Demà al migdia agafem un avió cap a Mallorca: la gent de Maulets ha organitzat una sèrie d'actes per a aquesta setmana i ha volgut comptar amb nosaltres per posar-li notes i acords a les seues reivindicacions. El primer concert serà demà, 30 de juliol després de sopar, a la població de Costitx, situada quasibé al centre de l'illa, on tindrà lloc una jornada sobre el País Valencià, amb la projecció del documental sobre la transició valenciana "Del roig al blau", la degustació de diferents begudes autòctones i un recital de cançó d'autor als jardins de la piscina municipal (podeu consultar el cartell ací dalt). El dijous, 31 de juliol, farem cap a Inca, situada una miqueta més al nord. Actuarem a les vuit de s'horabaixa en una mena de centre cultural anomenat Sa Capella (Plaça de l'Àngel, 6) que, segons sembla, té una acústica immillorable per a instruments de corda (actuarem en format duet, guitarra acústica, violí i veu). Per últim, i per acabar el periple mallorquí, ens desplaçarem fins a la ciutat de Palma, on dissabte 2 d'agost tocarem a l'aire lliure, en la Plaça dels Patins al voltant de les 21 hores, dins d'una jornada antitaurina amb diverses activitats culturals i d'oci (un recital de poesia a les 20 hores i una sessió de punxadiscos, amb "Es Mallorquí"). Ja us anirem explicant!
Tercer dia a Galiza. Avui no tenim cap concert programat, però aprofitarem per perdre'ns pels carrerons de Santiago i traurem la guitarra i el violí i farem algunes cançonetes en la via pública: sempre és curiós i enriquidor analitzar les reaccions dels espectadors casuals, que no esperen trobar-nos en aquell moment ni en aquell lloc i que, a més a més, no parlen la nostra llengua. L'anècdota de la vesprada es produeix quan una xica es posa a cantar a metro i mig de nosaltres la lletra de Tinc una mania inconfessable. Es tracta d'una valenciana que està estudiant a Santiago i que just a l'endemà se'n torna a casa. Ens comenta que va estar present al concert que férem en companyia de Toni de l'Hostal al Casino de Torrent, amb motiu del tall de les emissions de TV3 (i el problema persisteix!) i que va passar-s'ho molt bé. Al voltant de les vuit ho deixem córrer i ens n'anem cap al barri de Vista Alegre, on està situat el pis de Paco i Bàrbara. Hem quedat amb ells i amb uns amics catalans a sopar a les tasques de les proximitats, És com una mena de tradició: la gent demana alguna cosa per beure i et serveixen una tapa d'acompanyament. D'una tasca anem a la següent i a la següent i a la següent. Així fins que ja estem sopats i (per què no dir-ho?) una miqueta beguts: el vi blanc de barril que ens posen és un plaer per al pal·ladar i entra com si fóra trinaranjus. Si voleu pegar-li una ullada a un parell de tasques del barri, podeu fer clic en el video de la cançó Serafin, d'Ataque Escampe, que comença amb l'aportació d'un parell de taverners il·lustres de Vista Alegre: No ens gitem molt tard, que al dia següent hem d'agafar l'avió de tornada. Han sigut uns dies increïbles i no tenim res més que paraules d'agraïment per a Paco i Bàrbera i tota la gent que ens ha mostrat una Galiza més propera.
Ja hem fet les maletes i ho tenim tot preparat per a agafar un avió cap a Santiago de Compostel·la. Aquesta nit actuem en el Centre Social "A Gentalha do Pichel" en el marc d'una jornada temàtica sobre cultura catalana: hem estat convidats per l'Ambaixada Dos Paises Catalans na Galiza, que vetlla per la difusió i la projecció exterior de les nostres arrels, així com també per l'agermanament dels Països Catalans amb una altra nació sense estat, com és el cas de Galiza. Demà, tindrem l'oportunitat de presentar en acústic el nostre darrer disc, Teoria del caos, en un festival de músiques alternatives organitzat dins de la programació de festes de la localitat de Boiro. La nostra actuació tindrà lloc a les 23 hores en el Local Social Aturuxo i compartirem cartell i escenari amb O Leio i Arremecághona. El festival s'anomena Mostra das Culturas 2008 i actuen, entre d'altres, Obrint Pas i Banda Bassotti. Tenim moltes ganes de fer aquest viatge perquè suposa per a nosaltres una oportunitat immillorable de conéixer la realitat política i social gallega, en primera persona. Si algú de vosaltres està desenfeinat i us abelleix fugir de les altes temperatures del litoral mediterrani, pensat i fet! Ens veiem avui a Santiago de Compostel·la o demà per la nit a Boiro!
Amb el cor en un puny. Acabe de tornar de la Plaça de la Mare de Déu de València, on s'han portat a terme els actes d'homenatge a les 43 víctimes de l'accident de metro que va tindre lloc a l'estació de Jesús el dia 3 de juliol de 2006, ara fa dos anys. L'AVM3J ha proporcionat un micròfon obert perquè els familiars i els oradors que així ho decidiren pogueren expressar els seus sentiments davant les aproximadament 700 persones que han acudit a la concentració i els pocs mitjans de comunicació que han fet acte de presència. Ha sigut una vesprada molt emotiva: posa, literalment, els pèls de punta escoltar les paraules en primera persona de mares, fills, germanes, gendres i amigues dels 43 desapareguts de l'accident més important de la història ferroviària de l'Estat Espanyol. Es percep el dolor i la ràbia en la veu i en les llàgrimes incontenibles. Es nota la impotència en les seues cartes obertes, plenes d'angoixa per una pèrdua que podia haver-se evitat. Però, sobretot, m'agradaria destacar el coratge i la dignitat de tota aquesta gent, amb noms i cognoms, que constitueixen l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, que cada 3 de mes (ploga, neve o faça sol) es reuneixen en aquesta mateixa plaça per reclamar respostes i responsabilitats. Perquè no els val un colpet a l'esquena i una placa commemorativa. Perquè no es rendeixen: dos anys després, continuen investigant i obrint noves vies legals per a arribar al fons de la qüestió. No accepten, de cap manera, la versió oficial que fa recaure tota la culpa sobre el conductor del convoi i posen en dubte la legitimitat de la comissió d'investigació instada per les Corts Valencianes. De veritat, sent una admiració profunda per totes aquestes persones que no estan disposades a creuar-se de braços fins que la veritat no isca a la llum, que no pensen aturar la seua lluita fins que no es faça justícia, que no donen treva al silenci, mal que els pese als nostres governants. Una abraçada ben forta, companys!
PD: Us adjunte un enllaç amb la cançó Línia 1, el tall número quatre del nostre darrer disc, Teoria del caos. Més avall us transcric la lletra de la cançó...
LÍNIA 1
València consternada, vestida de dol, ciutat en penombra, sinistre juliol, crespons i banderes, silenci sepucral, semblants d'impotència que mai no podrem oblidar.
Però com és possible? Com ha pogut passar? La gent és pregunta i ningú vol parlar. Prou de comèdies, volem la veritat. Sabem que el govern té les mans tacades de sang.
No es pot negociar amb el dolor, ofendre les víctimes de l'accident, sense pietat, sense compassió. Aquesta és la gota que fa vessar el got.
Per què tanta urgència en la investigació? Per què tanta pressa? De què tenen por? No n'hi ha responsables, no n'hi ha dimissions, democràcia tocada de mort.
València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d'impotència que mai
no podrem oblidar.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l'accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
No cal buscar nous arguments per creuar les fronteres de la indignació. Alcem tots la veu amb convicció, paraules en l'aire, terratrèmols en el cor.
Aquesta nit, al voltant de les 23 hores farem a Ca Revolta el segon concert de presentació del recopilatori Venim del nord, venim del sud, que hem signat conjuntament amb el cantautor penedesenc Cesk Freixas. Al País Valencià tenim programades aquesta setmana un parell de presentacions en directe on podreu escoltar les cançons més emblemàtiques d'El camí cap a nosaltres i de Teoria del caos i alguna que altra sorpresa que hem preparat a dues veus. El concert que teníem previst fer el dia 29 de juliol al Grau de Castelló s'ha hagut d'ajornar momentàniament: quan tinguem més informació, us avisarem a través d'aquesta bitàcola. Si aquesta nit de divendres d'estiu no teniu res millor a fer i us abelleix passar-vos per Ca Revolta, ens veiem!
27 de juny 2008 Ca Revolta (VALÈNCIA, L'Horta) 23:00 30 de juny 2008 Ateneu Popular "La Forca" (CARCAIXENT, La Ribera) 19:30 2 de juliol 2008 Plaça de l'Església (MURO, El Comtat) 22:00
PRÒXIMES PRESENTACIONS
23 d'agost 2008 Plaça de l'Església (MONT-ROIG, Baix Camp) 22:00 12 de setembre 2008 IV Circuit de Música en Valencià (BENISSA, La Marina) 22:30
Bona nit. Abans de res, m’agradaria compartir aquest guardó amb l’altre 50% d’aquest projecte. Amb la persona que ha estat al meu costat des del principi i que ha cregut en mi des del primer dia, implicant-s’hi i renunciant a certes coses per acompanyar-me a tot arreu amb el seu violí. M’agradaria que pujara a l’escenari Laura Navarro i us demane un fort aplaudiment per a ella, si sou tan amables...
Volem dedicar aquest premi, en primer lloc, a les nostres famílies i als nostres amics més pròxims, que es troben aquesta nit en l’auditori. Sense ells, sense vosaltres, res d’açò no hauria estat possible i tampoc no hauria tingut cap sentit. Gràcies.
També voldríem dedicar aquest trofeu a Vicent Sengermés, Sant Vicent, que ens va brindar una oportunitat, la primera oportunitat, a nosaltres i a molts companys i companyes que estan asseguts en el pati de butaques. Vicent, ets el més paregut a una ONG per a músics i cantants en valencià que coneixem, la teua labor i la teua llavor expliquen moltes de les coses bones que li estan passant a la música en valencià els darrers anys. Ens llevem el barret!
D’altra banda, resultaria impossible enumerar totes les entitats i associacions en defensa de la llengua, la cultura i el territori a les quals voldríem agrair el seu compromís i dedicació i el fet d’haver comptat amb nosaltres per a posar-li banda sonora a les seues causes i lluites, que també són les nostres. Cantar per a fer del nostre País, del trosset de món que ens envolta, un lloc més habitable i més digne és un dels aspectes que més orgullosos ens fa sentir de la nostra feina, que no és vertaderament una professió, sinó més bé una manera d’entendre la vida.
Pel que fa al nostre disc, Teoria del caos, hem de donar les gràcies a totes aquelles persones que han participat desinteressadament en la gravació, que han contribuït amb el seu granet d’arena. Des dels integrants de la Jove Orquestra de Cambra de València fins a Toni Xuclà i Ruper Ordorika, passant pels músics amb els quals actuem en viu i en directe: Gus, Alfred, Fede, Mar, Mireia i Cristina. És tot un honor compartir carretera i escenari amb vosaltres, aquest premi és vostre també.
I no volem allargar-nos molt més: el trofeu que tenim entre les mans, cada centímetre quadrat del rostre de l’Ovidi, us correspon a vosaltres, al públic que acudeix als concerts, als espectadors que escolteu les nostres cançons en la intimitat, a tots aquells que feu que les nostres paraules, notes i acords no es dissolguen amb el silenci.
Dijous passat va tindre lloc en Ca Revolta (i simultàniament en el Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi) la roda de premsa on el secretari del jurat dels Premis Ovidi 2008 a la música en valencià, Josep Vicent Frechina, va fer públics els finalistes de totes les categories d'aquest certamen: nosaltres hi participem amb Teoria del caos i estem nominats com a finalistes en la categoria de Millor disc de Cançó d'Autor, amb Clara Andrés, per Dies i dies i Remigi Palmero, per Sense comentaris. Si voleu pegar-li una ullada a la resta de modalitats i nominats, podeu consultar aquest enllaç a l'edició digital de L'Avanç, que coorganitza aquest certamen en companyia d'Escola Valenciana, Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, la Universitat Politècnica de València i, per descomptat, el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). Associació de Músics i Cantants del País Valencià. La cerimònia de lliurament serà el dimarts, 17 de juny, a les 22:30 hores en el Paranimf de la Universitat Politècnica de València. A més dels guardons ordinaris de millor disc (pop-rock, cançó i folk), millor cançó, millor lletra, millor orquestració i els premis de maquetes, n'hi haurà un reconeixement a la trajectòria artística del cantautor Joan Manuel Serrat i a la labor de suport de la música en valencià que realitza dia a dia la gent de Ca Revolta. Si voleu acompanyar-nos en aquesta gran festa de la música en valencià que són els Premis Ovidi, hi esteu convidats!
Ens ha deixat Josep Vicent Marqués. El País ha perdut un dels seus intel·lectuals més compromesos i una de les seues plomes més directes i esmolades. Alguns dels seus llibres són valuosos tractats de sociologia valenciana aplicada que, de segur, transcendiran el pas del temps. En assabentar-me de la notícia, he anat a la prestatgeria de l'estudi i m'he posat a fullejar uns quants articles. Farà més de cinc anys que vaig llegir País perplex. Casualment, m'he entropessat amb un fragment que vaig subratllar amb retolador groc i que paga la pena reproduir ara i ací (cal remarcar que es tracta d'un conte escrit fa 35 anys, ni més ni menys! La vigència em sembla esfereïdora):
Conte infantil: Caperucita i el Llop
Caminava Caperucita pel bosc, que era un bosc ple de pins; i duia a la seua àvia una cistella amb coques diverses. L'àvia estiuejava al Perellonet i Caperucita, per això, havia de travessar el bosc d'El Saler. Doncs bé, va sortir el Llop i Caperucita el saludà amablement. "Hola, Llop - li digué-; com és que et passeges per ací?" "Busque oportunitats d'inversió, alhora que de promoció del desenvolupament que tant ens interessa als valencians", li va dir el Llop. Caperucita continuà marxant cap al Perellonet i quan tornà es va trobar que el Llop s'havia menjat el bosc i no l'àvia; perquè, és clar, l'àvia no era urbanitzable.
Hem passat aquest cap de setmana llarg a Vila-seca, en la IX edició de la Fira de Música al Carrer. Hi hem anat per fer una miqueta de promoció del nou disc, Teoria del caos, i de passada hem pogut assistir a diverses actuacions que tenien molt bona traça i que no ens han defraudat en absolut: el vídeo que il·lustra aquest apunt és un reportatge audiovisual de Jordi Albinyana per a l'edició local d'Ontinyent Vilaweb sobre el pas de Pep Gimeno "Botifarra" per la fira, un making-off que ens permet observar pel "forat del pany" al millor cantaor tradicional de tot el País Valencià i part de l'estranger, de la figuera i la parra i la flor del taronger. Vaig conéixer a Pep en Benidoleig farà cosa d'un any. Estàvem fent un documental sobre música en valencià (que encara no hem acabat, per cert) i li demanàrem a Feliu Ventura que ens deixara tafanejar una miqueta en la gravació del seu darrer disc, Alfabets de futur. Vam prendre imatges d'una de les sessions d'enregistrament, justament la de les col·laboracions estel·lars: Miquel Gil i Botifarra, les xiques de Soul Atac... Hi havia una festa montada d'aquelles maneres. Durant les estones mortes, aprofitàrem per conversar una miqueta amb els protagonistes. La manera d'expressar-se de Pep em va captivar des de bon començament: tot un gèiser de fraseologia popular i jocs dialèctics d'un valor patrimonial incalculable. Com a projecte de filòleg que sóc, no podia donar crèdit a allò que estava escoltant. Per no parlar de l'encant natural i la simpatia que desprén el nostre amic, només cal assistir a una de les seues actuacions per adonar-se del seu carisma. A Vila-seca es va menjar literalment al públic, a mos redó. Cesk Freixas i jo ens el miràvem amb devoció des de la quarta o la cinquena ranglera de cadires de jardí! Una veu privilegiada, de veritat. N'hi ha gent que especula si no serà que de ben xicotet es va empassar un micròfon, amb cable de cànon i tot, i que per això no necessita equip de so per als seus concerts en places i auditoris (tot i que l'utilitza per no deixar-nos en evidència a la resta de companys del sector). La compenetració amb la seua inseparable rondalla, en versió reduïda (però quins quatre, el bo i millor!), tots aquestos ingredients i la tria d'un encertat repertori de cançons trasdicionals, fan del seu espectacle una obra mestra. Per a llevar-se el barret!
Aquesta vesprada, des de les 19 fins a les 21 hores, ens podreu trobar en la Fira del Llibre de València, més concretament en la caseta d'Els Llibres de Sento (14-15). Farem una actuació en acústic per presentar les cançons del nostre nou treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008) i aprofitarem per signar i dedicar CDs a aquelles persones que hi vulguen acostar-se. Ens veiem ens els Jardins de Vivers!
Escric des de Barcelona, estic en un cibercafé situat a prop de l'estació de Sants esperant que es faça l'hora d'agafar l'euromed cap a València. He fet un viatge rellamp perquè teníem una entrevista pendent amb Roger Palà, redactor de la revista Enderrock, i una sessió de fotos en companyia del meu amic Cesk Freixas. El número del mes de maig de la publicació musical anirà acompanyat per un CD amb quatre cançons del nostre nou disc, Teoria del caos i 4 cançons del darrer disc de Cesk, El camí cap a nosaltres. Pel que fa a l'entrevista, podeu llegir un tast en l'apunt que Roger Palà ha publicat en el seu bloc, Al darrere la nevera, una de les bitàcoles especialitzades en música més seguides per públic i crítica, altament recomanable! La conversa que tinguérem ahir de vesprada anà passant d'experiències musicals fins a motivacions polítiques ben fluïdament, supose que compartim certes perspectives i això es nota... Pel que fa a la sessió de fotos, hem triat el barri gòtic de Barcelona com a fons, i la veritat és que tenien molt bona traça les instantànies que ens ha ensenyat el Carles pel visor de la seua càmera digital. Ja veurem el resultat en el reportatge que ens dedicarà la revista Enderrock el mes que ve! La imatge que teniu ací al costat no és de la sessió de hui, sinó de fa unes setmanes, quan Jordi Salvià ens va disparar sense compassió amb el seu objectiu per a la portada del CD conjunt. Laia Marquès, que s'encarrega de la totalitat del nostre apartat gràfic i cibernètic, se n'ocuparà també del cartonet d'aquest recull.
Dijous passat vam tindre el privilegi de telonejar el nostre amic Nèstor Mir en la sala d'actes de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC). Vam fer un parell de cançons per trencar el gel i el deixàrem sol davant del perill. Bé, sol exactament no: estava molt ben acompanyat per la seua banda. Bona cosa de públic en aquest primer concert del cicle "POP 4x4", que organitza Playproducciones i que ha comptat amb quatre cantautors valencians que s'expressen amb llengües diferents: Siwel, en anglés; Manolo Tarancón, en castellà; Nèstor Mir, en francés; i nosaltres, en valencià. Després de la nostra breu contribució a l'espectacle, Laura es queda damunt de l'escenari per introduir unes suavíssimes notes de violí en De l'amour a l'abime, el tema que dóna títol a l'últim treball publicat de Nèstor. Tot seguit, entren en joc las potencias del este: baix, bateria, guitarra acústica, guitarra elèctrica, teclats i segones veus. Una banda de rock, amb tots els ets i els uts, que ajuda a reinterpretar el concepte clàssic de folk d'arrel nordamericana. Ambients angoixosos, climes catàrtics, cançons contudents, plenes de matisos. Un autèntic inventari d'emocions inclassificables. Després de la tornada de la cinquena cançó, Au revoire les enfants, puge a l'escenari per declamar aquest poema que vaig escriure ja fa un temps, però del que, sincerament, no m'atreviria a canviar ni una sola coma, a dia de hui:
COMPTAT I DEBATUT
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta / país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires / país que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita / país que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat / país de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya / país de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica / país de l’enveja i l’auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera / país amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari / país de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe / país de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l’ostentació / país anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai / país de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
No és la primera vegada, ni molt menys, que fem aquesta col·laboració. En "Vull llegir la resta de l'article" he penjat un vídeo (amb un àudio més presentable) d'una altra ocasió, en la sala Matisse de València. Des de la segona edició d'Incrustados en el escaparate hem tingut moltes oportunitats per repetir aquesta conjunció de propostes. Per a mi és tota una descàrrega d'adrenalina, pequè el text dóna per a expulsar la fúria i la impotència per tots els porus de la pell, per a canalitzar la ràbia més enquistada a través d'un crescendo ad libitum! En acabant, una sensació de pau i desfogament m'envaeix i m'assec a les escales de l'auditori per a veure tranquil·lament la resta del concert. Un grandíssim recital, de veritat, senzillament brillant!
Aquesta nit, al voltant de les 22 hores, se celebrarà en el Teatre "La Clau" de l'Alcúdia (la Ribera) el Tercer Recital pels Sants Innocents rebatejat com a "Innocents, innocents, innocents" a tall d'homenatge a la cançó homònima del mestre Sisa. El cartell d'enguany no té desperdici: Héctor Arnau, Hugo Mas, Ix, Pau Alabajos, Pequeño Mulo, Sénior, Dani Miquel, Ton el'Aiguãer, Toni de l'Hostal, Àlvar Carpi, Domingo Chinchilla, Quamlibet, Amanida Peiot, Francesc Bononad, Xavier Mo, Carles Enguix, Doctor Dropo, Lluís Vicent, Jacint, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra, Garri, Rapsodes...
Innocents, innocents, innocents! 28 desembre 2007 22:00 Teatre "La Clau" c. Sant Pere, 14 L'ALCÚDIA (la Ribera)
M'ha fet gràcia descobrir en el bloc de Joan-Carles Doval (PICAP) un post sobre una col·lecció per fascicles que repartirà el diari Avui durant 18 diumenges consecutius, formada per un llibre de 48 planes i una sèrie de discos compactes amb cançons representatives de l'època de la Nova Cançó. Quim Vilarnau i Xevi Planas s'han ocupat dels textos musicals d'aquesta obra de divulgació, la qual cosa implica tota una garantia de qualitat. Désset anys, des de 1965 fins a 1982 (curiosament, l'any del meu natalici), abasta aquest treball de recuperació de la nostra memòria recent. Resulta paradoxal que el 1982 siga l'any triat com a data de caducitat d'aquest fenomen musical i de reivindicació de la consciència col·lectiva perquè, tot i haver passat un quart de segle si fa no fa, sembla no obstant com si una gran part del públic i de la crítica encara estiguera ancorada en aquella primera transició, com si la consolidació de la democràcia (entre cometes, negreta i cursiva) haguera fet prescindible una cançó d'autor amb vocació lliurepensadora, heterodoxa i càustica com cap altre gènere musical en la història del nostre País. No debades, aquells polítics que se n'aprofitaren en el seu moment del caràcter avantgaurdista i democratitzant de la Nova Cançó, aquells que feren carrera en la fila zero dels Palaus d'Esports dels grans recitals de Raimon i Lluís Llach, una vegada asseguts a les comfortables butaques del Parlament pensaren simplement que la utopia estava passada de moda, que ja no els convenia cap mosca collonera fiscalitzant la seua tasca de governants. Em ve a la memòria la figura d'Ovidi Montllor, per raons òbvies que no cal explicar en aquest text. La reflexió que em faig és si l'any 1982 es van aturar els rellotges o si, per contra, han continuat succeïnt coses en l'àmbit de la cançó d'autor, tot i que absolutament diluïdes pels mitjans de comunicació públics i privats, salvant comptades excecpcions...
Diumenge passat, un grup de joves cantautors vàrem reunir-nos a
Barcelona per xarrar sobre l'estat de salut del nostre sector cultural.
Triàrem l'Espai Gremial Valencià El Singló,
situat en el carrer Agullers (Barri de la Ribera), per celebrar la
nostra primera assemblea com a col·lectiu de facto. Parlàrem de
formalitzar una associació on els joves cantautors en llengua catalana
tinguérem cabuda, atenent sobretot a la necessitat de sumar esforços i
fer front comú davant d'una sèrie de hàndicaps i problemes estructurals
que afecten la nostra labor artística. Estem farts de fer la guerra cadascú pel nostre compte i hem decidit col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats perquè la Nova Cançó tinga una continuïtat en el temps i es produïsca un relleu generacional que garantisca el futur d'aquest concepte artístic que barreja el discurs social amb la música popular. Les circumstàncies actuals; amb la retirada de Lluís Llach dels escenaris fa cosa d'uns mesos, l'estancament creatiu del prolífic Raimon que darrerament trau cançons noves amb comptagotes, el viratge estètic de Maria del Mar Bonet que significa una aposta importantíssima per la recuperació del nostre patrimoni musical tradicional però que es desvia dels postulats estrictes de la cançó d'autor i, per descomptat, les vacances forçoses d'Ovidi Montllor que daten de l'any 1995; avalen una regeneració necessària, per no dir urgent, del gènere que ens ocupa. Estem d'enhorabona: ara i avui n'hi ha molts artistes joves que estan treballant de valent en aquest camp, és el cas de Feliu Ventura (Xàtiva, la Costera), a qui l'autor de l'Estaca va llegar el testimoni un any abans de penjar les botes. És el cas també de Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, el Penedés), Meritxell Gené (Lleida, Segrià), VerdCel (Alcoi, l'Alcoià) o Sergi Contrí (Dénia, la Marina) que, malgrat no gaudir de la mateixa projecció mediàtica, demostren dia a dia que es creuen allò que fan, que entenen el seu ofici com un motor de canvi social, que han signat un compromís innegociable amb el present i el futur del nostre País. Comptat i debatut, d'una sola cosa podem estar plenament segurs: encara queden molts capítols per escriure en la història de la Cançó...
El 23 d'agost de 2007 actuarem dins de la programació de la Festa Alternativa als Bous de Borriol. Enguany compartirem escenari amb un altre cantautor, el nostre amic de Sant Pere de Riudebitlles (el Penedés), Cesk Freixas, amb qui enguany hem tingut el privilegi de coincidir diverses vegades. La nit de cantautors del dia 23 serà una de les activitats que la gent de la FAB té preparades per al que serà el seu desé aniversari: també n'hi haurà concerts de rock (amb els nostres amics d'Agraviats, Malagäna i At-versaris, amb qui també hem tingut l'oportunitat de coincidir), punxadiscos, partides de pilota valenciana, xarrades, teatre, exposicions, ball de bastons, correfocs i molt més! Enhorabona per la vostra iniciativa, companys: heu demostrat que a Borriol es pot fer molta i molta festa sense que els animals patisquen!
Pel seu interés, us adjunte un text dels organitzadors:
10 Anys de FAB!!
La Festa Alternativa als
Bous de Borriol fa 10 anys. La FAB neix com una festa autogestionada
creada per un bon grapat de gent jove i engrescadora del poble de
Borriol farta d'unes festes oficials que únicament oferien bous, ball i
missa. La capacitat creativa de l'assemblea de la FAB cristalitza en la
iniciativa de practicar unes festes pròpies, populars, gratuïtes i
completament independents de qualsevol institució ja siga privada o
institucional. Fa ja 3 anys l'ajuntament de borriol decideix negar el
carrer a la FAB sense cap base legal i per pur despotisme
autocràctic.La vella lluita que arroseguen les nostres comarques entre
la capacitat creadora del poble i la necessitat per part de les
institucions de controlar-la, domesticar-la i si açò no és posible,
destruir-la.
Han segut 7 anys de carrer, d’aire lliure i 3 anys de clausura, de
càstig, de prohibició, de censura. En 10 anys ha hagut més de 20
concerts,han passat més de 50 grups, bandes i formacions de molt
diferents estils. Més de 30 actuacions teatrals de diferents artistes i
companyies. Mentre es permitia utilitzar el carrer, 6 fires
d’artesania. 20 vesprades de jocs infantils per als més menuts i unes
poquetes per als adults. Més d’una vintena de xerrades, debats,
conferències, documentals i exposicions de diferents temàtiques. Hem
oferit 6 nits de disfresses quan ja feia anys que no es programavem,
però que molta gent s’organitza per a celebrar des de fa uns pocs anys.
7 partides de pilota en les seues diferents modalitats i jocs: al
carrer, al trinquet i al frontó, abans de la reforma del trinquet i
després, perquè fins i tot un any s'ha negat l’ús del trinquet
municipal. Hem oferit contacontes per a xiquets i adults. Hem oferit
sopars de pa i porta. Hem oferit exhibicions de Capoeira, break dance i
dança del ventre. Cercaviles amb dolçainers i tabaleters i recentment
amb bastoners i grups d’animació. 4 correfocs. El primer campionat de
fútbol virtual a Borriol per a tots els seus aficionats…
En definitiva, 10 programes públics i gratuïts. Sense necessitat de cap
subvenció i sense cap ànim de lucre. 10 anys de festes alternatives, 10
anys d’una major diversitat i pluralitat per al poble i els seus
visitants. En 10 anys La FAB ni s'ha venut ni s'ha lligat a ningú ni a
res, mantenint aquest projecte independent de cap interés que no siga
ell mateix.Com diu el manifest de la FAB: "Cal que ho diguem en xinès?
Fa anys que volem que se’ns jutge pels fets i no per tanta exageració i
tanta mentida, per tant d’interés". I un any més, ací estem.
Demà al migdia agafem un avió cap a Mallorca: la gent de Maulets ha organitzat una sèrie d'actes per a aquesta setmana i ha volgut comptar amb nosaltres per posar-li notes i acords a les seues reivindicacions. El primer concert serà demà, 30 de juliol després de sopar, a la població de Costitx, situada quasibé al centre de l'illa, on tindrà lloc una jornada sobre el País Valencià, amb la projecció del documental sobre la transició valenciana "Del roig al blau", la degustació de diferents begudes autòctones i un recital de cançó d'autor als jardins de la piscina municipal (podeu consultar el cartell ací dalt). El dijous, 31 de juliol, farem cap a Inca, situada una miqueta més al nord. Actuarem a les vuit de s'horabaixa en una mena de centre cultural anomenat Sa Capella (Plaça de l'Àngel, 6) que, segons sembla, té una acústica immillorable per a instruments de corda (actuarem en format duet, guitarra acústica, violí i veu). Per últim, i per acabar el periple mallorquí, ens desplaçarem fins a la ciutat de Palma, on dissabte 2 d'agost tocarem a l'aire lliure, en la Plaça dels Patins al voltant de les 21 hores, dins d'una jornada antitaurina amb diverses activitats culturals i d'oci (un recital de poesia a les 20 hores i una sessió de punxadiscos, amb "Es Mallorquí"). Ja us anirem explicant!
Ja hem fet les maletes i ho tenim tot preparat per a agafar un avió cap a Santiago de Compostel·la. Aquesta nit actuem en el 
Aquesta nit, al voltant de les 23 hores farem a Ca Revolta el segon concert de presentació del recopilatori Venim del nord, venim del sud, que hem signat conjuntament amb el cantautor penedesenc Cesk Freixas. Al País Valencià tenim programades aquesta setmana un parell de presentacions en directe on podreu escoltar les cançons més emblemàtiques d'El camí cap a nosaltres i de Teoria del caos i alguna que altra sorpresa que hem preparat a dues veus. El concert que teníem previst fer el dia 29 de juliol al Grau de Castelló s'ha hagut d'ajornar momentàniament: quan tinguem més informació, us avisarem a través d'aquesta bitàcola. Si aquesta nit de divendres d'estiu no teniu res millor a fer i us abelleix passar-vos per Ca Revolta, ens veiem!
Bona nit. Abans de res, m’agradaria compartir aquest guardó amb l’altre 50% d’aquest projecte. Amb la persona que ha estat al meu costat des del principi i que ha cregut en mi des del primer dia, implicant-s’hi i renunciant a certes coses per acompanyar-me a tot arreu amb el seu violí. M’agradaria que pujara a l’escenari Laura Navarro i us demane un fort aplaudiment per a ella, si sou tan amables...
Dijous passat va tindre lloc en Ca Revolta (i simultàniament en el Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi) la roda de premsa on el secretari del jurat dels Premis Ovidi 2008 a la música en valencià, Josep Vicent Frechina, va fer públics els finalistes de totes les categories d'aquest certamen: nosaltres hi participem amb Teoria del caos i estem nominats com a finalistes en la categoria de Millor disc de Cançó d'Autor, amb Clara Andrés, per Dies i dies i Remigi Palmero, per Sense comentaris. Si voleu pegar-li una ullada a la resta de modalitats i nominats, podeu consultar aquest enllaç a l'edició digital de L'Avanç, que coorganitza aquest certamen en companyia d'Escola Valenciana, Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, la Universitat Politècnica de València i, per descomptat, el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). Associació de Músics i Cantants del País Valencià. La cerimònia de lliurament serà el dimarts, 17 de juny, a les 22:30 hores en el Paranimf de la Universitat Politècnica de València. A més dels guardons ordinaris de millor disc (pop-rock, cançó i folk), millor cançó, millor lletra, millor orquestració i els premis de maquetes, n'hi haurà un reconeixement a la trajectòria artística del cantautor Joan Manuel Serrat i a la labor de suport de la música en valencià que realitza dia a dia la gent de Ca Revolta. Si voleu acompanyar-nos en aquesta gran festa de la música en valencià que són els Premis Ovidi, hi esteu convidats! 
Ens ha deixat Josep Vicent Marqués. El País ha perdut un dels seus intel·lectuals més compromesos i una de les seues plomes més directes i esmolades. Alguns dels seus llibres són valuosos tractats de sociologia valenciana aplicada que, de segur, transcendiran el pas del temps. En assabentar-me de la notícia, he anat a la prestatgeria de l'estudi i m'he posat a fullejar uns quants articles. Farà més de cinc anys que vaig llegir País perplex. Casualment, m'he entropessat amb un fragment que vaig subratllar amb retolador groc i que paga la pena reproduir ara i ací (cal remarcar que es tracta d'un conte escrit fa 35 anys, ni més ni menys! La vigència em sembla esfereïdora):
Aquesta vesprada, des de les 19 fins a les 21 hores, ens podreu trobar en la 
Escric des de Barcelona, estic en un cibercafé situat a prop de l'estació de Sants esperant que es faça l'hora d'agafar l'euromed cap a València. He fet un viatge rellamp perquè teníem una entrevista pendent amb Roger Palà, redactor de la revista 
M'ha fet gràcia descobrir en el 
El 23 d'agost de 2007 actuarem dins de la programació de la 
