Dia de TAC.
Deixa un comentariHui és un dia d’aquells què semblen un test de resistència, amb el pacient en pla pacient i el personal sanitari en pla dominant.
A l’altra punta de la ciutat amb el maleït trànsit d’un plujós dilluns.
Arribe a casa desencaixada, amb prou faenes salude el porter, deixe el paraigua i me’n vaig directa al dormitori, em pose les velles sabatilles que els meus peus reconeixen com un bàlsam, he agafat un got, m’assente a contemplar el paisatge impressionista de la ciutat.
A la poca estona sona la meua música…la meua gran musica! MOZART..
El Requiem en D minor, tanque els ulls, comence a pensar i rellisque per les catedrals de Monet…em dorm..
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en General el 6 de desembre de 2016 per pepa
“Bon courage!”.
Rebi les meves salutacions.
Al llibre d’Eclesiastés (3:1, 4) hi podem llegir:
“Per a tot hi ha un moment oportú,
i un temps per a cada cosa en aquest món.
[…]
Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar”
A mi, ara em toca reposar. La quimio rebuda el dimecres a divendres, va començar els seus “efectes col·laterals” el dissabte al vespre. Avui ja vaig remuntant; però tot porta el seu temps. Tinc confiança en el Senyor, i no hem de regalar cap moment ni circumstància al gos sarnós, pare de la mentira i de la mort.
Gràcies per la música de Mozart.
Una forta abraçada amical. Moltes salutacions a les persones del seu entorn.
Atentament,
Joan
“Jehovà, Déu meu,
he clamat a tu, i m’has donat remei”
Salms 30:2
Moltes gràcies Joan pels seus ànims.
A vostè com li va?