranger intentant fer un anàlisi objectiu i en els catalans amb dues posicions. Els més tradicionals o unionistes o digueu-li com vulgueu, per avisar que a Catalunya està passant quelcom que cal tractar políticament, i els més sobiranistes magnificant el repte de que més de 2,3M de ciutadans anessin a votar malgrat la suspensió del TC.
Una de les situacions que més ha cridat l’atenció es que la nit del 9N, quan el fet de que la participació havia superat les previsions més optimistes per part dels convocants, la reacció del govern del Estat fos una compareixença a corre cuita del Ministre de Justícia, el més nou en el govern, davant de les càmeres de TVE i d’una manera força “cutre”. I que el president del govern trigués tres dies en dir la seva i també a corre cuita ja que marxava el mateix dia en viatge oficial a Austràlia.
Aquesta manca de resposta de Rajoy i la seva poca contundència ha irritat i molt als més defensors de la unitat d’Espanya i les crítiques en els principals mitjans de la capital varen estar molt dures. Volien sang 😉
Com llegia, no recordo on, s’ha passat de dir que no havia passat res a dir que havia estat un fracàs, de la farsa a l’anàlisi de la farsa. S’ha criticat que era una consulta anit-democràtica per la manca d’un cens, però en fan un anàlisi com si hi hagués.
Quan escric aquestes línies han passat deu dies des del 9N i es podria escriure gaire bé una enciclopèdia de tot el que s’ha dit i escrit sobre la jornada i les seves conseqüències. Un bon resum de la part escrita per la premsa de Madrid la podem trobar en la columna “Pareu màquines” del Àlex Gutierrez en el diari “ARA”.
L’endemà del 9N el mateix que jo vaig escoltar a la COPE es podia llegir en molts diaris, així EL MUNDO titulava, “La derecha del PP ataca a Rajoy por permitir el 9N”.
El diari pro PP per excel·lència “La Razón” hi dedica multitud d’articles i comentaris al que ells anomenen “desafio independentista”.
Així un dels titulars del endemà del 9N es: Desobediència, prevaricació i malversació de caudals públics. Anticipant-se a la possible actuació de la Fiscalia que no s’ha concretat fins avui. En un altre article deia que la Moncloa havia estès ponts cap a Mas i que amb el 9N s’havia estrenyi’t el marge pel diàleg. El director Francisco Marhuenda en el seu estil habitual deia que després de més de dos anys d’agitació partidista permanent amb el recolzament del Govern i els mitjans de comunicació que controla, bla, bla, bla. Per la seva part Toni Bolaño deia que la convocatòria va ser una marejada però baixa i fa els comptes del gran capità. José Maria Marco, escriu: ha sido y va a seguir siendo calificado de farsa, de disparate, de esperpento, entro otras cosas. Lo es, sin duda alguna, y de ninguna manera serán aceptables las cifras que suministre la “macroencuesta” festiva y participativa de la que ayer se responsabilizó Artur Mas.
A l’ABC Maria Jesús Cañizares sota el títol, “Artur Mas ejecuta hoy la farsa de un referéndum independentista” destacava un editorial de “Le Monde” “En Catalogne, un “vote” pour rien”, però l’endemà el mateix diari deia:
“La majoria dels mitjans espanyols no tenen la mateixa lectura (que l’ABC). Així el periodisa Luis Herro a “Libertad” diu que el vot del diumenge, en contra de les declaracions de Madrid, tindrà conseqüències reals en el país. Malgrat que després de la difusió de les xifres de participació el ministre de Justicia, Rafael Català, denunciés que havia estat un acte de propaganda estèril i inútil, sense validesa democràtica. I a continuació feia referència a altres articles de LV, l’executiu central ha de prendre nota del missatge del poble català, cal acabar amb l’immobilisme i destaca l’escrutini cívic i pacífic en la tradició política catalana. Vàrem assistir a una mobilització de tal amplitud que el govern central espanyol no pot ignorar.
Per no atabalar més acabo amb la crònica d’Hèctor Marín, casualment des de Castelldefels, alcalde del PP de traca i mocador veieu el vídeo de Salvados del 9N a partir del minut 23:02,
http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-9/capitulo-4-9-n-catalua_2014110700426.html#fn_ayuda_lay
escriu: «Es un paripé, un acto fraudulento, una pachanguita, una pantomima, un sucedáneo, un simulacro, una encuesta, una churrascada… ¿Sigo?», segons un home d’orígen gàllec que demana l’anonimat. L’autor del article, a diferència del que diu l’ABC i que després es va saber com ho havien intentat, diu que ell va intentar votar en altres taules i no li va ser possible, el sistema impedeix la duplicitat constata. També posa exemples del SI-SI de gent de fora. Es una crònica força realista.
Per fi el divendres dia 21 la Fiscalia ha presentat una querella contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera d’Educació la senyora Rigau.
Aquest es l’esborrany d’un escrit que m’ha demanat un membre de l’ANC d’Argentona fent un resum dels darrers dies.
Malgrat la forta oposició del govern espanyol, amb recurs davant del Tribunal Constitucional inclòs, el govern català, seguint el mandat de quatre partits amb un suport de 87 diputats sobre un total de 135 del Parlament, el passat 9 de novembre va aconseguir que més de 2,3 milions de catalans dipositessin un vot responen una pregunta sobre el futur polític de Catalunya. No més cal consultar la premsa internacional del 10 de novembre per comprovar que va ser un dia festiu i participatiu en el que una gran part del poble català va poder exercir quelcom tant democràtic com dipositar una papereta en una urna.

Al tractar-se d’una consulta sense cap efecte jurídic el President del govern català l’endemà de la mateixa va trametre una carta al President del govern espanyol demanant-li obrir una negociació per arribar a un acord per poder realitzar una consulta legal i pactada sobre el futur de Catalunya.
El president espanyol va trigar tres dies en comparèixer limitant-se a minimitzar la consulta i advertint sobre la il·legalitat i les conseqüències pels impulsors. El president català havia assumit davant de mitjans de tot el mon la responsabilitat de tot el procés.

La vigília i el mateix dia de la consulta les pàgines web de la Generalitat varen rebre un cyberatac similar en força al que es creuen països com la Xina i USA, que va arribar a posar en perill serveis bàsics com el de salut i seguretat. Tothom sospita quin era l’origen dels atacs però no es gens fàcil de demostrar. Les amenaces els dies anteriors a la consulta per part de tots els estaments del govern espanyol es varen multiplicar, fins i tot la delegada d’aquest govern a Catalunya, va amenaçar per carta als directors de les escoles on estaven previstes les votacions de la seva responsabilitat en el cas de l’apertura de les mateixes. Per evitar involucrar a funcionaris catalans, el govern de Catalunya va demanar uns dies abans 20.000 voluntaris que es fessin càrrec de tot el procés i en pocs dies ja s’havien inscrit més de 40.000.

L’endemà de la consulta una gran part dels mitjans de comunicació estaven indignats en primer lloc perquè el govern espanyol no havia impedit la consulta, i en segon lloc perquè el Fiscal General del Estat no havia fet cap acció primer per impedir-ho i després per processar als responsables. Fins i tot la presidenta del partit del govern espanyol a Catalunya el mateix dilluns deia que el Fiscal ja tenia preparada la querella, el que posava en dubte la independència de la Fiscalia.

Avui 21 de novembre la Fiscalia ha presentat finalment una querella contra el president i vicepresidenta del govern català i també contra la consellera d’Educació. Sorprèn que la querella s’hagi presentat després de que la Fiscalia General de Catalunya, orgànicament depenent de l’espanyola, uns dies abans manifestés per unanimitat de tots els fiscals que no veien arguments jurídics per la querella. Així dons l’han presentat per imposició jeràrquica.

Per tant seguim demanant el seu suport a la fi de que el catalans puguem votar de manera democràtica sobre el nostre futur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!