He llegit en indymèdia que anualment l'Ajuntament de València inverteix en il·luminació l'exorbitant xifra de 10 milions d'euros. Podem, per exemple, comparar el pressupost del consistori de Rita Barberà amb les despeses anuals de Barcelona, una ciutat amb el doble de població aproximadament, però que "només" inverteix 8'5 milions d'euros en llum. Amb raó hem deixat de veure les estreles en el firmament del Cap i Casal!
Però no calen estadístiques damunt de la taula, qualsevol transeünt amb una miqueta de perspectiva, si decideix fer un passeig pels carrers de la València nocturna, observarà que el color del cel ha passat de ser negre "com la nit" a tenyir-se d'una tonalitat "carabassa fluorescent". No debades, els edificis declarats com a Béns d'Interés Cultural brillen enmig de la foscor de tal manera que alguns veïns s'han hagut de queixar a l'Ajuntament perquè el resplendor no els deixava dormir amb les finestres obertes.
Per acabar-ho d'adobar, el tipus d'enllumenat que s'ha escollit per al nucli urbà és el més insostenible que es coneix, el fanal amb forma d'esfera, que només aprofita la meitat de l'energia consumida, ja que el focus de llum no està canalitzat cap al terra, sinó que es distribueix arbitràriament a través del globus. No cal dir tampoc que València està a la cua del foment d'energies renovables i que, a pesar de tindre un clima tan favorable com el mediterrani, no disposa de plaques solars per al subministrament elèctric. Tanta modernitat que ens volen vendre i resulta que aquesta és una de les ciutats europees més endarrerides en estalvi energètic.
La matinada del 24 d'abril de 2007 una sèrie de militants de l'Assemblea de Joves "L'Aixada" i de Maulets-L'Horta Sud isqueren al carrer per pintar diversos murals commemoratius del 300 aniversari de la Batalla d'Almansa. Es van trobar amb la visita inesperada de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional; fins i tot un vehicle de la policia secreta vigilava les parets més emblemàtiques de la comarca. Deu companys i companyes van ser identificats aquella nit per les forces de seguretat simultàniament en diverses poblacions. Tres mesos després, el 24 de juliol, dos membres de l'Aixada foren citats als Jutjats de Torrent per declarar sobre els fets. Afortunadament, ambdós foren absolts dels càrrecs per manca de proves, ja que l'acusació (l'Ajuntament d'Alaquàs) no es va presentar a la vista.
Quan em van relatar els esdeveniments vaig pensar que un desplegament policial d'eixes característiques només podia respondre a un control exhaustiu dels carrers de la nostra comarca. Però aquesta vesprada he canviat d'idea: en una paret molt propera al centre comercial Bonaire, en el terme municipal d'Aldaia, n'hi ha una pintada que resa "la inmigración no sube los sueldos ni paga las pensiones". El missatge és extremadament provocador, fereix la sensibilitat de qualsevol persona que tinga una mínima formació democràtica. Però no és l'única pintada d'aquest signe que podem trobar en els carrers de l'Horta Sud: a prop del Safranar, en Torrent, n'hi ha moltíssims grafits que fan un enaltiment explícit de la xenofòbia i que són visibles des de l'autovia que connecta amb València, una carretera per on passen milers de cotxes cada dia; en el polígon industrial de Xirivella es conserva des de fa tres anys, si fa no fa, un altre missatge racista d'una especial hostilitat cap als ciutadans d'origen magrebí, i ningú no ha mogut un dit per a trobar els responsables ni s'han posat a l'abast els mitjans a fi d'esborrar la pintada. Davant d'aquest panorama, resulta difícil no deixar-se portar per la mala fe i arribar a la conclusió que les autoritats competens utilitzen dues vares per a medir: ¿o no és desproporcionat el marcatge que se li fa a l'esquerra independentista en relació a la passivitat policial de la qual s'aprofiten els feixistes que campen impunement pels nostres pobles i comarques?
Una vegada més els interessos econòmics d'uns pocs han prevalgut sobre la qualitat de vida de milers de ciutadans. Ha passat en la Valldigna: després de divuit anys de mobilitzacions (que es diuen prompte), el dia 7 d'agost de 2007 va entrar en funcionament la línia d'alta tensió entre Castelló de la Ribera i Gandia. Però el drama no acaba ací, ara mateix n'hi ha dues línies elèctriques més projectades en la zona: una que connecta Dénia amb Cullera (allò que no ha pogut el ferrocarril ho aconseguirà l'alta tensió) i una altra que va des de Cullera fins a Barxeta i que anirà acompanyada del transvassament Xúquer-Vinalopó.
Em ve a la memòria el 24 de febrer d'enguany. Aquell dia va tindre lloc
una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la
Valldigna: un grup de músics (Feliu Ventura, Ximo Caffarena, Òscar Briz,
Pep Gimeno "Botifarra" i jo mateix) volguérem mostrar el nostre suport
i la nostra solidaritat amb la gent de la Coordinadora Contra l'Alta
Tensió realitzant un concert matinal en memòria de Joan Pellicer. Per
la vesprada, una riuada de manifestants va envair el poble de Barxeta,
l'únic municipi que s'ha negat en redó a signar els acords que
claudiquen davant dels impulsors d'aquesta línia. Em va semblar molt
engrescadora la capacitat de convocatòria que els organitzadors van
demostrar aquell dia: els veïns de la Valldigna estaven al seu costat
i ho expressaren ben alt i ben clar prenent els carrers de la població.
Fa sis mesos l'Ajuntament de Barxeta va presentar un recurs davant del
Tribunal Europeu d'Estrasburg que suposa l'última via d'esperança per a
aquells ciutadans de les comarques centrals que no estan disposats a posar-li
preu al paisatge que els envolta.
Per altra banda, caldria fer
una anàl·lisi profunda de les circumstàncies i posar el nostre punt de
mira en les intencions subreptícies de la companyies energètiques: ¿què
passaria si es paralitzara la xàrcia projectada de línies d'alta tensió
que va des del sud de l'Estat Francés fins al sud de l'Estat Espanyol?
¿Posaria això en perill l'abastiment elèctric de la ciutadania? ¿Per quina raó els convindrà tant a les empreses de
subministrament enllaçar amb el nord
d'Àfrica? ¿No serà que la permissivitat legal d'aquestos països en vies
de desenvolupament els permetria construir una sèrie de centrals
nuclears que en Europa gaudeixen d'una impopularitat incòmoda i
flagrant? ¿No estaríem parlant, llavors, d'una legitimació jurídica de
l'espoli que les grans empreses espanyoles perpetren tàcitament en el Tercer
Món?
La matinada del 24 d'abril de 2007 una sèrie de militants de l'
Una vegada més els interessos econòmics d'uns pocs han prevalgut sobre la qualitat de vida de milers de ciutadans. Ha passat en la Valldigna: després de divuit anys de mobilitzacions (que es diuen prompte), el dia 7 d'agost de 2007 va entrar en funcionament la línia d'alta tensió entre Castelló de la Ribera i Gandia. Però el drama no acaba ací, ara mateix n'hi ha dues línies elèctriques més projectades en la zona: una que connecta Dénia amb Cullera (allò que no ha pogut el ferrocarril ho aconseguirà l'alta tensió) i una altra que va des de Cullera fins a Barxeta i que anirà acompanyada del transvassament Xúquer-Vinalopó.
