Permeteu-me publicar en el meu bloc l´excel.lent article del company Sico Fons, sobre el tancament de TV3 al País Valencià: Els miserables no és només el títol d’una de les novel·les més famoses de l’escriptor romàntic francés del segle XIX Victor Hugo, els miserables és també el nom amb el que hauríem de qualificar a
Dijous dia 2o de gener en tornar a casa per la nit em vaig quedar glaçat, i no pas pel fred. En veure que els cinemes Lauren Sant Andreu estaven tancats per sempre. Dues pancartes expressaven l’angoixa dels treballadors per les mensualitats no rebudes des de fa mesos. El tancament d’un cinema sempre és una
En el obituari publicat en l’edició de La Vanguardia de dimecres dia 17 de novembre d’enguany , es fa un excel·lent reconeixement a la figura de Francesc Beato. La mort sobtada i absurda de Francesc Beato ens ha deixat orfes, doncs ell era un referent destacat de l’excursionisme català. Vaig tenir la gran sort de
Transcric l’article de Sico Fons el qual dedica al seu avi matern Pasqual Fons: En aquest text em propose parlar i retre un homenatge a una persona que tot i no haver conegut, em resulta molt propera: el meu avi matern Pasqual Fons Palomares, que va morir –va ser assassinat, deixem-nos d’eufemismes– l’any 1939. La
Nascut a Barcelona l’any 1902, Tomàs Roig i Llop va ser escriptor, advocat, poeta i polític barceloní, i pare de l’escriptora Montserrat Roig. Es va llicenciar en dret i va exercir de perit cal·ligràfic. Entre el 1933 i el 1935 va ser director de la revista “Catalunya Ràdio”, portaveu de “Ràdio Associació de Catalunya”. De
Gràcies a l’opció de TV3 a la carta he pogut veure el documental sobre el llegat Centelles, emès al 30 Minuts de diumenge passat. M’ha agafat un cobriment de cor i com no, molta emprenyamenta. Per una banda, per la pirueta – si voleu legítima, però moralment fastigosa- dels fills de l’Agustí Centelles i per
LA UNIÓ ESPORTIVA SANT ANDREU NO POT PUJAR A SEGONA A, PERÒ TÉ UNA AFICIÓ DE PRIMERA En el darrer i decisiu partit a l’estadi Narcís Sala, els quadribarrats es jugaven l’accés a 2A, però l’empat no va ésser suficient. Enrere quedaran els penals de Ponferrada, el penal inexistent al Mini Estadi, l’altre penal no
Una publicació d’Esquerra i el perquè de les celebracions del Barça a Canaletes (Extret del llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, de Pau Vinyes i Roig. Duxelm i Fundació Josep Irla. Barcelona, 2010) El periodista nord-americà Lawrence A. Fernsworth en aterrar a Barcelona el 1931, va obrir els ulls tot
Avui, de matinada, ha mort el meu oncle Joan Antoni. No sé pas si us n’he parlat d’aquest oncle. De fet era un desconegut entre vosaltres, donat que va viure reclòs, al llarg de més de 30 anys, en un sanatori frenopàtic per motius de salut mental. Era l’únic noi dels set fills d’en Tomàs
«Ventalló és un home que no té disfresses, que no és un Samaranch» 03/05/10 02:00 – // <![CDATA[ var prefix = 'mailto:'; var suffix = ''; var attribs = ''; var path = 'hr' + 'ef' + '='; var addy16323 = 'aballbona' + '@'; addy16323 = addy16323 + 'elpunt' + '.' + 'info'; var addy_text16323
En Samaranch fou una figura camaleònica, un subjecte que va saber reciclar-se a si mateix, passant de figura important del franquisme a icona del moviment olímpic i esportiu. En Joan Antoni Samaranch va néixer al 1920. Amb 18 anys fou cridat a files pel bàndol republicà durant la guerra civil espanyola (1936-39), però desertà i
El llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, biografia a càrrec de l´historiador Pau Vinyes i Roig, surt publicat per Sant Jordi. Editat per l´editorial Duxelm i amb el suport de la Fundació Josep Irla, el llibre preten descobrir tot un personatge del periodisme i de la política catalana. Joaquim Ventalló
MARÍA TITOS JOAQUIM Coello A Occident tots som fills de la Revolució francesa. Amèrica i Europa es configuren a partir dels principis revolucionaris: llibertat, igualtat i fraternitat. La Revolució burgesa té dues grans fites: el 1775, amb la revolució i la independència americanes, i el 1789, amb la Revolució francesa. S’acaba amb una societat de
Out of the night that covers me, black as the Pit from pole to pole, I thank whatever gods may be for my unconquerable soul. In the fell clutch of circumstance I have not winced nor cried aloud. under the bludgeonings of chance my head is bloody, but unbowed. Beyond this place of wrath and
Omer Goldman, filla d’un antic cap del Mossad, explica perquè prefereix la presó al servei militar. Omer Goldman és una noia bonica, esvelta com una model. Mai quieta, molt nerviosa, espera amb ansietat la pèrdua de la seva llibertat. Durant els mesos abans de refusar la incorporació a files a les forces de defensa va