divendres, 7 de març de 2008 - Centre Català de Lausana
Ens alcem, desdejunem-dinem tranquil·lament i fiquem totes les coses en el cotxe. Fem una parada tècnica a l'aeroport de Basilea, que està situat a la ciutat de Mulhouse, a només 30 quilòmetres de distància però en territori francés: Mireia ha d'agafar un avió cap a València que, gràcies a la companyia de vols outlet Ryanair, està més prop de Suïssa que mai. Tornem a la carretera en direcció a Lausana, situada en la part francòfona de la confederació. 200 quilòmetres ens separen de la nostra destinació, però ens ho prenem amb calma perquè l'actuació està prevista per a les vuit de la nit i ja estem dins de l'autopista. Arribem al votant de les 16 hores. Silveri Kirchner ens està esperant al centre i ens deixa descansant una estona mentre va a per la seua dona. Ens quedem al centre preparant el concert i actualitzant el videobloc. Dani cada vegada està pitjor de l'esquena perquè no parem en torreta, de manera que ens vindrà bé aquesta estona de relax. A mesura que es va acostant l'hora del concert van arrimant-se fins al Centre Català de Lausana alguns dels seus parroquians més il·lustres: Francesc Bellmunt, el president de l'entitat (és qui parla al final del vídeo que il·lustra la crònica), Ramon Cuèllar, el responsable de l'apartat de cultura, que ens va demanar que els portàrem una sèrie de cartells sobre moviments socials per a una exposició, etcètera. El concert molt bé: n'hi ha un xicotet cadafal de fusta en el local que fa la funció d'escenari i la sala té molt bona acústica. Aquesta vegada els espectadors són tots catalans i catalanes residents a les proximitats de Lausana, exceptuant una esperantista amb qui xarrem un moment després de l'actuació (com que no parla ni una sola paraula de català, ens intentem entendre amb el meu francés de les cavernes, o siga que no crec que traga molt de trellat de la conversa!). En acabant, anem a sopar a un restaurant italià no massa llunyà. Els havien avisat prèviament que arribaríem a una hora gens raonable per a la mentalitat suïssa, en cas contrari no hauríem trobat cap establiment obert on ens prepararen alguna cosa per menjar. Amb la panxa plena i després de fer una miqueta de sobretaula amb la gent del Centre Català, agafem el cotxe de nou i ens dirigim cap a Jogny, un poblet no massa llunyà de Lausana on viuuen Silveri Kirchner i la Pierrette, la seua dona. Allà ens tenen preparades dues habitacions que havien sigut la dels seus fills, ara ja emancipats. Quan ens alcem pel matí podem advertir la bellesa del paisatge a través de les finestres. Jogny està situat en una muntanyeta que li atorga una panoràmica privilegiada sobre el llac Léman. Les Dents du Midi (les dents del migdia) són una sèrie de pics arrenglerats a l'horitzó que encara fan d'aquella vista una imatge més idílica, una autèntica postal (en el vídeo no es pot apreciar massa bé perquè va eixir un dia prou gris i no n'hi havia llum suficient, però en viu i en directe us garantisc que és una passada!).
Fem cap a Basilea al voltant de les dues del migdia. Arribem passades les tres i recorreguem la ciutat en cotxe fins a la zona universitaria. Mireia Casanya, la lectora de català del departament de romanística, ve a arreplegar-nos al rebedor de la facultat i anem a pegar un mosset abans que es faça l'hora de l'actuació. Mengem una focaccia i tastem la cervesa local. Després del café ens dirigim cap a l'aula 105 de la facultat de filologia. Preparem tot per a l'actuació. Mireia ha imprés algunes de les lletres de les nostres cançons perquè els estudiants puguen seguir-les més fàcilment. El públic mostra una gran atenció pel que fa a les explicacions de cada tema i es crea una complicitat molt especial. Després del concert s'obri un torn de preguntes perquè els espectadors puguen dir la seua. Algunes persones de Casa Nostra de Basilea han vingut expressament per veure l'actuació i s'enceta una mena de debat sobre el panorama polític actual del País Valencià, sobre les diferències entre la Dictadura del General Franco i la democràcia vigent. En acabant, arrepleguem tot i anem a fer una cervesa a un local de la ciutat amb Mireia i dues investigadores del departament de romanística que s'han especialitzat en el teatre sefardí. A les deu de la nit ens entra la gana, però ja és massa tard, en tota Basilea no n'hi ha cap establiment obert on ens puguen donar de sopar. Anem a casa de Mireia, un pis preciós molt a prop de la Universitat que comparteix amb un altre xic. Ens posem a actualitzar el bloc mentre ella ens prepara un arròs a la cubana que ens sentarà de categoria perquè tenim més fam que garró. Ens n'anem a dormir a les mil, com sempre, després de xarrar sobre açò i allò. L'esquena de Dani comença a ressentir-se pel ritme infernal que portem. Ja va començar el viatge amb un cert dolor, però cada vegada sembla més fort. Ens vindrà molt bé descansar aquesta nit.
Agafem l'autopista cap a Suïssa, tenim més de 400 quilòmetres per davant i portem una miqueta de cansament acumulat, però tenim ganes d'arribar a la nostra nova destinació. Allà ens espera Anton Simó Massó, lector de català de la Universitat de Zuric que ha organitzat un recital per als estudiants de romanística. Anton va estar d'espectador a un concert que férem Cesk Freixas i un servidor a l'estiu en Constantí, un poble de la demarcació del Tarragonés. Aquest recital estava organitzat per una associació que es diu La Golfa i que treballa per la nostra llengua i la nostra cultura a nivell municipal i comarcal. L'actuació de hui està prevista per a les 18:15 i anem una miqueta estressats perquè ens ha costat eixir de Grenoble. Arribem a un quart d'hora escàs de l'hora marcada, amb el fetge a la gola. Anton Simó ens espera al costat del seminari de romanística. Pugem a l'aula i ens preparem per al concert: damunt de la taula n'hi ha unes fotocòpies amb les lletres de les nostres cançons, de manera que els estudiants podran seguir millor els temes del repertori. Estic situat a un metre escàs de la primera filera i la proximitat amb els espectadors em facilita la feina, s'estableix una comunicació directa que fomenta la interacció fluïda. Han vingut estudiants del seminari i també gent del centre català de Zuric, que ens conten la seua experiència residint a més de 1000 quilòmetres de casa. Una de les cançons estrela de l'actuació és una versió en alemany d'Al vent, cortesia de Toni de l'Hostal, que ens ha convidat a cantar-la en la seua imminent opera prima, que veurà la llum molt prompte i que serà editada pel segell Cambra Rècords. Després del concert, tenim l'oportunitat de xarrar amb alguns dels assistents que han tingut aquesta vesprada el seu primer contacte directe amb la cultura en català. Persones il.lustres entre el públic: Angelika Maass, traductora de la pràctica majoria dels llibres de Mercè Rodoreda a l'alemany, ha estat veient l'actuació i accedeix amablement a respondre algunes preguntes per al videobloc. Ens acomiadem d'Anton Simó i li agraïm la seua dedicació i complicitat. Abans d'anar-se'n cap a Constança ens passa un retall d'un diari escrit íntegrament en romanx on apareix una referència al recital de hui (si teniu curiositat, podeu pegar-li una ullada al vídeo que il.lustra aquesta crònica). Arrepleguem tot el material i ens n'anem cap a l'hotel. Demà serà un dia "lleuger", tenint en compte que fins a Basilea només n'hi ha 90 quilòmetres de distància des de Zuric, en una horeta i mitja arribem sense despentinar-nos.
Hem hagut de suspendre el concert de hui per raons evidents: teníem pensat fer l'actuació a la Place Saint André, en la centre històric de Grenoble, darrere de la catedral, però la pluja i un fred glacial ens ha fet bandejar aquesta idea, tot i la il.lusió que ens feia poder traure la música al carrer almenys en una de les nostres destinacions europees (ja ho vam fer a Montpeller l'octubre passat i fou una experiència realment gratificant). Tot i això, hem tingut l'oportunitat de perdre'ns per la ciutat i passar l'estona en un café, parlant de qualsevol cosa i posant-nos al dia amb aquest videobloc. Quan es fa de nit, fem cap a casa de Francesco, un amic italià de Dani que ens allotja amablement en sa casa i que ens prepara uns nyoquis amb tomata que ens cauen del cel. A l'endemà, passarem per la facultat de biologia per acomiadar-nos d'ell fins a dissabte, ja que ens acompanyarà fins a Marsella per veure el nostre últim recital. A risc de semblar una miqueta bledes, direm que estem molt emocionats perquè està tot blanc, aquesta nit ha nevat als Alps i estem encantats de la vida!
dilluns, 3 de març de 2008 - Inauguració de l'exposició "PPCC: una llengua, una identitat"
L'associació cultural de la Catalunya Nord Angelets de la Terra, capitanejada per l'incombustible Ramon Faura, ens ha convidat a actuar en el marc de la inauguració de l'exposició "Països Catalans: una llengua, una identitat". El recital se celebra, sorprenentment, en el Centre Espanyol de la vila de Perpinyà. Pot semblar estrany que l'organització haja escollit aquest indret per realitzar un acte d'afirmació de la cultura catalana, però, parlant amb Ramon sobre el tema, ens explica que estan seguint una estratègia intensiva de normalització lingüística i nacional, creant sinèrgies amb institucions i entitats que en principi no tindrien entre els seus objectius primordials la defensa de la identitat i la llengua catalanes, però que no obstant poden obrir una porta a que gent diversa de la comarca del Rosselló se n'interesse i prenga consciència. És una mena de tàctica de "pluja fina"... Per acabar-ho d'adobar Les Breastfeeders, un grup de garage del Quebec, actuarà tambe durant aquesta vetallada de germanor entre dues nacions sense estat. Aquesta banda fa un rock vitaminat i embogit que no deixa el públic gens indiferent: en el vídeo que hem penjat podeu fer un tast d'aquesta proposta arribada del Quebec! El nostre concert molt bé. M'he sentit bastant còmode tot i l'absència forçosa de Laura. Aprofitem la cançó Contra el ciment per reconèixer la lluita contra l'Alta Tensió que s'està portant a terme en la Catalunya Nord i que, d'alguna manera l'agermana amb la Valldigna, on existeix el mateix conflicte. Després del concert tinc l'oportunitat de parlar amb Miquel Mayol, president de la Bressola, una entitat que està desenvolupant una tasca importantíssima de difusió del català en les escoles de primària, suplint la passivitat de les institucions educatives de l'Estat Francés. En aquest mateix sentit, Ramon Faura ens conta també la seua experiència a l'escola, on els xiquets gitanos que en la seua major part parlen el català com a llengua materna, són un tipus d'alumne molt poc receptiu, la qual cosa fa ben complicada la tasca educativa d'una llengua minoritzada i infravalorada per la societat afrancesada. Aprofitem l'avinentesa per desitjar-li a Ramon molta sort i molta força per a la campanya amb l'Assemblea per la Catalunya Nord, de la qual és el candidat per a les properes eleccions municipals i cantonals, que se celebren també el pròxim diumenge a l'Estat Francés.
La setmana del 3 al 9 de març de 2008 farem una breu gira d'actuacions fora del nostre domini lingüístic i més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol. Tindrem l'oportunitat de visitar diverses ciutats europees i podrem presentar en directe les cançons del nostre primer disc i avançar alguns temes del segon, Teoria del caos. Malauradament no hem aconseguit tindre'l enllestit per a l'ocasió: els contratemps de la gravació i la gran quantitat de concerts que se'ns han ajuntat aquestes setmanes ho han fet del tot impossible. Si res no ho impedeix, tindrem el privilegi de fer d'ambaixadors de la cançó valenciana en diverses universitats i centres culturals de França, Occitània i Suïssa. Serà un desplaçament dur, per carretera: 3000 quilòmetres, si fa no fa, en només set dies. Cada jornada visitarem una ciutat diferent, per la qual cosa no tindrem massa temps per fer turisme. Com que tenim la intenció de deixar testimoni audiovisual d'aquesta expedició fora de les nostres fronteres, intentarem buscar-nos la vida per actualitzar diàriament aquest dietari, penjant diàriament cròniques i vídeos il·lustratius d'aquesta gira:
03/03/08 PERPINYÀ (el Roselló)
Encara a casa nostra, la ciutat de Perpinyà serà el punt de partida del nostre itinerari. Angelets de la Terra, una associació per la defensa de la llengua i la cultura pròpies de la Catalunya Nord, ha organitzat una exposició multidisciplinar que porta per títol: "Països Catalans: una llengua, una identitat". Nosaltres actuarem en la inauguració d'aquesta exposició, compartint cartell i escenari amb un grup del Quèbec anomenat Les Breastfeeders.
04/03/08 GRENOBLE (França)
Durant el mes d'octubre de 2007 vàrem fer la nostra primera escapada fora de l'Estat espanyol i actuàrem en el Espace Cultural KoToPo, situat a la ciutat francesa de Lió. Durant el procés de producció d'aquell desplaçament, barallàrem la possibilitat de fer una altre concert a Grenoble, una ciutat amb molt d'atractiu cultural i no excessivament llunyana del nostre recorregut. Malaurament, les limitacions del calendari i uns altres compromisos ens varen obligar a ajornar aquest recital. Ara tenim una oportunitat d'or per traure'ns l'espineta clavada...
05/03/08 ZURIC (Suïssa)
Creuem les fronteres de l'estat francés i ens endinsem a Suïssa. El Romanisches Seminar de la Universitat de Zuric (Universität Zürich) serà la nostra següent estació. Actuar a les aules sol ser una experiència gratificant: els estudiants es prenen el concert com una activitat acadèmica més i s'impliquen moltíssim en les cançons. A més a més, es tracta d'una molt bona oportunitat per encetar un diàleg i que els assistents puguen preguntar el que vulguen sobre la nostra llengua i la nostra cultura.
06/03/08 BASILEA (Suïssa)
Reprenem el nostre camí i fem una parada en una ciutat situada a menys de 100 quilòmetres de Zuric. La Universitat de Basilea (Uinversität Basel) també té un seminari de romanística des d'on se'ns ha convidat a fer-los una visita i presentar en directe el nostre treball. Serà una de les jornades més relaxades del viatge, no estarem obligats a fer tantes hores de carretera.
07/03/08 LAUSANA (Suïssa)
A la ciutat de Lausana existeix un Centre Català que organitza diverses activitats al llarg de l'any per tal de promoure la projecció internacional de la cultura catalana i per servir de nexe d'unió per a tots els catalans i catalanes residents a la part més occidental de Suïssa. Una de les activitats programades, a banda del nostre concert, serà una exposició sobre cartelleria dels moviments socials: nosaltres portem des del País Valencià bona cosa de material per ficar la nostra pedreta en aquesta exposició.
08/03/08 MARSELLA (Occitània)
Aquesta serà l'última de les ciutats que visitarem. El Centre Espanyol de Marsella, coordinat per un valencià, ha organitzat un concert amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona. Actuarem nosaltres i El Niño Prodigio, nom artístic d'Àlex Badia, que ja ens va acompanyar en el nostre primer viatge a Occitània, l'octubre passat que actuàrem a Montpeller. Aquest serà el final del nostre recorregut. Al dia següent tindrem per davant 850 quilòmetres fins a València, però amb tranquil·litat s'arriba a tots els llocs.
Comencem el nostre recorregut a Tarragona. La Colla Sardanista de la ciutat ha tirat mà de dos grups valencians perquè posen la banda sonora a una festa que se celebra en la Sala Golfus, situada en la zona del port esportiu. Aquesta és la tercera vegada que tenim l'oportunitat de tocar a la ciutat de Tarragona i avui compartirem cartell i escenari amb Un entre tants, un grup nascut a la ciutat de València que oscil·la estilísticament entre el rock, l'ska, el punk, el reggae i el mestissatge (que conste, no sóc gens amic de posar etiquetes!). Durant la prova de so, el sopar i el cafenet de rigor hem pogut xarrar una miqueta amb ells i de seguida hem agafat confiança. Fruit d'aquest bon rotllo, hem improvisat, pensat i fet, un parell de col·laboracions a boca de canó: com que Un entre tants compta amb tres o quatre dolçainers entre els membres de la formació, els demanem que interpreten La Muixeranga com a introducció a la cançó Futur en venda, atés que malauradament Laura no ha pogut acompanyar-nos per una indisposició (una autèntica llàstima que et perdes aquest viatge, companya!). Per la seua banda, Un entre tants em conviden a pujar a l'escenari per cantar amb ells una versió en clau punk de Tot explota, bé pel cap o per la pota, del gran Ovidi Montllor. Tot i les dificultats que suposa adaptar-se a aquest nou registre de zero a cent, no acaba de ser tan traumàtic com m'esperava i queda una versió ben curiosa i original, molt divertida. Acabem la nit en el pàrquing del port marítim, gaudint d'una demostració in situ de la Colla Sardanista de Tarragona. La sardana que podeu escoltar al vídeo és Noces d'or al casal, obra d'Alfred Abad, pare d'un dels màxims responsables d'aquesta i de les nostres anteriors incursions a Tarragona. Gràcies, company!
divendres, 29 de febrer de 2008 - Casal Jaume I de Cullera
El concert d'aquesta nit serà una miqueta especial: actuem al Casal Jaume I de Cullera i sempre que hem vingut per ací la gent s'ha portat molt bé amb nosaltres i ens ho hem passat de categoria. És d'eixos llocs on saps que tot anirà bé: fora nervis i a gaudir del recital! El nostre bateria, Gus, és veí del poble i amic i company de batalles d'Isma, el tècnic del casal. De manera que ens feia especial il·lusió que tocara amb nosaltres en aquest concert. Un poc (prou) improvisadament hem montat un format de trio (bateria, violí, guitarra acústica i veu). Barregem una miqueta de repertori del primer disc i algunes cançons noves i, la veritat, és que sonen molt bé, per a com ho tenim d'assajat. Amb Gus resulta molt fàcil tocar, ens sentim molt segurs i ens deixem portar. Les cançons més rítmiques guanyen energia i en els temes més lents busquem de crear un clima, amb els detalls de la percussió més suaus i ambientals. Del nou disc n'hi ha un parell de cançons que prenen molta vigència a Cullera: per una banda, Contra el ciment, que parla de la depredació urbanística i la defensa del territori. No debades, aquesta població de la comarca de la Ribera està amenaçada per un dels plans urbanístics més salvatges que amenacen el litoral valencià. El Manhattan del Xúquer, un complex de grans torres d'apartaments situat a primera línia de platja, és només una part de la bestiesa urbanística que s'hi vol perpetrar: Benidorm II, per entendre'ns. Per altra banda, Lletania, que parla sobre la violència masclista. Justament despús-ahir va ser una jornada negra pel que fa a aquesta qüestió: quatre dones van perdre la vida a Madrid, El Puerto de Santa María (Cadis), Valladolid i Cullera. Tota la nostra solidaritat, mai més! Després del concert, arrepleguem el material tranquil·lament i cap a casa, que demà tenim concert a Tarragona i serà un dia llarg.
dissabte, 23 de febrer de 2008 - Ateneu Popular de l'Eixample
A les 7 del matí sona el despertador. Una dutxa ràpida, per mantindre'ns desperts, desdejunem poca cosa i fem cap a la font de les granotes, on hem quedat amb Miquel i Àlvar, militants de l'Assemblea de Joves L'Aixada de l'Horta Sud. Des de Torrent ens dirigim cap a l'autopista: l'Assemblea de Joves de Sants, amb la col·laboració de l'Ateneu Popular de l'Eixample, ha organitzat en la ciutat de Barcelona una jornada sobre el País Valencià que porta com a títol "Reptes i lluites al País Valencià". Quatre xarrades informatives, una paella i un concert són les activitats que l'organització ha programat per al 23F d'enguany. Les ponències són realment molt interessants: es pot fer una bona radiografia dels problemes actuals del País Valencià a través d'aquestos quatre eixos temàtics. Àlvar s'encarrega de parlar sobre el fenomen del blaverisme i del regionalisme radical al nostre territori. És una qüestió difícil d'entendre per a la gent del Principat, on aquest problema no existeix com a moviment organitzat. A continuació, segueix una xarrada sobre la depredació urbanística i l'especulació al País Valencià, a càrrec de Josep Alemany, militant de Maulets i membre de la Plataforma Salvem Catarroja: el cas del macroprojecte urbanístic Nou Mil·leni i la mobilització a l'Hort dels Mestres serveix com a fil vertebrador d'aquesta conferència. Tot seguit, els toca el torn a dos membres d'Espai País Valencià, l'associació de valencians i valencianes residents al Principat, que parlaran sobre la clausura dels repetidors de TV3 al sud del País. En acabant, ens correspon a Sergi Contrí i a mi posar-nos darrere de la taula per xarrar sobre la lluita dels músics valencians i el paper del Col·lectiu Ovidi Montllor pel que fa a la normalització lingüística dins de l'àmbit cultural. Resulta curiós comprovar com d'interessats es mostren els assistents principatins, que desconeixen alguns factors essencials de la realitat social del País Valencià. Aquestes jornades em semblen una inciativa molt rellevant a l'hora de diluir les fronteres jurídiques que es corresponen amb el curs del riu Sénia. Per a sopar, a un xic d'Aldaia, Guillem Romero, li correpondrà la responsabilitat de preparar una paella per a més de trenta persones. Els problemes logístics no són pocs: a Barcelona no és fàcil trobar garrofons en les parades de llegums dels mercats, només Mercadona n'ofereix bosses congelades. En un atzucac de l'Eixample no es pot fer nyenya i botar-li foc, de manera que s'han d'utilitzar botelles de gas butà, que no tenen la mateixa capacitat calorífica i que no reparteixen la flama d'una manera equilibrada. Al remat, amb una miqueta de retard, la paella està llesta per a servir i tothom s'asseu a taula. L'arròs ha quedat una miqueta senceret per al meu gust, però s'ha de felicitar al xef perquè el sabor és molt bo, tot i els contratemps que s'han anat succeïnt al llarg de la nit. Una hora després, allà a les dotze, per arrodonir la vetllada, arriba el moment de les actuacions. No n'hi ha equip de so, però l'Ateneu Popular de l'Eixample no és massa gran i podem tocar a pèl sense problemes. Comença Sergi Contrí, interpretant algunes cançons noves, que apunten bones maneres. La veritat és que tenia moltes ganes d'escoltar material nou seu, i no m'ha decebut en absolut. Cante amb Sergi en la cançó Ara, com ja vam fer en el seu disc d'estudi Comptant sargantanes. Ell canta amb mi en la Cançó sense títol i deixa l'escenari a la meua disposició. És realment fàcil relacionar les cançons que interprete amb aspectes diversos de les quatre xarrades que s'han fet durant la vesprada. D'aquesta manera, el públic segueix el fil sense problemes i es poden donar per sentades certes coses. Faig un parell de temes de Teoria del caos, aprofitant que Laura no ha pogut vindre (una autèntica llàstima!) i que estic sol amb la guitarra acústica. Demane la col·laboració dels espectadors per a la versió d'Al Vent i els assistents es llancen a la piscina: canten a pulmó i fan palmes com si ho tinguérem assajat!. Acabe amb el poema Comptat i debatut i la cançó que dóna títol al primer disc, Futur en venda. Després del concert, xarrem una miqueta amb la gent de l'Assemblea de Sants i de l'Eixample. Tenen molta empenta i cal felicitar-los fervorosament per inciatives com aquesta. Fem nit a casa d'Hèctor, un altre militant de l'Aixada que està estudiant enguany a Barcelona i que ha sigut un dels màxims promotors d'aquestes jornades. El diumenge, després de dinar, agafem el cotxe i tornem cap a València. Durant les quatre hores de trajecte que tenim per davant parlem animadament sobre els moviments socials del País Valencià i el Principat. Fem hipòtesis, debatem i salvem el món, com no podia ser d'una altra manera. Aquestes converses sempre em fan reflexionar moltíssim, dies després encara li pegue voltes a certes idees que hem posat sobre la taula.
divendres, 22 de febrer de 2008, Benissa (la Marina) - Sala d'actes de la Universitat d'Alacant (UA)
A les cinc de la vesprada quedem a la Plaça Sant Agustí de València amb Sergi Contrí, Joan Sengermés i Fede Mahiques. Tenim aproximadament una hora i mitja de trajecte fins a Benissa i encara hem de passar per Xirivella a arreplegar el teclat de Fede. Malauradament, Laura no ens ha pogut acompanyar en aquesta actuació perquè té un concert important en l'Auditori de Torrent amb la Jove Orquestre de Cambra de València (JORCAVAL). Arribem a Benissa i busquem la seu universitària, que és el lloc escollit per la Regidoria de Promoció i Ús del Valencià per celebrar una taula redona-concert amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Llengua Materna. Aparquem relativament a prop i comencem a descarregar tot el material. Pugem les escales fins a la sala d'actes, on la gent de VerdCel ja ha montat l'equip de so i ha fet les seues proves. Ens posem al dia pel que fa als projectes de cadascú i endollem els instruments. Acabem de seguida: les formacions que portem, tant Sergi com nosaltres, són ben senzilles i la prova no s'allarga massa. Tot seguit, anem a prendre un café al bar de la Biblioteca Municipal. Quina és la nostra sorpresa quan, per la porta de la cantina, apareix un grup de persones vestides amb trage i corbata, entre les quals es troba ni més ni menys que Federico Trillo. Sí, exactament, "manda huevos" i "viva Honduras!". Ens assabentem que a la mateixa hora que nosaltres xarrem en la seu universitària, el PP farà un miting a la localitat de la Marina amb Miguel Peralta i l'ex-ministre Trillo. A les vuit i mitja comença la xarrada. Ens asseguem davant del públic i encetem un debat al voltant dels hàndicaps i avantatges que té el fet de cantar en valencià. Coincidim que cal una voluntat i una implicació política perquè la cultura expressada en la nostra llengua tinga una major projecció i siga vista com a "normal" en les programacions dels municipis valencians. Es barallen diverses iniciatives i propostes, el públic participa i dóna la seua opinió: un debat molt enriquidor i participatiu. Després d'uns canapés i una miqueta de vi blanc de la Marina Alta comencen els concerts. Ens toca trencar el gel a nosaltres. Alternem algunes cançons del primer disc amb un parell de temes del nou. Intentem donar-li més presència als poemes i a les cançons on el piano juga un paper més rellevant. Fem mitja hora llarga de recital i li passem el testimoni al nostre amic Sergi Contrí, acompanyat pel guitarrista de Real de Montroi, Joan Sengermés. Com sempre, brillants, interpretant les cançons del seu primer disc, Comptant sargantanes. A continuació, els toca el torn al grup alcoià VerdCel, que presenten en directe amb dues guitarres i projeccions el seu darrer disc, Paisviatge, a més d'un parell de cançons inèdites. Quan tot acaba, i després d'acomiadar-nos dels organitzadors, arrepleguem les coses a corre-cuita i marxem cap a València. Encara hem de fer el trajecte d'autopista, portar a Fede i a Joan a sa casa. Arribem a les quatre de la matinada. i Sergi i jo hem quedat a les 8 del matí a la font de les granotes de Torrent amb Miquel i Àlvar, de l'Assemblea de Joves "L'Aixada" d'Aldaia per fer junts el viatge cap a Barcelona: demà farem un concert i una xarrada en l'Ateneu Popular de l'Eixample, dins d'una jornada sobre reptes i lluites del País Valencià.
dissabte, 16 de febrer de 2008, Oliva (la Safor) - Casal Jaume I
Al voltant de les vuit i mitja de la nit arreplegue a Laura en el conservatori José Iturbi de València i agafem la pista de Silla. Prenem l'eixida cap a la N-332 i anem travessant pobles de la Ribera i la Safor fins que arribem a la nostra destinació, Oliva. El Casal Jaume I ha organitzat un aniversari per al Rei En Jaume, que en 2008 fa vuit-cents anys, que es diuen prompte. L'ocasió es mereix una festa d'excepció i no falta de res: un bon sopar (pizzes, papes i cacaus, com en els millors natalicis!), una coca de llanda espectacular (Aura, pots felicitar a ta mare de la nostra banda i de la de Jaume I, estem segurs que li hauria encantat!), amb els seus corresponents ciris (no n'hi havia lloc per a 800 espelmes, però sí per a 3 en forma de numerets, un vuit i dos zeros). Com que els convidats es mostren massa tímids com per a cantar l'aniversari feliç, Laura es pren la justícia per la seua mà i en fa una versió al violí, per tal d'obrir el nostre recital. A la segona o a la tercera cançó se'm trenca una corda de la guitarra, perquè n'hi ha tradicions que més val no canviar: per precaució, m'he portat un instrument de recanvi, una guitarra de batalla que ha pegat molts bacs pels carrers de València i més enllà. Fem un paronet per afinar i continuem amb el concert. Toquem algunes cançons del nou disc, tenim unes ganes terribles de tindre el CD en les nostres mans: massa s'està fent de rogar! Tenim en casa el màster definitiu, ja sabem com sonarà, o siga que ja és qüestió de setmanes, el que tarde la fàbrica a imprimir-los i a enviar-nos les caixes. Acabem l'actuació al voltant de la una de la matinada, hem començat molt tard: estàvem xarrant animadament amb els parroquians habituals del Casal i entre rialles i bromes, se'ns ha anat el sant al cel. Com a bis, fem un experiment: Tinc una mania inconfessable, no l'hem assajat ni una sola vegada des que la vam gravar per al nou treball i la toquem de memòria, a tomba oberta. Només direm, en la nostra defensa, que podria haver sigut pitjor! Abans d'anar-nos-en, Aura ens busca amablement en la "rebotica" un grapat de cartells antics: el Centre Català de Lausana (Suïssa) està preparant una exposició sobre els moviments socials i revindicatius dels Països Catalans i ens han demanat el favor que els en portem una bona mostra del País Valencià. Aura i Fermín ens ajuden a carregar tot el material en el cotxe. Ens acomiadem d'ells i de tots els convidats a la festa d'aniversari reial i tornem a la carretera: ens ho hem passat de categoria, ens hem rigut bona cosa i hem gaudit moltíssim del concert. Què més podem demanar?
dijous, 7 de febrer de 2008, València (l'Horta) - Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC)
La productora Play Producciones ha organitzat un cicle de cançó d'autor en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània en què participem quatre artistes valencians que ens expressem en llengües diferents: Nèstor Mir (en francés), Manolo Tarancón (en castellà), Siwel (en anglés) i uns servidors (en valencià). En principi, hauríem d'haver tingut ja el nostre segon disc en les mans, hauria sigut una molt bona oportunitat per a presentar-lo, però han sorgit diferents contratemps i, tot i el que afirma la plana web de l'Octubre, només podrem fer un avanç en directe del nou treball. Amb tot, el concert de hui serà molt especial. Per a començar, el nostre amic Nèstor Mir trencarà el gel amb el públic i ens farà de teloner, tal i com ja vam fer nosaltres en el seu concert del 24 de gener. Abans de l'actuació li demane que es porte la seua guitarra, per si de cas es trenca alguna corda, tindre-la de recanvi. Ell em diu que exagere, que la meua propensió a trencar cordes no pot ser tan bèstia. Quina serà la seua sorpresa quan és ell el que se'n carrga una de la meua guitarra en la primera de les dues cançons que farà. Canvia de guitarra i prosegueix amb la cançó De l'amour a l'abime, on Laura participa interpretant alguns detallets de violí. Em toca el torn de pujar a l'escenari. Agafe la guitarra de Nèstor i no estic massa familiaritzat, de manera que comence creuat. Un poc nerviós, m'equivoque en diversos acords, res tràgic. Em costa afinar aquesta guitarra amb tanta caixa de ressonància. Cap a la quarta cançó ja m'he asserenat i comencen a eixir les coses com cal. Arriba el moment de presentar la primera sorpresa de la nit: Laura ha adaptat algunes cançons del primer disc a un format de quartet de corda, ha composat uns arranjaments preciosos que és la primera vegada que provem en directe. Pugen a l'escenari Mar Aranda (viola), Cristina López (cello) i Mireia Pérez (violí segon). No hem tingut temps d'assajar en condicions (una miqueta durant la prova de so i para de comptar), però de seguida agafem confiança. Comencem aquesta part de l'actuació amb el poema Comptat i debatut recitat a través d'una peça de Haëndel, la Sarabanda (és el vídeo que il·lustra aquesta crònica). Una altra base musical per a aquest text que té una capacitat d'adaptació portentosa! Tot seguit, passem a les cançons pròpiament dites: Despertar, La Clau i Aloma han crescut increïblement amb aquestos arranjaments. Laura ha fet un treball que deixa bocabadat el públic que ompli la sala (si escolteu els aplaudiments dels videos, us adonareu de la sensació que van causar aquestes adaptacions per a quartet de corda!). Tot seguit, fem la versió d'Al Vent fusionada amb el Cant dels Ocells, però amb aquesta formació la introducció arriba a emocionar-me profundament, amb la càrrega expressiva del joc tímbric entre el cello, la viola i els dos violins. És difícil assumir tanta tendresa! Com a cloenda, puja a l'escenari un quartet de vents: 9 músics en la tarima per a interpretar una versió d'Euskadi batega semblant a la que hem gravat amb orquestra de cambra per a Teoria del Caos. Deixe la guitarra i només he de cantar les paraules que tanta vigència assoleixen a dia de hui. S'assemblen moltíssim a aquestes altres: There is no time for love
in the basque country, please extend the solidarity // Ez dago
maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna // No hay
tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad // No hi
ha temps per a l'amor en el País Basc, escampa la solidaritat!
divendres, 18 de gener de 2008, Torrent (l'Horta) - Ateneu Cultural Casino
Diferents col·lectius i associacions de l'Horta Sud han ajuntat els seus esforços per tal d'organitzar un concert solidari. Els fons que es recapten d'aquest acte aniran destinats a pagar la multa de 300.000 euros que Acció Cultural del País Valencià es veurà obligada a pagar arran de l'expedient sancionador que li ha obert la Generalitat Valenciana per importar el senyal de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al País Valencià. Pocs dies abans del recital, el Govern Valencià havia enviat una nota de premsa a tots els mitjans de comunicació on anunciava la clausura imminent dels repetidors de TV3 que segueixen en la llista al de la Carrasqueta. Un d'aquestos repetidors està situat en la serra Perenxisa, que correspon al terme municipal de Torrent, de manera que el concert prenia més rellevància encara. El Col·lectiu Safranar, el Casal Jaume I de l'Horta Sud, l'Ateneu Cultural Casino Torrent i l'Assemblea de Maulets de l'Horta Sud han pensat en Toni de l'Hostal i en nosaltres per al cartell de la vetllada. Toquem a casa i això sempre és un incentiu: al voltant de les set i mitja de la vesprada comença a entrar la gent en la nova seu del Casino (el mític ateneu de la Plaça Sant Roc s'ha hagut de desplaçar, per raons alienes, al carrer Mare de Déu de la Pau). Van fer la mudança durant l'estiu passat, de manera que encara no havíem tingut l'ocasió d'actuar en aquest espai i, la veritat, és que es tracta d'un local també molt acollidor. Enceta el recital Toni de l'Hostal, fent memòria de la programació primigènia de Canal9: el xic es degué passar bona part de la infantesa de cara a la tele, perquè se sabia totes les cançonetes dels dibuixos animats que feren furor durant la dècada dels 90. No debades, va fer una adaptació country de la banda sonora de la sèrie "Tortugues Mutants" sense cap mena de desperdici (el vídeo és d'una actuació seua en l'ateneu de La Morca d'Albaida). Després de embaladir-nos amb els seus greatest hits, entre els quals es troben Soy putero, La manta al cuello o el Tio Pep, va finalitzar amb la versió d'una cançó d'Al Tall que es tiula La llum, dedicant-se-la a l'actual alcaldessa de Torrent, María José Català, com no podia ser d'una altra manera. Tot seguit, ens toca el torn a nosaltres: tinc la veu una miqueta perjudicada, acabe de passar un constipat i encara tinc mal de gola. Toquem Línia 1 i Contra el ciment del nou disc i ens deixem una última perleta per al final. Intepretem Al Vent en companyia de Toni de l'Hostal: jo cante la meua part en valencià de l'Horta Sud i ell, en canvi, la canta en valencià de la Marina (és a dir, en alemany!). La cara de la gent era un autèntic poema, tothom anava a bacs! No tenim el moment enregistrat en vídeo, però no patiu, només haureu d'esperar a la publicació imminent del primer disc de Toni de l'Hostal que amenaça amb sacsejar els fonaments del mainstream musical valencià... Laura clou l'acte amb la intepretació solemne de la muixeranga, a proposta de la gent del públic, que ja coneix la versió d'altres ocasions. Una rifa de llibres i obres d'art donen pas al sopar: quasi no cabem en les taules, de tanta gent que ha acudit a donar suport a aquest acte en defensa de la llibertat d'expressió, la qual cosa és una molt bona notícia perquè significa que la gent de la nostra comarca vol fer sentir la veu i no està disposada a claudicar.
dissabte, 12 de gener de 2008, Vila-real (La Plana) - Sala Japan
Primer concert de l'any 2008. La gent del Bloc Jove de Castelló ha organitzat un concert solidari amb la intenció de recaptar fons per tal que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) puga afrontar la multa de 300.000 euros que li ha sigut imposada per la Generalitat Valenciana. L'entitat que presideix Eliseu Climent és la responsable de les emissions de TV3 en tot el territori valencià i per aquest motiu se li ha obert un expedient sancionador. No és, ni de bon tros l'únic acte de denúncia que s'ha organitzat per rebutjar públicament l'actitud inquisitorial i censuradora del govern valencià, arran de la clausura del repetidor de La Carrasqueta (situat en el terme municipal de Xixona), que distribuïa el senyal de la corporació catalana de ràdio televisió a les comarques del sud del nostre País. En Gandia, Alcoi, Alacant, Castelló de la Plana, València i moltes altres ciutats s'han convocat concentracions en favor de la llibertat d'expressió, reclamant el dret a poder gaudir d'un mitjà de comunicació íntegrament en català amb una programació de qualitat i informativament plural. La Generalitat Valenciana ha decidit amagar les pròpies vergonyes, ficant el dit en l'ull d'aquells que els deixen en evidència. La Sala Japan de Vila-real ha sigut l'espai escollit per celebrar aquest concert solidari en què participen un parell de grups amics (Malagana i Agraviats, amb qui hem compartit escenari i cartell en anteriors edicions de la FAB de Borriol, La Palmera de Les Alqueries, la Festa Major Alternativa de Sants o ara fa menys d'un mes en el Festivern, a Benifairó de la Valldigna). L'altre grup que completa el cartell d'aquesta nit és Almorranes Garrapinyaes, el cantant del qual, David (Pinya per als amics), és membre del SEPC de la Universitat Jaume I de Castelló i va ser un dels organitzadors del recital que férem Toni de l'Hostal i un servidor en la Facultat de Ciències Socials i Humanes el passat 18 d'octubre (per cert, divendres pròxim repetirem en el Casino de Torrent aquest mateix cartell, també contra el tancament de TV3!). Les proves de so s'han allargat més del que s'esperava, raó per la qual el concert comença amb una miqueta de retard. Ens toca a nosaltres obrir el foc: molta gent de les comarques properes s'ha acostat fins a Vila-real per contribuir amb la causa i per mostrar el seu desacord amb la política de control de la informació que està exercint el govern de Camps. Les efemèrides, a més a més, fan que l'acte siga molt més simbòlic encara: hui es compleix el 302 aniversari de la crema de Vila-real durant la Guerra de Successió. Una potent llum blanca dirigida cap a l'escenari ens impedeix veure els rostres dels espectadors, però Laura i jo sentim la seua escalfor quan aplaudeixen entre cançó i cançó i quan canten amb nosaltres. La nit continua amb els ritmes festius d'Agraviats, Almorranes garrapinyaes i Malagana, que conviden el públic a ballar fins ben entrada la matinada.
diumenge, 30 de desembre de 2007, Benifairó de la Valldigna (la Safor) - Festivern
Últim concert de l'any. Compartim cartell i escenari amb el nostre company de batalla i amic Cesk Freixas, que acaba d'enregistrar el videoclip d'una de les cançons del seu darrer disc, El camí cap a nosaltres. Tardarem una miqueta a poder veure'l a les nostres pantalles perquè encara es troba en fase de muntatge: en tot cas, ja avisarem quan arribe el moment. Arrepleguem a Cesk a València, el seu tren arriba a l'estació del Nord a les dues del migdia, sense retard. Dinem en Torrent i emprenem el camí cap a Benifairó de la Valldigna, on se celebra l'edició d'enguany del Festivern. Arribem al poble sobre les cinc de la vesprada i ens dirigim al camp de futbol, on està situat el colossal envelat amb capacitat per a 6000 persones on tindran lloc els concerts de la nit. Amb una horeta tenim prou per a fer les proves de so: Cesk tocarà finalment amb la meua guitarra i, com que anem amb la formació minimalista (violí, guitarra acústica i veu), no suposa massa feina per als tècnics. Ens quedem xarrant a prop de l'escenari fins que es fan les set. A eixa hora s'obrin les portes per als espectadors, que comencen a entrar al recinte. Ens preparem per a l'actuació, pugem al cadafal i afinem els instruments. Fa molt de fred (només heu de fixar-vos en la fotografia que il·lustra aquesta crònica: Laura està tocant amb anorak!). La carpa està plena de gom a gom, s'ha arrimat moltíssima gent de tot arreu per escoltar les cançons de Cesk i les nostres (per cert, us garantim que no serà l'última vegada que compartirem cartell, ja us explicarem el projecte que portem entre mans quan siga oportú). Des de la primera nota, el públic participa intensament: canten tan alt que de vegades em costa escoltar la meua veu a través dels monitors, aplaudeixen tots i cadascun dels poemes introductoris que llegim, presten especial atenció als temes del nou disc que presentem per primera vegada. Tot un luxe de concert, inoblidable. El punt culminant arriba quan toquem Cançó explícita i la gent ens acompanya a pulmó: és un d'aquells moments especials que et recorden el privilegi que suposa poder pujar a un
escenari i interpretar les teues cançons en directe davant d'un públic. Dediquem un dels nous temes, Contra el ciment a tota la gent de la Valldigna que lluita contra l'especulació urbanística i, més concretament, contra la línia d'alta tensió projectada a la zona sobre la que parlàvem en un post anterior, La Valldigna en peu de guerra! Acabem la nostra actuació, com sempre amb Futur en venda, i donem pas a Cesk, que ens delecta amb un concert formidable. Nosaltres l'escoltem des de la primera fila, al costat de Laia i Gerard, que han vingut des de Paiporta per escoltar les noves cançons. Molta gent coneguda entre el públic, quan acaba el concert ens quedem parlant animadament amb alguns amics fins que l'organització ens comunica que s'ha de tancar la carpa. Arrepleguem el material a corre-cuita i marxem a sopar. Ens trobem en la zona de camerinos amb alguns membres d'Obrint Pas, d'Agraviats i de Voltor, que estan fent temps abans de les actuacions d'aquesta nit. Després de sopar ens passem per la pizzeria Escuma i ens fem el café amb la gent del Fòrum Unitari Contra l'Alta Tensió (FUCAT), amb Vicent Company i companyia, que ens posen al corrent de com progressa el judici contra Iberdrola. En definitiva, una gran nit i una gran iniciativa: és impressionant observar la quantitat de gent que s'ha desplaçat fins a Benifairó de la Valldigna per presenciar aquest festival de cap d'any. Per a llevar-se el barret! Ens n'anem a casa més prompte del que voldríem perquè Laura ha actuat pel matí en el Palau de la Música de València amb l'Orfeó Manuel Palau en el tradicional concert de nadal: portem tot el dia bambant, ha sigut un dia molt llarg i estem esgotats, o siga que necessitem recarregar bateries. Bon any!
divendres, 28 de desembre de 2007, L'Alcúdia (la Ribera) - Teatre "La Clau"
Per tercer any consecutiu el dia 28 de desembre se celebra en el Teatre "La Clau" de L'Alcúdia un festival amb motiu dels Sants Innocents, rebatejat enguany com a "Innocents, innocents, innocents!" per retre un particular homenatge a la cançó homònima de Sisa. A les deu de la nit arribem al carrer Sant Pere d'aquesta població de la Ribera. No cap ni una agulla: n'hi ha gent recolzada contra les parets, asseguda en terra, en les escales, en els laterals de l'escenari... Entrem a l'habitació dels músics i ens retrobem amb moltíssims companys de carretera que estan afinant els seus instruments o ultimant els detalls finals d'alguna col·laboració d'excepció. És difícil confegir una crònica completa de l'espectacle d'aquesta nit perquè cada artista és d'un pare i d'una mare i només podem intuir les actuacions des de darrere de la porta del backstage. Som molta gent a actuar i es vol evitar que la festa s'allargue com l'any anterior fins a les tres de la matinada (més de quatre hores de recital!). Em quede, entre altres coses, amb el monòleg de Domingo Chinchilla sobre el repartiment òptim del canon que l'SGAE pretén cobrar en concepte de drets d'autor per cada CD verge, ordinador, telèfon mòbil o reproductor d'mp3 que es venga en el mercat (ací teniu l'enllaç del vídeo a youtube). Pel que fa a nosaltres, decidim tocar "Al vent", en vista que no tenim en el repertori cap cançó que vaja en la línia sarcàstica o paròdica del festival. A més a més, com que encara no hem pogut canviar el xip de la gravació de Teoria del caos, estem una miqueta fora de joc i, per a acabar-ho d'adobar, una actuació d'una sola cançó significa que quan ja has aconseguit escalfar mínimament, arriba el moment de baixar de l'escenari, raó per la qual ens resulta complicat concentrar-nos al cent per cert. Però no feu cas, ens queixem de vici: ha sigut una festa de categoria, hem anat a bacs tota la nit i això no té preu, que el riure és salut!
dissabte, 15 de desembre de 2007, Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre) - Restaurant "Les Panses"
Hui he dormit fins a les dues del migdia, portava un gran cansament acumulat i m'he quedat fent voltes pel llit fins que l'olor a pollastre al forn de ma mare ha arribat fins a la meua habitació. Al voltant de les 18 hores he quedat amb Laura i amb Víctor per arreplegar-los a Alaquàs i eixir cap a Albalat dels Tarongers. La gent de l'Associació Cultural Arrels d'Estivella ha organitzat en el Restaurant Les Panses el lliurament dels Premis Arrels 2007, que premien anualment alguna personalitat vinculada estretament al Camp de Morvedre i amb una especial sensibilitat cap a la cultura i la llengua dels valencians. Enguany el guardó ha anat a parar a Josep Miquel Martínez, un director de banda que ha realitzat una labor importantíssima en aquesta comarca, dirigint la Unió Musical Cultural d'Estivella (amb la qual ha rebut diferents reconeixements en certàmens com el de Bejís (Alt Palància) o el de Kerkrade (Holanda)). Aquesta és la segona vegada que ens conviden a fer una actuació per tancar l'acte de lliurament dels Premis Arrels: la primera ocasió la tinguérem farà un parell d'anys, quan el guardó va ser atorgat a Àlvaro, el jugador de pilota valenciana, natural de Faura. Després d'un espectacular sopar de gala, arriba el moment del recital. Estem una miqueta desentrenats: fa dues setmanes (que semblen segles) que no actuem en directe. Aprofitem per presentar algunes de les cançons que formaran part del nou disc, a veure com respira el públic. Sembla que agraden: Santi, un dels organitzadors dels Premis, fins i tot ens recrimina que no hem interpretat Tinc una mania inconfessable. L'hem tocat durant la prova de so, però amb l'objectiu de no fer massa llarg el concert hem preferit deixar-la fora. En la fotografia que il·lustra aquest post podreu observar en què invertim el temps Laura i jo durant el temps mort que va des que acabem les proves tècniques fins que arriba l'hora de sopar: fem esgrima amb els arcs del violí. De forment, ni un gra, que diuen per ací.
diumenge, 2 de desembre de 2007, Dénia (la Marina) - Auditori del Centre Social
Després de suspendre el concert de divendres passat a L’Eliana per motius de salut (preguem disculpes de nou als assistents, ja és la segona vegada consecutiva que ajornem l’actuació en aquest municipi del Camp de Túria), perillava la nostra presència al festival benèfic amb els pobles de la Marina Alta afectats per les pluges del darrer mes d’octubre. Finalment, aquest matí ja em sentia una miqueta més recuperat i hem pogut viatjar fins a Dénia, on se celebrava l’acte coordinat per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA) i el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). Al Tall, les colles de dolçainers l’Esclat i El Carellot (de Calp i El Verger, respectivament), Lilit i Dionís, Lluís “El Sifoner”, l’Orquestra de la Marina Alta (OMA), Ovidi Twins, Pepe Gimeno “Botifarra”, Pinka, la Romàntica del Saladar, Sergi Contrí i Tramuntana són els altres grups i solistes que ens acompanyaven en el cartell. Aquesta mena d’espectacles són molt complicats d’organitzar des del punt de vista tècnic: molts instruments damunt de l’escenari i poc de temps per fer proves de so. Hem tingut alguns problemes per començar: la guitarra no sonava de cap de les maneres i el nostre amic Sergi Contrí ens ha hagut de prestar la seua per eixir del pas. A la segona cançó ha sigut el micròfon de la veu el que no acabava de funcionar i al tercer tema, que tot funcionava com calia, ja ens tocava marxar. No es tractava d’una actuació per gaudir, el més important era fer acte de presència i mostrar el nostre suport als damnificats per la riuada, que havia portat a les institucions a declarar com a Zona Catastròfica els pobles més afectats de la comarca. Al dia següent dels aiguats el Consell va aprovar amb urgència la concessió d’unes indemnitzacions que van calmar momentàniament l’opinió pública però que, dos mesos després, encara no han arribat a les famílies, tot i la situació desesperada que travessen. El concert d’aquesta vesprada serveix per dir ben alt i ben clar que les polítiques en matèria urbanística que la Generalitat Valenciana està fomentant no contribueixen ni molt menys a evitar que aquesta tragèdia puga tornar a repetir-se. Ens hem cansat dels gestos i les paraules, ha arribat el moment de les accions i les responsabilitats.
dimecres, 29 de novembre de 2007, València (l'Horta) - sala Matisse
El Consell de la Joventut de València (CJV) ha decidit organitzar un concert amb motiu del vuité aniversari del Circuit de Música en Valencià, un concurs anual on grups i solistes emergents que s'expressen en la nostra llengua demostren del que són capaços damunt d'un escenari. La sala Matisse, situada a la ciutat de València, on tradicionalment se celebren les diferents eliminatòries del certamen, ha sigut l'espai escènic escollit per realitzar aquest concert d'homenatge: 121db i uns servidors posem la banda sonora. Després de sopar, al voltant de les 23 hores, encetem l'espectacle. Com ja he assenyalat anteriorment en aquest dietari, els pubs i les sales de concerts no són els llocs més adients per organitzar actuacions de cançó d'autor, però ens fem l'ànim i posem tota la carn al torrador. Tenim només quaranta minuts per dir la nostra, de manera que anem per feina i xarrem ben poc entre cançó i cançó. Sorprenentment, ens concentrem fàcilment en la interpretació: se senten murmuris de fons, però n'hi ha molts espectadors que s'han arrimat al cadafal per veure el concert de prop i que escolten amb atenció, la qual cosa ens ajuda a abstraure'ns del rebombori i el soroll d'ambient. En la darrera cançó, per enèsima vegada, se'm trenca una corda de la guitarra i ens veiem obligats a acomiadar-nos abans d'hora, com una mena de coitus interruptus. Després els toca el torn a 121db: es tracta d'una banda molt jove però amb bona cosa d'espenta, que acaba de traure a la llum el seu primer llarga durada, Equilàter, editat per un segell discogràfic de Nafarroa especialitzat en les gammes més enèrgiques i contundents de l'ampli ventall estilístic del rock, entés en el seu sentit més ampli, per descomptat. Aquest trio suposa una bafarada d'aire fresc en el panorama de la música feta en valencià i des de València. Moltes cares conegudes entre el nombrós públic que ha acudit a la cita. Després de fer-nos una cerveseta de rigor, ens acomiadem de tothom i marxem prompte a casa: demà actuem en l'Auditori de L'Eliana i volem estar descansats i frescos per a l'ocasió. Serà el darrer concert en què farem el repertori complet de Futur en venda abans d'entrar a l'estudi de gravació: el pròxim dilluns comencem, ja no queda pràcticament res.
dimecres, 21 de novembre de 2007, València (l'Horta), Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació - Universitat de València
Fem
un parèntesi en la preparació del nostre nou disc per actuar en la
Facultat de Filologia de la Universitat de València. Compartim escenari
amb VerdCel (Alcoi) i Sergi Contrí
(Dénia), tots dos membres del Col·lectiu Cançó, una associació de
cantautors en llengua catalana que prompte presentarem en societat. El
concert comença a les 18:30 en el Saló de Graus, una sala d'actes
d'unes dues-centes cinquanta places d'aforament que està plena de gom a
gom. Resulta curiós: aquesta és la meua facultat o, almenys, la
facultat on en matricule cada any en l'especialitat de Catalana, i se'm
fa estrany interpretar algunes cançons que, si bé no han estat escrites
en les aules i passadissos d'aquesta institució, sí que són l'escenari
tangible on han tingut lloc algunes de les històries que formen part
del nostre primer disc, Futur en venda.
Em vénen a la memòria els primers anys de carrera, les mobilitzacions
de la Plataforma d'Estudiants per la Llengua per l'homologació de
Filologia Catalana com a títol acreditatiu per a les proves
d'oposicions a professor de secundària, algunes persones amb què vaig
compartir aquesta època de la meua vida, tot el que vàrem aprendre dins
i fora de les aules... Pel que fa al concert, ens correspon a nosaltres
obrir el foc. L'acústica de la sala és realment bona i, tot i que el
lloc no és massa acollidor (farà un parell d'anys que canviaren els
seients polsegosos d'abans per unes lluentes butaques últim model i la
catifa de color indeterminat per un parquet més elegant i modern, però
molt més fred), toquem còmodament i ens concentrem amb moltíssima
facilitat. Malgrat tot, ens notem una miqueta desentrenats: ens hem
capficat tant en la preparació meticulosa de les noves cançons, que hem
deixat desatés el repertori habitual. El públic ens fa costat quan els
demanem la seua col·laboració en la versió que fem d'Al Vent,
la cançó més cèlebre i significativa del cantautor xativí Raimon. En
acabant, els toca el torn a VerdCel, amb la seua proposta de
"cançó-teatre" i, tot seguit, puja Sergi Contrí a l'escenari per cloure
la vesprada de manera magistral. Després del concert, xarrem amb alguns
dels meus companys de carrera que s'han allargat fins al Saló de Graus
i també amb la gent del Col·lectiu Safranar de Torrent, que estava
reunit en ple en la tercera o la quarta filera de la graderia. Demà
tinc "narrativa catalana actual" amb Vicent Alonso, definitivament
hauria d'anar més a classe...
divendres, 22 de febrer de 2008, Benissa (la Marina) - Sala d'actes de la Universitat d'Alacant (UA)
dissabte, 16 de febrer de 2008, Oliva (la Safor) - Casal Jaume I
diumenge, 30 de desembre de 2007, Benifairó de la Valldigna (la Safor) - Festivern 
