 |
|
Països Catalans he sabut la notícia de la decisió del Tribunal Suprem espanyol d'anular la candidatura d'Iniciativa Internacionalista perquè, d'acord amb els noticiaris espanyols, tenia la convicció (sic) què darrera aquesta candidatura hi era l'entramat polític d'ETA. Si, senyors i senyores, tot i el que diga la Justícia (sic) espanyola -amb quina legitimitat?- no deixarè que els meus fills siguen instruïts en l'espanyolisme "constitucional" -com si açò fora sinònim de democràtic-. Si vaig objectar al servei militar i a punt de fer-me insubmís a la prestació social substitutòria -no em va fer falta, senzillament no vaig anar més enllà de vint dies en tot el període-. Com no vaig a fer-ho a aquesta assignatura, fins i tot em plantege objectar al sistema educatiu espanyol (encara que siga en valencià), per què no?  Ja he fet algunes reflexions al voltant dels orígens d'aquesta crisi, i com s'està traslladant a tots els nostres sectors productius, i en especial a la indústria de l'automòbil. Una indústria que té una especial significació quantitativa i qualitativa al nostre país (al llarg i ample), com ho demostra la localització de factories de les marques SEAT, NISSAN i FORD. a ningú no se li escapa ja a estes alçades què la crisi econòmica que patim és una crisi què té el seu origen en allò que podríem dir què ha estat la gran estafa del segle XXI.Donar com a garantia dels diners rebuts d'altres entitats financeres uns títols què es fonamenten en la titolatzió de totes les garanties hipotecàries ha estat, si més no, ingeniós.  he pogut observar que s'ha revifat, a l'aixopluc del calor de l'estiu, el debat sobre la necessitat de les centrals nuclears, en general, i al nostre país, en particular. I no vull passar l'oportunitat per dir la meua, personal, opinió. Ara què s'han acabat les Olimpiades de Pekín, faig una crida a tota la societat d'aquest, el nostre país, per promoure la candidatura de la ciutat de València (amb subseus a Alacant, Barcelona, Castelló de la Plana i les Illes) per a les Olimpiades de l'any 2020.Resten dotze anys per davant, tenim temps més que suficient per fer-ho possible. Sols depèn de nosaltres mateixos. Què ningú ens destorbe en el nostre objectiu.  Ara què ja sabem les xifres i, tot i què en una societat tant mediatitzada on les imatges substitueixen a més de mil paraules, ens ha faltat en el power-point del govern espanyol el mapa de la situació del finançament amb colors ("el mapa" que ens deia Vicent Partal en el seu apunt, tot i què aquest mapa ja el va fer un funcionari espanyol allà pel segle XIX, on ens qualifica de l'"España incorporada o asimilada"). Va haver una època (quan era membre de l'Executiva nacional de les JERC, allà el 1995) que utilitzàvem aquesta frase per definir aquelles persones què fan política des dels despatxos, sense tocar territori i, menys, encara, copsar el carrer dia a dia. Tot sembla que el Sr. Trichet, president del Banc Central Europeu, pateix aquest síndrome, què anomenàvem "fluorescent". |
Comparteix a Facebook
Accés de l'autorEls meus enllaçosD'INTERéS
EUROPA
GENT QUE S'ESTIMA EL PAíS
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
