Avui mateix hem rebut un grapat de caixes amb la segona edició de Teoria del caos. Dissabte passat, en la fira del disc del Dia de la Música a Greenspace, vàrem vendre el darrer exemplar que ens quedava de la primera edició de fàbrica: des del 12 d'abril de 2008, fa tres mesos aproximadament, hem venut mil discos, entre botigues especialitzades, ateneus i centres culturals, internet i després de cada actuació, si és que ens recordem d'avisar-ho des de l'escenari i si montem a temps la corresponent tauleta de merxandatge... Els CDs nous han arribat just en el moment oportú perquè, segons ens comenten, la botiga on-line de la nostra plana web ha rebut una allau de formularis de compra des de dimarts passat, que tingué lloc la cerimònia de lliurament on ens fou atorgat el Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó d'autor, Gràcies!
Em comuniquen que s'han produït alguns problemes amb la botiga on-line de la nostra plana web: per qüestions de servidors i coses que no entenc massa bé (i per això no intentaré explicar-les, sóc un autèntic trompellot de la informàtica aplicada!), durant les darreres setmanes els formularis de compra no han arribat als destinataris i, per tant, no s'han pogut fer els enviaments com corresponia. Si heu fet alguna comanda últimament i no heu rebut cap correu electrònic de confirmació de l'empresa Gatamaula Produccions, és que el vostres formularis no han arribat. Fins que no subsanem aquest problema, podeu sol·licitar el vostre exemplar de Teoria del caos enviant un correu electrònic a l'adreça botiga@paualabajos.cat especificant les vostres dades postals (nom i cognoms, adreça i número, codi postal, població, comarca, telèfon de contacte i la quantitat de còpies que desitgeu). En qüestió d'unes hores rebreu un e-mail de confirmació de Gatamaula Produccions avisant que han rebut la comanda i en cosa de tres o quatre dies el carter tocarà a la porta de casa vostra i us lliurarà un paquet certificat contra-reembors. Les despeses d'enviament, que són de 5'94 € (per culpa dels lladres de Correus, que et trauen els budells amb les seues tarifes de "servei públic"), només es paguen una vegada. Si demaneu dos o tres discos, les despeses d'enviament continuen siguent les mateixes, cinc euros coma noranta-quatre afegits a la suma dels preus dels CDs. Disculpeu les molèsties!
Aquest matí ens han arribat les primeres caixes de CDs de Teoria del caos. Ha costat vora 6 ó 7 mesos de parir, però avui la satisfacció de poder tindre l'objecte entre les mans és immensa. Després d'algun que altre contratemps, per fi el nostre segon disc veu la llum, encetem una nova aventura. Ara arriba el moment de la veritat: els crítics més primfilats, sense cap mena de dubte, són els espectadors; i jutjaran el nou treball amb la virulència necessària, sense compassió ni mitges tintes. No puc negar que tinc un nuc en l'estómac: composes les cançons en la intimitat, les mostres als teus companys per començar a assajar-les, inevitablement passen per altres mans i oïdes quan arriben a l'estudi de gravació, però quan el disc està fabricat, quan ix de la impremta, és quan deixa de pertànyer-te definitivament. Ara és patrimoni del públic: nosaltres hem perdut tot el control. Per una banda estem tranquils perquè hem fet el disc que volíem fer, però, per altra, també estem a l'expectativa de la reacció dels primers oients. Els que sí que és cert és que la botiga on-line funciona a ple rendiment i que no han parat d'arribar comandes durant tot el cap de setmana! Senyores, senyors, el peix està venut...
Novetats a www.paualabajos.cat: Laia ha penjat una web provisional on ja es pot escoltar i descarregar el primer single de Teoria del caos: es tracta de Contra el ciment, la cançó que obri el nou disc. Al llarg dels pròxims dies apareixerà també en aquesta mateixa plana un apartat de botiga on-line, on a partir del 12 d'abril de 2008 podreu emplenar el formulari corresponent i fer la vostra comanda! La fotografia que n'hi ha situada en el centre de la pantalla és la mateixa que farem servir a la portada, o siga que donem també per desvelada quina serà la imatge gràfica del disc! Companys i companyes, açò comença a rodar!
El nou disc ja està a puntet de caramel! A partir del dia 12 d'abril es podrà adquirir a través de la botiga on-line que habilitarem en la nostra plana web (www.paualabajos.cat) i en la tauleta de merxandising que posarem després de cada actuació. A les botigues especialitzades tardarà una miqueta més en arribar, però paciència... Per a anar obrint boca, us oferim en exclusiva el primer tall del CD, que porta per títol Contra el ciment: d'aquesta manera us podreu fer una idea de com sonaran la resta de temes de Teoria del caos. Esperem que us agrade!
Açò s'acaba. El CD que vàrem cremar ahir de vesprada és quasi perfecte, exceptuant alguns detallets del so, sense importància, que cal polir. Tot sona brillant, amb força, les melodies dels instruments s'entenen molt bé, la presència de la veu, el punx de la bateria, les textures de l'orquestra de cambra estan molt aconseguides. Els temes ja funcionen, tot i que encara queda pendent un últim procés, la masterització. Treballem durant tot el matí, fins que a l'hora de dinar arribem a la conclusió que la barreja ja està a punt. Hem acabat la nostra feina i ara li toca el torn al Juanjo. M'acomiade a corre-cuita del Nyanyo i de Toni, arreplegue la maleta i faig cap a l'estació de Manresa, a veure si em dóna temps a agafar l'últim euromed cap a València, que porte deu dies fora de casa i ja tinc moltes ganes de tornar. Arribe a Barcelona a una hora prudencial, passe per casa de Laia, que ja porta més avançat el disseny del digipack, que apunta bones maneres, segur que quedarà de categoria! Posem el CD amb la barreja final en el reproductor del seu ordinador i sona molt bé, tenia ganes de comprovar-ho perquè no és el mateix escoltar les cançons en els superaltaveus de l'estudi de gravació que en un reproductor estàndard que, al remat, és el que la gent utilitzarà per escoltar aquest disc. Prova superada! M'acomiade de Laia, li agraïsc tot el suport moral i logístic que m'ha prestat durant aquestos dies, la veritat és que m'ha ajudat moltíssim. Isc al carrer, em clave per la boca de metro d'Urgell i em dirigisc a l'estació de Sants. Compre un bitllet per al primer tren que vaja cap a València. Demà tenim concert en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i em vindrà bé dormir a casa aquesta nit i descansar.
Ens alcem de bon matí, desdejunem i posem un CD amb la barreja del disc, tal i com la vam deixar ahir de nit, en el reproductor de l'ordinador. Ben mirat, l'estudi és una mena de laboratori, on les condicions són les més favorables per al tractament de so: és per això que l'escolta d'avaluació la fem fóra de l'estudi, en la ràdio del cotxe o a través dels altaveus de l'ordinador de Xuclà. A fi de comptes, la majoria de la gent que compra discos no se'ls posa en superequips d'alta definició, més prompte escolten música en el cotxe, en l'ipod, en l'ordinador mentres treballen... Tornem a repetir el procés del dia anterior i anotem qualsevol aspecte que considerem modificable. Els temes ja sonen millor, tota la feina que vàrem fer ahir es nota bastant. Algunes de les cançons estan quasi acabades, o almenys a mi no se m'acudeix ja com millorar-les. Ara queden algunes qüestions de textures i equalitzacions que pràcticament no es perceben si no tens una oïda clínica com la del Nyanyo. Una vegada apuntades totes les modificacions pendents, fem cap a l'estudi de gravació. Ens espera una nova jornada maratoniana, però tenim moltes ganes de clavar-li mà a la barreja. En realitat, ja quasi hem acabat! Durant el procés de mescla, perds la noció del temps. Les hores passen sense adonar-te'n: mires per la finestra i, de sobte, et percates que s'ha fet fosc i que ja deuen ser més de les set. Els temes que més verds teníem eren Línia 1, Síl·labes de vidre i València, 9 d'Octubre. Hem treballat de valent i al final de la vesprada cremem un CD amb la mescla tal i com la hem deixat. Per com sonen les cançons, no crec que es puguen fer molts més canvis. Si demà la barreja passa la "prova del cotxe", no tardarem massa a enviar-la a masteritzar. Quines ganes!
Després de les vacances de nadal i d'alguns contratemps, reprenem la gravació de Teoria del Caos. Una vegada enregistrats tots els instruments, passem a la barreja dels temes. Nyanyo i Xuclà han passat el primer cap de setmana de febrer netejant i endreçant les sessions de treball del mes de desembre. Només arribar a Manresa, el dilluns 4 de febrer, pugem a l'estudi i tinc l'oportunitat d'escoltar un primer plantejament, unes premescles matineres del que serà la barreja final del disc: una espècie d'esborrany de les cançons, que s'ha d'anar polint i cuidant al mil·límetre. Fem una primera escolta de tots els temes i anotem qualsevol aspecte que pensem que s'ha de treballar: netejar alguns sorolls, equalitzacions que falten per concretar, jocs de volums, algunes frases millorables de la veu. Feia pràcticament un mes que no escoltava les cançons noves i, la sensació és immillorable. Havia perdut la perspectiva amb quasi un mes d'aturada forçosa: Euskadi batega em sona bestial, l'orquestra es filtra a través de tots els poros de la pell; Contra el ciment quasi segur que serà el tema que òbriga el disc, ja ho havíem mig decidit a Real de Montroi, però en escoltar la premescla em reafirme a bastament; València, 9 d'Octubre i Lletania tenen més força de la que recordava. Després de l'eufòria, ens posem a treballar intensivament. Ens passem de les dotze del migdia fins a les nou passades cara a la taula de mescles. El programa que fem servir per a l'edició, protools, té molts colorets i diagrames d'ones de so. Si no fóra perquè, de tant en tant, faig una ullada per la finestra cap a les masies properes a l'estudi, pensaria que el programa informàtic ens ha xuplat! Per a canviar una miqueta de dinàmica, gravem un parell de frases de veu que havien quedat una miqueta saturades en la primera presa. A les vuit de la nit, Xuclà torna a l'estudi per supervisar tota la feina que hem estat fent i retocar algun que altre detall de guitarra clàssica. En acabant, marxem a sopar a una creperia de Manresa amb Cris Juanico (Ja t'Ho Diré) i Juanjo Muñoz (Gossos), que juntament amb Toni Xuclà conformen el trident musical batejat com a Menaix a Truà. Estan preparant a Manresa les cançons del proper disc, o siga que prompte tindrem bones notícies. Per cert, que Juanjo Muñoz ja està ja mentalitzant-se per a masteritzar el nostre disc, només acabem les barreges. Comença a percebre's la llum al final del túnel!
Pugem a Manresa el dimecres per la nit, just a punt per a jugar el meu segon partit de futbol a Sant Fruitós del Bages. Laura ens acompanya al poliesportiu i poc li falta per a morir congelada a escassos metres de la línia de banda. Després de la merescuda dutxa, sopem en una bocateria de Manresa que es diu Globus. Es tracta d'un local molt ben ambientat amb un escenari situat al fons. Li preguntem a Xuclà si s'hi organitzen concerts amb freqüència i ens diu que ell va actuar fa molts anys, però que ara només s'utilitza per a fer directes en comptades ocasions, que no té una programació estable. Al dia següent, després de desdejunar, ens dirigim als estudis Kay. Volem enregistrar novament alguns dels violins que gravàrem a València: no perquè sonen malament, sinó perquè estem buscant un so més càlid per a un dels instruments bàsics de les nostres cançons, un pilar indiscutible de la Teoria del caos. Comencem amb Síl·labes de vidre, on s'estableix un joc molt especial amb el violoncello i el piano. Continuem amb Sense equipatge i Línia 1. Es fa l'hora de dinar. Com que estem treballant contrarrellotge (a les sis, com a molt tard, hem d'acabar), decidim menjar en la cantina de la benzinera de Salelles. Acabem en quatre mossos i una altra vegada al tall. Reprenem la gravació del violí amb Contra el ciment i Tinc una mania inconfessable, que són els dos temes on aquest instrument té una rellevància més preponderant. Al voltant de les cinc Laura ja ha acabat tota la seua feina. Em queda una hora, si fa no fa, per enregistrar unes quantes preses de veu de Tinc una mania inconfessable, mirant d'aportar-hi una miqueta més d'energia. En el moment de gravar-la portava tal cansament acumulat, que es nota en la pesantor de la veu. A les sis i deu acabem. Ens acomiadem de Marc i de Xuclà i agafem l'autovia cap a Barcelona perquè Laura ha de prendre l'euromed de les vuit i mitja a l'estació de Sants. Jo em quedaré a la ciutat tot el cap de setmana, ja que vénen mons pares de viatge. Reprendrem la gravació després de nadal, els dies 7, 8 i 9 de gener. Fins llavors, ens menjarem les ungles de la impaciència, com diu Alfred en un comentari anterior.
El dilluns de matí es reprén la gravació de Teoria del Caos sense la nostra presència. Laura i jo encara estem a València, però Xuclà i Nyanyo aniran avançant feina des de Manresa: comença la jornada amb la gravació d'un passatge d'acordió per a la tornada de Lletania. En acabant, li toca el torn a Sense equipatge, que necessita un solo de guitarra clàssica en un dels parèntesis instrumentals del tema. Toni s'encarrega de gravar-lo i editar-lo perquè el dibuix melòdic d'slide que havia deixat enregistrat en l'estudi de Real de Montroi (tot i sonar francament bé) no acabava de ser coherent amb el concepte estilístic de la cançó. Per la vesprada, telefone a Xuclà perquè m'explique com està anant tot i em comunica que a Nyanyo li ha sorgit un contratemps important i que ens veurem obligats a alterar la planificació que férem divendres. En lloc de pujar a Manresa el dimarts de vesprada com havíem acordat, serà millor que ens hi desplacem dimecres a la nit per poder ficar-nos a treballar l'endemà de bon matí amb el Marc, que ens farà el favor de substituir excepcionalment el Nyanyo durant la seua indisposició i es farà responsable de la taula el dijous per tal de gravar els violins que falten i corregir alguna que altra veu. L'únic inconvenient d'aquest canvi de plans és que haurem d'ajornar les barreges fins a després de nadal, tenint en compte la proximitat de les festes i els compromisos inexcusables d'aquestes dates, però, pensant-ho bé, ens vindrà de categoria desconnectar durant un parell de setmanes i escoltar el disc des d'una perspectiva gens contaminada. Per altra banda, canviant diametralment de tema, aprofite la vesprada del dilluns per arrimar-me a Real i passar-li a Vicent Sengermés el CD amb la versió quasi definitiva de Pamflet per al disc de Ca Revolta. He quedat també amb Toni de l'Hostal per gravar la veu en un dels temes que integraran el primer treball discogràfic de Les Mãedéus: no vull avançar cap informació per no carregar-me el factor sorpresa, ja l'escoltareu quan isca al carrer amb les vostres pròpies orelles, però el que sí que us puc assegurar és que no tindrà cap mena de desperdici!
Última jornada de la segona setmana de gravació. Comencem a treballar en l'edició d'aquelles veus a les quals encara no hem clavat mà. Ens dediquem a destriar les millors preses de les veus que hem anat enregistrant aquestos dies. Un dels temes que ens resulta més complicat és Comptat i debatut, un poema musicat que parla sobre la situació política que viu actualment el País Valencià i que ens ha servit per a introduir la cançó Futur en venda en infinitat d'actuacions. És una de les més difícils perquè el joc entre la veu i el piano és molt lliure, depén de la connexió de cada moment entre Fede i jo, i cada viatge ens ix d'una manera, segons la inspiració i l'expressivitat de cada presa. Amb tot, hem quedat molt satisfets amb el resultat i agafem amb ganes la resta de temes. Després de dinar ens dirigim cap als estudis Kay. Aquesta vesprada serà intensa: hem de mesclar i masteritzar una de les cançons del disc, Pamflet. Encara no hem acabat de gravar tots els instruments del disc i les barreges estan previstes per a la setmana vinent, però vam decidir enllestir aquesta cançó abans del dia 15, perquè s'acabava el termini per a poder cedir-la per a un CD recopilatori amb grups i solistes del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) que s'editarà durant el mes de gener com a mostra de suport a Ca Revolta, ara que està passant un moment difícil, tenint en compte que l'Ajuntament de València els està fent la vida impossible: multes i més multes i la impossibilitat de desenvolupar una programació d'activitats culturals i musicals com la que voldrien. Ens passem tota la vesprada treballant-hi i em sembla que ha quedat de cine. Els envie a Laura, Alfred i Gus la cançó en mp3 per correu electrònic i em diuen que els ha encantat. Abans de tornar a casa de Toni, planifiquem la setmana pròxima, dossifiquem totes les feines que tenim pendents abans del dia 21 de desembre, que serà la darrera jornada de gravació. Quan tenim l'agenda enllestida, faig les maletes a corre-cuita, les col·loque de qualsevol manera en el cotxe i m'encamine cap a l'autopista. Passaré a València aquest cap de setmana: ens l'hem pres de descans, em servirà per desconnectar una miqueta i ja fa temps que no coincidisc amb la família i els amics...
Comencem la jornada editant l'orquestra de cambra que vàrem gravar en el Musical d'Alquàs. Es tracta d'un dels temes més especials del disc. Vaig escriure la lletra d'aquesta cançó durant un dels moments més delicats dels darrers anys pel que respecta al conflicte basc. Per aquesta raó em feia molta il·lusió comptar amb la col·laboració d'un cantautor d'Oñati al que admire i respecte des de fa uns quants anys, Ruper Ordorika. Després del darrer concert que va oferir a València, a la sala d'actes de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, li vaig proposar de participar en la gravació del disc i va accedir encantat. Ens vàrem conéixer a Castelló de la Ribera, fa dos estius, en un interessantíssim cicle de cançó que organitzen cada any. Mesos després vindria la part difícil, fer malabarismes amb les dates perquè poguérem coincidir en l'estudi de Manresa. Ruper ha realitzat una gira molt intensa de presentacions del seu últim disc, Memoriaren mapan, que fins i tot l'han portat a actuar a Manchester, Leeds o Praga en octubre i novembre. A més a més, durant el mes de desembre té previst preparar un disc en directe d'aquest espectacle. Amb una agenda tan apretada, es complica considerablement aquesta col·laboració. Al remat, després de pegar-li voltes i més voltes, decidim confiar en les noves tecnologies i optem per enviar-li per internet una còpia de l'arranjament per a orquestra de cambra d'Euskadi batega que va confegir Laura. Ell gravarà la veu des del País Basc i ens enviarà la consegüent pista d'àudio per poder afegir-la a la barreja final. És evident que no és la manera més ortodoxa de fer les coses, però no ens quedaven moltes més alternatives i per a mi era molt important la seua presència en una cançó com aquesta. Després d'enviar-li l'arxiu per correu electrònic, ens n'anem a dinar. Per la vesprada encara hem d'enregistrar un pandero en Pamflet i un passatge de guitarra clàssica per a Tinc una mania inconfessable i també haurem de clavar-li mà a alguns temes que portem verdets. Demà és divendres, quan acabem a l'estudi, agafaré l'autopista i passaré el cap de setmana a València: tinc ganes de desconnectar una miqueta.
Ens alcem al voltant de les deu, una miqueta més descansats, desdejunem i ens fiquem a treballar en l'estudi Microcosmos: es tracta de l'estudi de gravació i edició que Xuclà s'ha montat a casa per per tal de realitzar feines de producció que no necessiten un gran desplegament tècnic. Aquest matí anem a dedicar-lo a editar les veus que vàrem gravar dilluns i dimarts. Mentrestant, Nyanyo anirà treballant simultàniament, pel seu compte, en la barreja dels temes que porten més instrumentació. D'aquesta manera, guanyarem un temps preciós. Editar veus consisteix a escoltar totes les preses que hem enregistrat de cada cançó i anar combinant-les de manera que la lletra s'entenga el millor possible i tinga la intenció i l'expressivitat que desitgem. Ens passem unes quantes hores de cara a l'ordinador fins que comencem a tindre gana: Toni es trau de la màniga un plat de macarrons en forma d'hèlix amb tonyina i gambes a la salsa de curry. Espectacular! El disc no sé com eixirà, però el paladar estem cuidant-lo a base de bé... Després de dinar fem una altra vegada cap als estudis Kay. Nyanyo té preparats tres temes per enregistrar-hi la veu: Tinc una mania inconfessable, Pamflet i Comptat i debatut. Em semblen de les cançons més complicades que n'hi ha en el disc, però tampoc no ens suposen massa contratemps. A les vuit de la nit, pleguem. Toni ja em va avisar que em portara roba d'esport perquè els dimecres se sol organitzar una patxanga de futbol-sala amb professionals del gremi musical de la comarca en un poliesportiu de Sant Fruitós de Bages, un poblet molt proper a Manresa. Aquesta vegada, però, som tanta gent per a jugar, que es decideix organitzar un partit de futbol-7 en un camp de gespa artificial una miqueta més espaiós. Entre els jugadors dels dos equips podem trobar tècnics de so, productors, músics de tota mena com ara Toni Xuclà o la formació de pop-rock Gossos quasi al complet, Juanjo Muñoz inclós, que s'encarregarà de fer-nos la masterització del disc a principis de gener, quan tinguem tot el material enllestit. Del resultat no me'n recorde, la veritat: el que sí que puc dir-vos és que ens vam pelar de fred, dos graus sota zero no són cosa de broma.
El segon dia el dediquem primordialment a gravar veus: agafem tema per tema iels anem endreçant progressivament fins que comencen a agafar color i arriba el moment de cantar-hi damunt. Nyanyo s'encarrega de deixar-los ben polidets perquè la base sone ben compacta i consolidada i em resulte el més còmode possible afegir la veu. En la sala seca n'hi ha un aparell que simplifica moltíssim la feina: és una espècie de mesclador portàtil que permet regular-se un mateix els volums dels instruments de la barreja, sense haver de demanar al tècnic "puja'm la guitarra, baixa'm la bateria, no escolte bé el baix, etcètera". Pel matí ens dóna temps a fer dues cançons: València, 9 d'Octubre i Síl·labes de vidre. A l'hora de dinar, Toni em porta a una alqueria prop de Salelles, a uns quinze minuts en cotxe dels estudis Kay. És una fonda anomenada Ca la Iaia, un restaurant rural on per un prou mòdic et serveixen menjar cassolà a l'altura del que et podria fer la teua pròpia àvia, la veritat és que el nom està ben aconseguit i, a més a més, la cuinera guisa de categoria. Amb la panxa plena, tornem a l'estudi i ens posem una altra vegada mans a l'obra. Seguim el procés que havíem deixat a mitges i aguantem enregistrant veus fins les vuit i mitja passades. Ens dóna temps a fer dues cançons més: Lletania i, després d'editar durant una bona estona la gravació de l'orqustra de cambra, Euskadi batega. Al final de la vesprada tinc la gola una miqueta cansada i decidim deixar lels temes que queden, que ja en són pocs, per al dia següent. Marxem a casa amb moltes ganes d'agafar el sofà, comença a pesar la setmana intensiva de Real de Montroi. Ens n'anem prompte al llit, que encara queda molta setmana per davant i estem fets caldo.
Després d'una infinitat de peatges, arribe a la ciutat de Manresa. Telefone a Xuclà, que em ve a arreplegar a l'estació de Renfe i des d'ací ens desplacem cap als estudis Kay, que estan situats fora de l'àrea metropolitana del municipi, entre alqueries i conreus. Nyanyo ve a obrir-nos la porta: és el tècnic que s'encarregarà de comandar aquesta nau espacial plena de botons, potenciòmetres, fàders i llumenetes de tots els colors. És com entrar en una sala de control de l'Agència Espacial Europea, es podria llançar un coet a Júpiter amb tots els aparells que n'hi ha repartits per l'estança. Després de les presentacions passem a escoltar el que hem gravat a Real de Montroi perquè Nyanyo puga fer-se una idea de quin tipus de disc volem enregistrar. Fem una escolta d'aproximació, les cançons encara sonen una miqueta brutes, però resulta satisfactori comprovar que n'hi ha una bona matèria prima i ens podem fer bones expectatives del resultat final. Després d'editar mínimament la secció rítmica de Contra el ciment, em correspon afegir-hi la veu. Provem amb diversos micròfons i compressors fins que trobem la combinació més adequada per a la meua manera de cantar. Fem quatre passades i n'escoltem el resultat: cada presa és millor que l'anterior, això demostra que a poc a poc vaig escalfant la gola (i sense l'afinador de la Serra de Mariola, que conste!). Passem a una altre tema: Línia 1. Em fa l'efecte que la bateria, el baix i el piano li aporten moltíssima energia. Amb el format minimalista de guitarra acústica, violí i veu que venim fent en directe des de fa aproximadament un any, el missatge té bona cosa de força, però res comparable amb la nova versió que hem gravat amb banda completa per a Teoria del caos. Es fa l'hora de dinar i aprofite per instal·lar-me en casa de Toni. Desfaig la maleta mínimament en l'habitació de convidats i una olor suculenta puja des de la cuina. Són uns espaguetis amb salsa de tomata i formatge amb tàperes balears. Impressionant! La salsa de tomata de Xuclà és increïble, podrien perfectament declarar-la patrimoni de la humanitat... Després de dinar fem una altra vegada cap a l'estudi. Per la vesprada n'hi ha més feina d'edició i de recerca de textures, però a punt d'acabar aquesta jornada encara n'hi ha temps per posar la veu a Sense equipatge. A les vuit passades marxem cap a casa. Demà més.
Després d'arreplegar a Alfred en l'estació de trens de Catarroja, ens desplacem una vegada més cap als estudis Cambra. Hui és el torn de les guitarres: no n'hi ha massa feina perquè hem anat gravant-ne alguns passatges a trossos i a mossos cada volta que teníem alguna estona lliure. Estem seguint el plàning de gravació fil per randa i podem dir tranquil·lament que anem bé de temps. Hem ajornat la gravació d'alguns instruments secundaris (detallets puntuals i experiments sonors que no sabem a ciència certa com quedaran) per a la setmana pròxima, als estudis Kay de Manresa (el Bages), de manera que ens centrem en les poques guitarres que queden, conscients que tenim tot el dia per davant. A mitja vesprada apareixen a l'estudi Laura i Víctor, que vénen acompanyats per Laia Marquès que, a banda de ser una molt bona amiga meua, és la responsable de la nostra pàgina web i de l'apartat artístic del CD (portada, llibret, fotos, dissenys i més coses). Una miqueta més tard arriba Gus i ens juntem tots els músics de la nova formació de directe exceptuant a Fede, que se n'ha anat de viatge aprofitant el pont de la constitució. Al voltant de les vuit i mitja de la nit donem per acabades les guitarres més essencials del disc: encara tindrem oportunitat de gravar algunes coses la setmana pròxima i necessitem descansar amb urgència. Portem una setmana treballant sense parar i fent jornades massa intensives, comencem a estar una miqueta saturats. Agafem la carretera cap a Torrent i, com que encara és prompte, Xuclà decideix anar-se'n a casa aquesta mateixa nit, pensat i fet. En principi estava planificat que eixira diumenge de vesprada, però ja tenim la feina acabada i prefereix viatjar de nit i descansar tot el dia de demà i reprendre així la gravació el dilluns amb les bateries totalment recarregades.
Xuclà ha dormit més de dotze hores de rellotge, des d'ahir a les vuit de la nit que arribàrem a casa fins a les onze passades del matí del dia següent. Supose que serà el que es coneix com una "son reparadora". Es troba substancialment millor, encara no està massa catòlic però es pren un té de roca per a desdejunar i una altra vegada a la carretera. Arrepleguem a Laura en Alaquàs i ens dirigim cap a Real de Montroi. Ens fiquem de seguida mans a l'obra. En quasi totes les cançons n'hi ha arranjaments de violí, de tal manera que hem planificat un dia sencer dedicat a aquest instrument, volem gravar amb tota la tranquil·litat del món. Després d'enregistrar l'acompanyament de Síl·labes de vidre, Tinc una mania inconfessable i Contra el ciment, ens n'anem a dinar al Mesón Extremeño que està situat a tocar de ca Vicent. Mengem una amanida i alguna cosa lleugera per oferir-li una miqueta de treva a la panxa, més que res. Alfred em va telefonar ahir per la nit i em va dir que també s'havia posat fatal de l'estómac. Dinar i sopar fora de casa tots els dies no és molt saludable, està més que comprovat. Allà a les quatre tornem a la feina: queden Lletania, Sense equipatge, Línia 1 i un parell de provatures en Pamflet. Laura ha vingut amb la lliçó apresa i abans de les vuit de la vesprada ja hem acabat d'enregistrar tots els temes: en aquest disc, a diferència de Futur en venda, el violí tindrà un paper preponderant, més coherent amb l'espectacle que oferim en directe. Durant els tres darrers anys haurem fet més d'un centenar de concerts amb un format minimalista de guitarra acústica, violí i veu, raó per la qual era necessari buscar uns arranjaments per a Teoria del caos que combregaren perfectament amb l'essència de la nostra proposta artística. Laura ha gravat alguns fragments de violí que posen els pèls de punta, cada vegada les cançons estan més vestides i comencen a semblar-se al que nosaltres tenim en el cap. Ens n'anem a casa a descansar una miqueta. Després de sopar hem quedat per a prendre alguna cosa. En Alaquàs tots els locals que solem freqüentar estan plens de gom a gom, o siga que agafem el cotxe i fem via cap a València. Aparquem prop del barri del Carme. Ens fem l'última a Ca Revolta i promptet cap a casa, que demà encara ens queda feina a Real de Montroi i hui ha sigut un dia molt llarg.
Desdejunem de bon matí i ens desplacem fins a Montroi, el poble més pròxim a Real: hem sol·licitat la sala d'assajos d'aquest municipi de la Vall dels Alcalans per enregistrar diversos passatges de piano per al nou disc. Montem de nou l'estudi portàtil en aquest espai i sonoritzem l'instrument. Es tracta d'un piano de cua que s'utilitza per a la docència i per a alguns concerts extraordinaris que se celebren de tard en tard en aquella mateixa sala. Després d'escalfar una miqueta, Fede comença a tocar les cançons que venim preparant des de fa mesos: Síl·labes de vidre, Línia 1 i Comptat i debatut. Resulta un miqueta estrany escoltar l'acompanyament que fa el piano sense que sone pels altaveus la base rítmica del tema amb guitarra, baix i bateria (els micròfons que hem usat per a la sonorització són tan sensibles que perceben qualsevol sorollet a molts metres de distància, per aquesta raó Fede ha de guiar-se amb uns auriculars per interpretar les seues melodies). Al voltant de les 13:30 acabem amb el piano acústic i passem als teclats elèctrics i els sintetitzadors. Aquest tipus d'instrument és molt més senzill d'enegistrar, per línia, sense l'ajuda de la microfonia. Lletania, Contra el ciment i Sense equipatge són les cançons on s'incorporaran aquestos arranjaments. Acabem ràpidament, s'ha fet l'hora de dinar i fa una estona que ens morim de gana. Dinem en Ca Aurora, una amiga de Vicent Sengermés, que ens prepara un filet de carn de cavall amb allets que fa caure d'esquenes. Xuclà ha demanat també aquest plat, però fa un mosset o dos i ja no menja res més: es troba malament de l'estòmac. No sabem si ha agafat el mateix virus que va atacar-me a mi a L'Eliana farà cosa d'uns dies o si, pel contrari, menjar de menú tantes vegades durant la setmana i no parar en torreta, entre altres coses, ha atacat el seu sistema immunològic. Amb tot, sobre les 16:30 fem via cap a l'estudi de Real de Montroi per enregistrar les aportacions del violoncello per al disc: Síl·labes de vidre i un xicotet fragment en Pamflet. En un parell d'hores hem acabat la feina: el més complicat ha sigut que Cristina, una violoncel·lista de formació clàssica, se n'eixira dels motlles canònics per tocar unes notes amb una certa reminiscència oriental, atés que la temàtica de la cançó així ho demanava. Li ha costat una miqueta, però s'ha guanyat tota una matrícula d'honor, ha deixat enregistrat un parell de melodies molt especials. En acabant, marxem cap a casa perquè Toni no s'ha recuperat encara del mal de panxa i creiem que és millor que descanse i demà serà un altre dia.
Una altra vegada al tall. Les dues cançons que queden per gravar amb baix i bateria ens costen una miqueta més del que havíem suposat en un primer moment, però abans de l'hora de dinar ja hem acabat amb elles. Gus ha finalitzat la seua feina i s'acomiada de nosaltres. A Alfred encara li falta enregistrar el baix en un parell d'estrofes de Pamflet: ho deixem per a la sobretaula, amb la panxa plena és més fàcil inspirar-se. Aquest tema és un dels que més ens ha sorprés de tots els que hem treballat fins ara. En la preproducció del disc era una de les cançons que no teníem massa clar si funcionaria o no, però quan l'escoltem a través dels altaveus de la peixera, ens encanta. Canvi d'escenari: traslladem l'estudi a la sala d'assajos del Musical d'Alaquàs, on gravarem un tema amb orquestra de cambra. Més de vint músics participen en l'enregistrament d'Euskadi batega, una cançó que tracta sobre el conflicte basc i que comptarà, si les dates i els compromisos ho permeten, amb la col·laboració del cantautor guipuscoà Ruper Ordorika. Quan ja tenim tot l'equip instal·lat, marxem a sopar: som 30 persones que ocupem el 50% d'un restaurant xinés a dos carrers del centre d'operacions. Tant Laura com jo estem molt nerviosos, tenim dipositades moltes expectatives en aquesta gravació i no volem que res isca malament. Laura ha fet un arranjament preciós que crec que eniqueix considerablement el tema: són moltes persones a coordinar i estem parlant d'un montatge d'allò més delicat. Violins, violes, cellos, contrabaix, oboès, flautes, trompes i fagots se situen al voltant de la tarima del director, que s'atrinxera darrere d'una barricada de faristols on ha penjat cada una de les pàgines de la partitura general: els micròfons que hem llogat per a l'ocasió són tan sensibles que fins i tot perceben amb claredat el soroll de passar les fulles. Després d'alguns intents frustats, els músics comencen a agafar confiança i se solten una miqueta. Al final de la nit hem gravat quatre o cinc preses d'una gran precisió i qualitat i ens n'anem a casa amb la satisfacció d'una feina ben feta. Moltíssimes gràcies a tots els músics que heu participat en aquest projecte, us estem infinitament agraïts.
Ara va de bo: comença la gravació estricta. Arribem de bon matí a l'estudi i sonoritzem la bateria. Els micròfons estan col·locats correctament i les provatures no ens furten massa temps. Comencem amb les cançons lentes del disc, que són les que rítimicament parlant ens semblen més complicades: ens fiquem la feina més difícil al principi per anar relaxant-nos a mesura que les coses van eixint bé. El primer contratemps del dia es produeix quan ens adonem que la taula de mescles no té eixides suficients per gravar simultàniament, en directe, la base rítmica dels temes (guitarra acústica, baix i bateria) i una veu de referència que servisca de guia. Ens passem bona part del matí pensant la solució més adequada: enregistrar pendents (quasibé esclaus) del metrònom resta espontaneïtat a la interpretació i volem evitar-ho a qualsevol preu. Una miqueta abans de l'hora de dinar, prenem una determinació. Prepararem un patró de cadascuna de les cançons amb una guitarra i una veu de referència que Gus i Alfred utilitzaran per gravar en directe el baix i la bateria. D'aquesta manera, n'hi ha suficients eixides i ens assegurem la consistència i la unanimitat d'aquestos instruments, que són els fonaments robustos sobre els que s'han d'anar construint la resta de melodies i ornaments. Si falla la base, l'edifici cau a terra... Una vegada solventat aquest problema, ens posem a treballar. Portem les cançons molt ben assajades, o siga que de seguida comencem a veure resultats. A última hora de la vesprada queden només dos temes per enregistrar que deixem per al matí següent. Ens n'anem una miqueta més prompte a casa i tornem a sopar menjar italià, però aquesta vegada en un restaurant de Torrent situat al carrer major. A veure si demà rematem la feina.
Avui mateix hem rebut un grapat de caixes amb la segona edició de Teoria del caos. Dissabte passat, en la fira del disc del Dia de la Música a Greenspace, vàrem vendre el darrer exemplar que ens quedava de la primera edició de fàbrica: des del 12 d'abril de 2008, fa tres mesos aproximadament, hem venut mil discos, entre botigues especialitzades, ateneus i centres culturals, internet i després de cada actuació, si és que ens recordem d'avisar-ho des de l'escenari i si montem a temps la corresponent tauleta de merxandatge... Els CDs nous han arribat just en el moment oportú perquè, segons ens comenten, la botiga on-line de la nostra plana web ha rebut una allau de formularis de compra des de dimarts passat, que tingué lloc la cerimònia de lliurament on ens fou atorgat el Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó d'autor, Gràcies!
Em comuniquen que s'han produït alguns problemes amb la botiga on-line de la nostra plana web: per qüestions de servidors i coses que no entenc massa bé (i per això no intentaré explicar-les, sóc un autèntic trompellot de la informàtica aplicada!), durant les darreres setmanes els formularis de compra no han arribat als destinataris i, per tant, no s'han pogut fer els enviaments com corresponia. Si heu fet alguna comanda últimament i no heu rebut cap correu electrònic de confirmació de l'empresa Gatamaula Produccions, és que el vostres formularis no han arribat. Fins que no subsanem aquest problema, podeu sol·licitar el vostre exemplar de Teoria del caos enviant un correu electrònic a l'adreça 
Aquest matí ens han arribat les primeres caixes de CDs de Teoria del caos. Ha costat vora 6 ó 7 mesos de parir, però avui la satisfacció de poder tindre l'objecte entre les mans és immensa. Després d'algun que altre contratemps, per fi el nostre segon disc veu la llum, encetem una nova aventura. Ara arriba el moment de la veritat: els crítics més primfilats, sense cap mena de dubte, són els espectadors; i jutjaran el nou treball amb la virulència necessària, sense compassió ni mitges tintes. No puc negar que tinc un nuc en l'estómac: composes les cançons en la intimitat, les mostres als teus companys per començar a assajar-les, inevitablement passen per altres mans i oïdes quan arriben a l'estudi de gravació, però quan el disc està fabricat, quan ix de la impremta, és quan deixa de pertànyer-te definitivament. Ara és patrimoni del públic: nosaltres hem perdut tot el control. Per una banda estem tranquils perquè hem fet el disc que volíem fer, però, per altra, també estem a l'expectativa de la reacció dels primers oients. Els que sí que és cert és que la 
Novetats a 
Açò s'acaba. El CD que vàrem cremar ahir de vesprada és quasi perfecte, exceptuant alguns detallets del so, sense importància, que cal polir. Tot sona brillant, amb força, les melodies dels instruments s'entenen molt bé, la presència de la veu, el punx de la bateria, les textures de l'orquestra de cambra estan molt aconseguides. Els temes ja funcionen, tot i que encara queda pendent un últim procés, la masterització. Treballem durant tot el matí, fins que a l'hora de dinar arribem a la conclusió que la barreja ja està a punt. Hem acabat la nostra feina i ara li toca el torn al Juanjo. M'acomiade a corre-cuita del Nyanyo i de Toni, arreplegue la maleta i faig cap a l'estació de Manresa, a veure si em dóna temps a agafar l'últim euromed cap a València, que porte deu dies fora de casa i ja tinc moltes ganes de tornar. Arribe a Barcelona a una hora prudencial, passe per casa de Laia, que ja porta més avançat el disseny del digipack, que apunta bones maneres, segur que quedarà de categoria! Posem el CD amb la barreja final en el reproductor del seu ordinador i sona molt bé, tenia ganes de comprovar-ho perquè no és el mateix escoltar les cançons en els superaltaveus de l'estudi de gravació que en un reproductor estàndard que, al remat, és el que la gent utilitzarà per escoltar aquest disc. Prova superada! M'acomiade de Laia, li agraïsc tot el suport moral i logístic que m'ha prestat durant aquestos dies, la veritat és que m'ha ajudat moltíssim. Isc al carrer, em clave per la boca de metro d'Urgell i em dirigisc a l'estació de Sants. Compre un bitllet per al primer tren que vaja cap a València. Demà tenim concert en l'
Ens alcem de bon matí, desdejunem i posem un CD amb la barreja del disc, tal i com la vam deixar ahir de nit, en el reproductor de l'ordinador. Ben mirat, l'estudi és una mena de laboratori, on les condicions són les més favorables per al tractament de so: és per això que l'escolta d'avaluació la fem fóra de l'estudi, en la ràdio del cotxe o a través dels altaveus de l'ordinador de Xuclà. A fi de comptes, la majoria de la gent que compra discos no se'ls posa en superequips d'alta definició, més prompte escolten música en el cotxe, en l'ipod, en l'ordinador mentres treballen... Tornem a repetir el procés del dia anterior i anotem qualsevol aspecte que considerem modificable. Els temes ja sonen millor, tota la feina que vàrem fer ahir es nota bastant. Algunes de les cançons estan quasi acabades, o almenys a mi no se m'acudeix ja com millorar-les. Ara queden algunes qüestions de textures i equalitzacions que pràcticament no es perceben si no tens una oïda clínica com la del Nyanyo. Una vegada apuntades totes les modificacions pendents, fem cap a l'estudi de gravació. Ens espera una nova jornada maratoniana, però tenim moltes ganes de clavar-li mà a la barreja. En realitat, ja quasi hem acabat! Durant el procés de mescla, perds la noció del temps. Les hores passen sense adonar-te'n: mires per la finestra i, de sobte, et percates que s'ha fet fosc i que ja deuen ser més de les set. Els temes que més verds teníem eren Línia 1, Síl·labes de vidre i València, 9 d'Octubre. Hem treballat de valent i al final de la vesprada cremem un CD amb la mescla tal i com la hem deixat. Per com sonen les cançons, no crec que es puguen fer molts més canvis. Si demà la barreja passa la "prova del cotxe", no tardarem massa a enviar-la a masteritzar. Quines ganes!
Després de les vacances de nadal i d'alguns contratemps, reprenem la gravació de Teoria del Caos. Una vegada enregistrats tots els instruments, passem a la barreja dels temes. Nyanyo i Xuclà han passat el primer cap de setmana de febrer netejant i endreçant les sessions de treball del mes de desembre. Només arribar a Manresa, el dilluns 4 de febrer, pugem a l'estudi i tinc l'oportunitat d'escoltar un primer plantejament, unes premescles matineres del que serà la barreja final del disc: una espècie d'esborrany de les cançons, que s'ha d'anar polint i cuidant al mil·límetre. Fem una primera escolta de tots els temes i anotem qualsevol aspecte que pensem que s'ha de treballar: netejar alguns sorolls, equalitzacions que falten per concretar, jocs de volums, algunes frases millorables de la veu. Feia pràcticament un mes que no escoltava les cançons noves i, la sensació és immillorable. Havia perdut la perspectiva amb quasi un mes d'aturada forçosa: Euskadi batega em sona bestial, l'orquestra es filtra a través de tots els poros de la pell; Contra el ciment quasi segur que serà el tema que òbriga el disc, ja ho havíem mig decidit a Real de Montroi, però en escoltar la premescla em reafirme a bastament; València, 9 d'Octubre i Lletania tenen més força de la que recordava. Després de l'eufòria, ens posem a treballar intensivament. Ens passem de les dotze del migdia fins a les nou passades cara a la taula de mescles. El programa que fem servir per a l'edició, protools, té molts colorets i diagrames d'ones de so. Si no fóra perquè, de tant en tant, faig una ullada per la finestra cap a les masies properes a l'estudi, pensaria que el programa informàtic ens ha xuplat! Per a canviar una miqueta de dinàmica, gravem un parell de frases de veu que havien quedat una miqueta saturades en la primera presa. A les vuit de la nit, Xuclà torna a l'estudi per supervisar tota la feina que hem estat fent i retocar algun que altre detall de guitarra clàssica. En acabant, marxem a sopar a una creperia de Manresa amb 
Dijous, 20 de desembre de 2007.
Dilluns, 17 de desembre de 2007.
Divendres, 14 de desembre de 2007.
Dijous, 13 de desembre de 2007.
Dimecres, 12 de desembre de 2007.
Dimarts, 11 de desembre de 2007.
Dilluns, 10 de desembre de 2007.
Dissabte, 8 de desembre de 2007.
Divendres, 7 de desembre de 2007.
Dijous, 6 de desembre de 2007.
Dimecres, 5 de desembre de 2007.
Dimarts, 4 de desembre de 2007
