24/05/08 Son Servera (Mallorca)

dissabte, 24 de maig de 2008 – Acampallengua 2008

A les sis i mitja del matí ja estic en peu. He d’agafar l’avió molt d’hora per a anar cap a Mallorca. Toquem de vesprada en l’Acampallengua, en un escenari reservat per a cantautors. Malauradament, Laura no em pot acompanyar perquè té moltíssima feina acumulada i els exàmens del conservatori a la volta del cantó. A l’aeroport de Manises em trobe amb Tona Català (mànager d’Sva-ters), Enric Morera i Voro Sendra, que seran els meus companys de viatge fins a la costa de Llevant, a l’altra punta de la illa, on està situada la població de Son Servera. En arribar a l’aeroport de Palma, ens dirigim a l’oficina de lloguer de vehicles i ens trobem amb una cua immensa d’alemanys que esperen el seu torn: tots porten a la mà el mateix paperet amb el segell d’un conegut touroperador. Com que l’organització ens ha fet la reserva en aquesta companyia de rent-a-car, no podem anar-nos-en a les empreses de la competència, els treballadors de les quals estan caçant mosques per matar l’avorriment. Dues hores de rellotge (us promet que no exagere) per a aconseguir lliurar els papers i formalitzar la reserva. Una vegada amb les claus a la mà, arrepleguem el cotxe i ens creuem l’illa en poc més d’una hora. L’oratge s’està complicant per moments: un cel absolutament cobert de núvols i les primeres gotes de pluja anuncien que els concerts a l’aire lliure perillen. Arribem a Son Servera, població que com recordareu té la mala sort de ser cèlebre per la piscina de Pedro J Ramírez construïda il·legalment en sòl públic, en la Costa dels Pins. Ens dirigim cap a l’escenari principal. Sva-ters, Antònia Font, Els Pets, Kumbes del Mambo i Musnok estan preparant-se per a fer les proves, però l’aigua és un autèntic maldecap per als tècnics. A l’hora de dinar, menge un pamboli amb Pep Arrom, de l’Assemblea de Maulets de Mallorca, a qui vam conéixer a València i un dels màxims responsables de la nostra propera visita a Mallorca a finals de juliol d’enguany (anirem penjant més informació a mesura que anem tancant més coses). Parlem de la depredació urbanística de la illa. En el Diari de Balears va una notícia en portada sobre el cas Andratx i sembla que estan eixint a la llum molts draps bruts de l’era Matas. Em telefona Rafel, de Joves de Mallorca per la Llengua, entitat que organitza aquest festival: s’han produït modificacions en la programació per culpa dels ruixats. Ens canvien la ubicació de l’escenari i l’hora de començament. Abans de dirigir-me a la Plaça Sant Joan per fer les proves de so, em passe per l’Espai Rebel on la gent de Maulets i el SEPC han organitzat una xarrada amb els advocats de Franki, que expliquen les peculiaritats del cas i els horitzons judicials que s’obrin. A peu d’escenari conec a XavisS, un cantautor del Baix Camp amb qui compartim cartell. Fem un café en una terrasseta molt pròxima i em presenta una amiga seua, Glòria (és l’autora de la fotografia que il·lustra aquesta crònica. Gràcies, xicona!). El concert es retarda bona cosa, mentre que esperem que deixe de ploure. A les set i mitja aproximadament, pugem a la tarima. Fem un concert curt i íntim: estem en família. L’afluència de públic a l’Acampallengua s’ha vist minvada per les inclemències de l’oratge i, a més a més, ha descoordinat molts dels actes programats que han canviat d’ubicació i horari. Malgrat tot, 8000 persones s’han desplaçat fins a Son Servera per gaudir d’aquesta festa per la llengua, per la cultura i per la reivindicació. XavisS em deixa la seua gibson perquè tinc les cordes de la meua guitarra fetes un Cristo: quin tros d’instrument, sona de categoria! Gràcies, company! Per cert, us recomane que entreu al myspace d’aquest artista i li pegueu una escoltada als temes que hi té penjats! Xarre una estona amb Pep després del concert: la policia ha despenjat una de les pancartes que tenien a l’Espai Rebel perquè era crítica amb la monarquia. Podeu ampliar informació en el comunicat que l’Assemblea ha alçat en la portada de la seua plana web. Senzillament, lamentable. Un nou atac a la llibertat d’expressió. I van… De l’aeroport, arriba Artur Balaguer amb les piles carregades, que s’incorpora a l’expedició. Després de sopar, es posa a ploure quatre gotes una altra vegada i, com que l’escenari principal està descobert i els cables de l’electricitat estan a la intempèrie, l’organització es veu obligada a suspendre el concert. Una autèntica llàstima! Sort de la gent d’Sva-ters, que sempre estan preparats per a fer escama i van encarregar-se d’improvisar una xaranga a l’aixopluc d’un envelat. La gent s’ho va passar d’allò més bé amb el grup d’Alcàsser: més de dues hores de música festiva i improvisacions diverses van salvar la nit! A les tres de la matinada aproximadament, marxem cap a l’hotel, absolutament rendits. Demà serà un altre dia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *